Em creuríeu si us digués que un llibre amb il·lustracions i banda sonora té a més a més coreografia de dansa? Doncs us dono la meva paraula de Mixa que és ben cert! Es tracta de “El Santo” la novetat de Edicions Cal·lígraf que ha aconseguit reunir totes aquestes disciplines per formar quelcom únic! La darrera incorporació ha sigut en efecte la dansa, i vaig poder ser-ne testimoni el passar 16 de març a l’Ateneu Santfeliuenc.
Abans de començar l’espectacle, però, vam poder escoltar tots els autors i artistes implicats en el projecte sobre com ha sigut treballar plegats. Caterina Riba (l’escriptora) deia que quan escrivia ja pensava en l’estil de l’il·lustrador Dani Torrent, amb el qual són cosins germans.
“Feia temps que buscàvem un text per treballar plegats, i ‘El Santo’ m’evocava moltes imatges” explicà el susdit. A més a més gràcies a la total llibertat que va rebre per part de Caterina Riba “vaig poder treballar aspectes que fins ara no podia” degut a que les editorials normalment sempre li demanen un estil naïve semblant al que utilitza als contes infantils.
“Per a mi era fascinant veure els personatges de la meva imaginació” afirmava Caterina Riba. Fins i tot “he retocat coses en funció dels dibuixos”, els quals estan pintats a sobre de l’esbós original i són gairebé monocromàtics, a excepció d’alguns tocs vermells, blaus i daurats.
Una mica més endavant fou quan Laura Casaponsa (compositora) es va unir al projecte, el qual va titllar de “regal” i “repte” a parts iguals. “Vaig començar fent proves, em preocupava el to” assegurava l’artista. Finalment hi va veure una banda sonora de pel·lícula, amb un “leit motiv” recurrent, música simfònica, i capes de sons imperfectes que van creant ambient. “La música et regala atmosfera i un munt de sentiments”
L’últim parell de mans que s’ha afegit un cop “El Santo” va veure la llum foren les de Carles Ibáñez, qui s’encarregà de fer que l’inici i el desenllaç de la història cobressin vida.. Pel director i coreògraf també suposà un repte molt complicat traduir el llenguatge escrit al de la dansa i mantenir l’ambientació. “Com que al llibre el personatge de el Santo és hieràtic, el ballarí que l’interpreta fa moviments secs” desvetllà Ibáñez.
En efecte, a l’escenari vàrem poder veure representats el Santo, el nen protagonista o la seva àvia entre d’altres, tot plegat acompanyat per la banda sonora i la fantàstica veu d’un narrador en directe que ens va embolcallar per complet.
Felicitats a tots!
Mx
