Entrevista a Robert Casajuana Dasca

Robert Casajuana Dasca (Barcelona, 1993) és un jove escriptor que ha publicat AMLEPSE, (gener de 2018), la seva primera novel·la autoeditada mitjançant Amazon Kindle Publishing.

 

Fa poc acaba de publicar una segona novel·la: ADVENTÍCIA. I també SEMLEPSE, la continuació de la seva primera obra. 

 

 

Escriu des de ben petit; va començar als cinc anys. Guarda en una carpeta desenes de contes escrits a mà. Al seu ordinador, té més de 18 novel·les pendents de sortir a la llum.

 

Però la inquietud per escriure jo diria que em va venir arran d'una grip que vaig tenir a l'edat de cinc anys. Vaig haver d'estar tres setmanes a casa, estirat al llit, sense poder anar a l'escola. M'avorria molt, i se'm va acudir posar-me a escriure una història. La idea em va agradat tant, que les tres setmanes de grip em van passar amb un sospir. Havia trobat la meva afició preferida. Des d'aquell moment, vaig saber que volia ser escriptor.

 

• Què és Amlepse? D’on va sorgir i a quina mena de lectors la recomanaries?

 

Amlepse és una de les novel·les més breus que he escrit. És una obra singular, fosca, inquietant, però també carregada de denúncia social i en contra del sistema patriarcal i la violència de gènere. La idea d'Amlepse em va venir fent una pluja d'idees.

 

Moltes paraules diferents que vaig anar triant fins que em vaig quedar amb una: espelma. Amlepse a la inversa. A partir de la paraula, va sorgir tota la novel·la.

 

Jo la recomanaria a lectors joves, aficionats a novel·les d'intriga, de misteri, thriller psicològic. Però també és adequada per a un públic més adult. Vaja, crec que pot agradar a molts tipus de lectors diferents, encara que Amlepse sigui una novel·la arriscada i poc convencional, amb prosa i poesia mesclades.

 

• A la presentació que vas fer el passat 1 de març a la Llibreria La Impossible, ens vam assabentar de que tens tota mena d’obres acabades. Hi ha algun gènere que NO escriguis? ^.^

 

 

Crec que la novel·la negra és la meva assignatura pendent, encara que ara estic començant un projecte de novel·la negra. Tampoc no he escrit mai novel·la històrica. Ah, i de teatre n'he escrit poquíssim. En total, tinc divuit obres no publicades.

 

• També vam estar parlant sobre l’ambient ideal per escriure... música o silenci? Em va semblar curiós que diguessis que “quan escoltes música però deixes de sentir-la, és que estàs escrivint de debò”... quina mena de música escoltes?

 

Normalment em concentro més escrivint en silenci, però sí que és cert que hi ha certs tipus de músiques que em serveixen per inspirar-me i al mateix temps submergir-me en l'escriptura. Últimament escolto música clàssica; Beethoven, Mozart, i també grups com Oques Grasses, Zoo, Vetusta Morla, The Beatles o T-Rex.

 

• Com t’ho manegues? Crees una escaleta o deixes que els personatges et sorprenguin?

 

Escric a raig, de manera espontània, antònim total de l'escriptura calculada de Gustave Flaubert. Soc incapaç de seguir un guió o una pauta en el 99% dels meus projectes literaris. Deixo que les accions i els personatges apareguin per si sols, creixin i es desenvolupin, creant el doble efecte de sorpresa: per a mi, primer, i per al lector, després. 

 

Normalment el primer que penso és el títol, i a partir d'aquí vaig escrivint, deixant fluir la imaginació sense posar-me límits ni seguir guions o pautes. La relectura de l'obra, que sovint oblido de fer, em serveix per polir errors tipogràfics o gramaticals. A vegades penso que hauria de fer més correccions abans de donar per tancada una novel·la. Però poques vegades ho faig.

 

• Quins són els teus escriptors preferits?

 

En podria dir molts, no acabaria mai. Però els que crec que més admiro són: Michel Ende, Antoine de Saint-Exupéry, Amélie Nothomb, Haruki Murakami, Edgar Allan Poe, Fiodor Dostoievsky, Mercè Rodoreda, Jordi Sierra i Fabra,  Manuel de Pedrolo, Mary Shelley, Goethe, Franz Kafka, John Kennedy Toole i algun més que segur que em deixo.

 

• Quins consells donaries a aquells joves escriptors que també s’estan plantejant ser els seus propis editors?

 

 

Que no tinguin pressa, més val una portada ben feta que no pas un dibuix mediocre amb unes lletres lletges. El procés de publicació autoeditada necessita molta menys urgència i molta més dedicació. Maquetació, edició, correcció i relectura de l'obra, tots aquests passos són imprescindibles. Recomano Amazon Kindle Publishing per començar a autoeditar-te, però hi ha moltes alternatives viables: cada pocs mesos surten noves plataformes d'autoedició interessants.

 

• Què en penses sobre el fenomen Wattpad? T’has plantejat publicar-hi alguna de les teves històries?

 

Penso que és una bona idea, sobretot per potenciar la creativitat, la lectura i l'interès per la literatura. Però com tota xarxa social o app, Wattpad té els seus riscos: et pots trobar amb molts textos escrits per nens de deu anys que no saben molt bé què fan.

 

Vaig penjar alguns textos meus a Wattpad, entre ells els primers capítols d'Amlepse, i de moment han tingut bona rebuda. Reconec que és una experiència interessant, una eina útil per arribar a més lectors i compartir idees sobre literatura amb persones d'arreu del món.

 

• Al teu blog, dones 8 motius per llegir “Amlepse”, i el meu preferit és el vuitè: “Perquè a mi em va fer feliç escriure-la. I espero i desitjo que a vosaltres us passi el mateix quan la llegiu. I si no fos així, sempre podeu criticar-me, que és gratis i no mossego. Una crítica constructiva sempre és benvinguda.” On et podem trobar a les xarxes socials per fer-ho?

 

És justament això el que em mou a escriure: escric perquè em fa feliç i al mateix temps, desitjo i somio en fer feliços a tots aquells que em llegeixin. Crec que no podria viure sense llegir ni escriure.

 

Em podeu trobar a Facebook, Twitter i Instagram. En totes tres xarxes em dic igual: Robert Casajuana Dasca.

 

 

Amlepse es pot comprar a Amazon.es, a la llibreria Laie o directament al meu lloc web. Volia penjar capítols gratuïts d'Amlepse per rebre comentaris dels meus seguidors, però de moment no ho he fet. Crec que necessito fer més difusió. També m'han ajudat molt els vídeos de Youtube i les ressenyes que he anat rebent dels lectors. Totes les ressenyes estan penjades al meu blog. Moltes gràcies per aquesta entrevista! Espero que tothom que la llegeixi en gaudeixi molt.