Crònica de la segona "Llupolia Extraordinària" (núm. 10 BIS)

El dimecres 14 de febrer va tenir lloc la segona Llupolia Extraordinària per celebrar el dia dels enamorats i l’aniversari del fundador d’aquests recitals poètics mensuals... Lluís Urpinell-i-Jovani!

Per això, en aquesta sessió de micròfon obert completa, els temes a tractar eren l’amor, els aniversaris i el pas del temps. Set poetes intrèpids, incloent el nostre director, ens vam animar a tractar aquests temes tan profunds des de totes les perspectives: amb humor o melancolia, sonets o rimes pròpies, català, anglès...!

Quelcom que més m’agrada de les Llupolies és que s’aprenen coses noves cada vegada, i aquest cop em vaig endur una sorpresa en descobrir els orígens de San Valentí. Tal i com ens explicà Urpinell, “tot sembla indicar que sant Valentí va morir màrtir, a la seva ciutat natal, Roma, un catorze de febrer de l’any 281 –o del 269, segons altres fonts–, en temps de l’emperador Claudi II, el Gòtic”. Tot i que va obrar alguns miracles, l’emperador es negà a convertir-se al cristianisme i el condemnà a ésser copejat i decapitat.

“I, ara, agafeu-vos ben fort” exclamà Urpinell “les seves despulles foren traslladades a Sant Benet de Bages vers l’any 951 per un noble anomenat «Sal•la», veguer comtal i fundador d’aquesta abadia benedictina. El seu cos, a més, hi fou venerat fins a l’any 1835 (!), en què les seves restes foren traslladades a Navarcles, on encara es conserven. El seu culte, no cal dir-ho, fou estès arreu de Catalunya. Potser, els ianquis, encara, ens haurien de pagar royalties, ves!”

Però us estareu preguntant... Què té a veure Sant Valentí amb l’amor? Al segle XV hi ha un poema del poeta Pardo que aquest dedica a una dama i on esmenta la festa d’aquest Sant com a patró dels enamorats...

“«temps ho requer e raysós m’o cosselha / que’s en chantan vostra lausor expanda, / en cest gay jorn del proz sant Valentí (...) / de vos amar e servir de cor fi (...)», etc.

«el temps exigeix que canti, per tal com és l’alegre dia del noble sant Valentí, festa en la qual els ocellets manifesten gran alegria pels prats i pels boscatges pel lleial amor que els donen els joiosos cors, de dos en dos, sense que ni un de sol no se’n retracti”

Increïble, oi? Crec que d’ara endavant no tornaré a veure la diada Sant Valentí amb els mateixos ulls!

En fi, aquí us deixo algunes imatges de la vetllada, que va ser protagonitzada per Eulàlia Framismon; Esteve Pujol, Clara Bassols, Andy Whittet, Joan Vich, Lluís Urpinell-i-Jovani i una servidora, que va recitar tres poemes del llibre “Paraules d’amor de tota mena” de Miquel Pujadó.