Crida 114 - <<CADIRETA>> - L'Arbre Que Es Poseeix

Relat basat en fets reals

El matí del 2 de desembre de 1942, el poble d’Athens es va llevar molt trist. Una tempesta al  nord de Georgia havia dissolt vàries ànimes en el vent. Els danys eren generalitzats, i a la cantonada de South Finley amb Dearing un majestuós roure de 30 metres havia perdut la batalla contra el temps. Als seus peus, una placa centenària deia així:

En consideració del gran afecte que sento per aquest arbre i el meu gran desig de que sigui protegit per sempre més, jo li atorgo completa pertinença d’ell mateix i de tota la terra a 2.4 metres en tots els seus costats. William H. Jackson

L’Arbre Que Es Poseeix (nascut a finals del segle XVIII) l’arbre més famós dels Estats Units, havia mort.

El 4 de desembre de 1946, però, molta gent es va vestir de vint-i-un botons i es van reunir a la cantonada de South Finley amb Dearing. Allà on anys abans s’erigia imponent l’orgull del poble, un brot d’un metre d’alçada somreia descarat a la gent. Era ni més ni menys que el fill de l’Arbre Que Es Poseeix!

El petit Dan Magill se’l mirava embadalit al costat de la seva mare, assegut en una cadireta. L’Elizabeth Magill era membre del Junior Ladies Garden Club d’Athens i es sentia molt orgullosa del seu fill, perquè havia sigut ell qui suggerí el reemplaçament de l’Arbre Que Es Poseeix amb una de les aglans del vell roure que els habitants d’Athens havien cultivat.

La presidenta del Garden Club, Patsy Dudley, va anunciar solemnement que el seu grup es responsabilitzaria des d’aquell moment del manteniment de l'arbre. Fins i tot el pastor Hill li va dedicar una pregària. I així va ser. El 4 de desembre de 1996, el Garden Club va commemorar el cinquantenari de la plantació del nou arbre i un home de cabell canós i ulls brillants va fer de mestre de cerimònies. Sí, ho heu endevinat... Era el ja no tan petit Dan Magill!

I si a dia d’avui passeu pel poble d’Athens, de seguida veureu l’imponent capçada del roure, que al 2006 arribava als 15 metres d’alçada! Encara que la llei ja no l’empari, i la seva història sigui més aviat una llegenda, no hi ha ningú que en dubti... El fill de l’Arbre Que Es Posseix, és el seu únic amo i senyor. 

Mx