Any nou... Llupolia nova! Aquest mes de Gener hem estrenat el 2018 amb un nou recital poètic a la Cervesera Artesana de Gràcia. En paraules del seu director, Lluís Uprinell-i-Jovani, el programa d’aquesta Llupolia va ser “atapeït i força innovador”. Perquè a part del micròfon obert que cada mes dóna l’oportunitat a tothom per recitar lliurement, aquest mes hem pogut gaudir de la presentació no d’un, sinó de dos poemaris!
El primer -“A punt”- està escrit a 6 mans (sí, sí, ni a dos ni a quatre!) per Núria Pujolàs, Lali Ribera i Jordi Roig. Com va dir Urpinell, l’expressió “Punt” ve del llatí “Punctum” que també significa punxar: “així que tothom estigui apunt de rebre una punxada... poètica!” exclamà amb un somriure.
A continuació els autors ens van fer un tast del llibre, que segons explicà Jordi Roig “ens hem passat molt bé escrivint.” Com que Núria Pujolàs no va poder venir, va recitar en el seu lloc Cristina Company, una camarada del fòrum Vull Escriure que em va fer molta il·lusió desvirtualitzar. ^.^
De fet, plegats van crear un petit espectacle: recitaren haikus amb banda sonora oriental inclosa tot fent-nos tancar els ulls, recitaren a tres veus i acabaren animant al públic a llegir en veu alta algunes de les frases més enginyoses del poemari.
Tot seguit va prendre el relleu Salvador Giralt, autor del llibre “La font del vi”, que Urpinell considerà tot un “contrapunt”: “Giralt recupera la tradició dels poetes que han parlat de narcosi i poesia” explicà, i afegí que “a cada part hi ha una introducció que val molt la pena de llegir”.
Certament Giralt va oferir el contrapunt més irònic a la nit: ell sol dalt l’escenari va fer riure i somriure al públic amb uns poemes divertits i esbojarrats que anaven des del menjar i el beure, fins a la pròpia naturalesa humana, passant per situacions quotidianes ben còmiques amanides amb referències variades a Sòcrates, la Biblia o fins i tot Ramon Llull!
Tots els poetes es van endur un fort i merescut aplaudiment, i jo vaig marxar amb una de les frases del llibre “A punt” a la butxaca:
“La vida és com alguns llibres
té (e)tapes dures”
Per sort, les Llupolies són petites illes de cultura i poesia que cada mes ens descobreixen nous mons i ens infonen ànims per no naufragar! #AraMésQueMaiCultura
Mx
