Títol: Olga de papel. El viaje extraordinario
Idioma: Castellà
Autora: Elisabetta Gnone
Traductor: Miguel García
Editorial: Duomo Ediciones
Any d’edició: 2017
Sinopsis: Aquesta és una història real. És la història de quan l'ós ensinistrat del senyor Yubat, al final, em va tallar en dos i l'homenet moll em va enganxar amb zel. Ell sempre porta a sobre un rotllo de zel, perquè de tant en tant es desenganxa del fons de la caixa i cau fora. La dona voladora volia prestar-me una de les seves tiretes, però jo opino que, si et tallen en dos, cal alguna cosa més forta per mantenir-te unida.
Ressenya
Aquest Nadal em vaig auto-regalar una de les novetats més sorprenents del 2017... el nou llibre d’Elisabetta Gnone, autora de la famosa sèrie Fairy Oak! Ostressss, quants records em porta aquesta saga infantil! Va marcar a tants nois i noies d’arreu del món, jo inclosa!
Sí, en honor a la veritat he de dir que la trama de Fairy Oak no era gaire trencadora, però els personatges són entranyables, el poble d’allò més acollidor i atemporal, les aventures intrigants i màgiques, i les il·lustracions precioses! Per no parlar sobre l’etern tema de debat sobre quina era la millor de les dos germanes Periwinkle! La Vainilla, sense cap mena de dubte! ;-D
Ara que enteneu una mica millor la meva il·lusió, crec que també comprendreu el meu desengany. Quan em vaig endur “Olga de papel” a casa m’esperava quelcom diferent al que ja coneixia, però m’he trobat amb una barreja entre “Fairy Oak”, “El petit príncep” (de Antoine Saint-Exúpery) i “La història interminable” (de Michael Ende).
Perquè us en feu una idea, els personatges de “Olga de papel” viuen en un poble que sembla suspès en el temps, on els protagonistes són una colla de nens que passegen pel poble i els agrada divertir-se pel camp. És a dir, no només l’univers s’assembla al de Fairy Oak, sinó que la protagonista, l’Olga, és calcada a Shirley Poppy, una nena tímida, introvertida i poc corrent que viu al bosc en una granja, acompanyada dels seus animals i el seu gos inseparable.
Però tornant a la trama, a mesura que anem descobrint tots els veïns del poble, l’Olga va explicant un conte sobre una nena homònima feta de paper que emprèn un viatge. En ell descobrirà països i ciutats habitades per personatges ben peculiars que, a la vegada, li contaran les seves pròpies històries (us sona?).
Entenc que el llibre és una oda a la importància d’explicar històries i a perseguir els teus somnis. Una crítica al que significa ser “normal”, al bullying, a que l’important no és el destí sinó el viatge. Un viatge ple d’obstacles que ens faran venir ganes de rendir-nos, i d’agafar dreceres que ens prometen arribar més ràpid, però de les que hem de desconfiar.
Malgrat tot el que us acabo d’explicar, la història no m’ha semblat gens emocionant i no he aconseguit empatitzar amb els personatges. A més a més, les il·lustracions no tenen punt de comparació amb el que ens tenien acostumats els preciosos llibres de Fairy Oak.
En poques paraules: aquesta nova història de Gnone malauradament no ha aconseguit atrapar-me i m’ha semblat tan plana com la seva peculiar protagonista de paper.
Mx
Write a comment