El passat 28 de febrer vaig poder assistir a l’acte de commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la mort de la poeta Quima Jaume a la Biblioteca de Catalunya.
A l’inici de l’acte, la directora de la Biblioteca, Eugènia Serra, van parlar sobre l’èxit de la col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes i la recent donació de la família del patrimoni literari de Quima Jaume (1934-1993) composat per l’arxiu personal de la poeta (amb obres inèdites incloses) i la seva biblioteca personal. Els llibres que ja estiguin disponibles a la biblioteca seran enviats a Cadaqués, la població natal de l’autora, i tots els que es queden aquí ja poden ser consultats al catàleg online de la Biblioteca.
“Ens considerem la casa dels autors” deia Eugènia, “perquè no només ens dediquem a preservar sinó també a donar-los a conèixer.” Per això, a continuació, va tenir lloc un col·loqui sobre l’obra i la trajectòria vital de la poeta Quima Jaume a càrrec de Rosa Ardid (marmessora de la poeta) Neus Aguado (poeta, assagista i periodista cultural) Lluïsa Julià (escriptora i assagista) i Caterina Riba (doctora en Literatura).
Aquells que no havíem sentit a parlar d’aquesta poeta i assagista vàrem descobrir que de petita la creativitat ja la va caracteritzar. Ella i la seva germana bessona gaudien a més a més acompanyant el seu pare pescador per veure els estels d’abans de l’alba.
Tot i que Jaume ingressà en un monestir de reclusió absoluta als 24 anys, al cap de tres primaveres marxà amb la seva germana a París, i quan tornà a Catalunya estudià filologia catalana i es dedicà a l’ensenyament.
Segons Neus Aguado, Jaume tenia una actitud oberta i sense por, amb veu càlida i propera (tal i com vàrem poder escoltar gràcies a un vídeo cedit pel PEN Català)
I la seva obra? “No és una poesia críptica, és volgudament comunicativa, però això no vol dir que no se’n puguin fer vàries lectures” explicava Rosa Ardid. Ja ho deia la mateixa Quima Jaume: “Jo entenc la poesia com un capbussar-se en l’ànima”.
“La seva originalitat no rau en els temes que tracta sinó el seu estil” assegurà Lluïsa Julià. I afegia Caterina Riba: “La poesia de Quima Jaume és un intens diàleg amb els absents tot i que ens mostra espais molt lluminosos”
Quantes més coses escoltava sobre Quima Jaume, com la seva passió per la música, el seu cant a la natura, o la seva mirada sense rancúnies al passat, més clar tenia que acabava de fer tot un descobriment! Sabíeu que des de 1995 la vila de Cadaqués dedica un premi literari a la seva memòria?
Malauradament, Quima Jaume tan sols va publicar dos volums en vida: “El temps passa a Cadaqués” (1968) i “Pels camins remorosos de la mar” (1989) amb el qual va guanyar el premi Carles Riba. Per sort, el material inèdit ha permès l’edició de nous volums i antologies.
Hi ha qui considera a Quima Jaume com una poeta tardana, perquè va començar a mostrar la seva obra de gran, però tal i com deia la Secretaria General del Departament de Cultura (Maria Dolors Portús): “de poeta se n’és sempre”.
L’acte va finalitzar després d’escoltar a Lluís Calvo, Agustí Pons i Antoni Clapés recitar obres de Quima Jaume.
“Jo que sóc de terra endins, em va fer estimar el mar” deia Clapés, ja que sempre va ser una figura molt recurrent en els seus poemes, com aquest titulat “Castells d’infants” que em va robar el cor:
CASTELLS D’INFANTS
De crits joiosos per carrers i places
vam omplir els jorns llunyans de la
[infantesa.
Sentim encara el remoreig del mar
vora les platges amb un munt de sorra.
Fèiem castells on tancàvem els somnis.
Ones suaus, amb dolces embranzides,
ens convidaven a refer de nou
la nostra tendra i bella arquitectura.
Érem novells artífexs d’un demà
sota l’escalf d’un fort sol de migdia.
Mx
Write a comment