Quan Claudia Casanova, editora i co-fundadora de l’editorial Àtic dels Llibres, va descobrir que “La princesa prometida” de William Goldman estava descatalogada es va portar les mans al cap.
Però no només això! Mentre investigava què se n’havia fet d’aquest clàssic també va descobrir que no s’havia traduït mai al català, així que a l’editorial van decidir posar-hi remei sense més dilació.
Aquest mes, just a temps per celebrar el 45è aniversari de la publicació original i el recent 30è de l’adaptació al cinema, “La princesa prometida” i “La princesa promesa” acaben de sortir del forn.
Per saber-ne més, el 7 d'abril vaig poder assistir a una presentació a càrrec de Clàudia Casanova a la nova i encantadora llibreria de Les Corts, El Gat Pelut
De bon principi, Casanova assegurà que aquest “És un dels cinc llibres que més il·lusió em fa publicar, és un somni” per després relatar el procés de negociació pels drets d’autor. Des de l’Àtic dels Llibres vàren acompanyar la seva oferta amb una carta explicant el que “La princesa prometida” havia significat pels membres de l’editorial. Tot plegat va acabar arribant a orelles del mateix William Goldman en persona (ja vellet però ben viu!) i al final els van donar llum verda.
Així doncs, l’editorial ha reeditat la novel·la en castellà tot mantenint la traducció original de Celia Filipetto -“molt bona” segons Clàudia- amb només una revisió del text. En català, en canvi, l’encarregada de traduir l’obra per primera vegada fou Pat Aguiló.
“Com és que no s’havia traduït mai al català fins ara?” vaig preguntar encara incrèdula. Clàudia Casanova compartia la meva indignació (“Hi ha molta feina a fer de traduir clàssics juvenils al català”) però el factor econòmic és molt important. Per sort, en aquest cas el cost d’aquesta primera traducció s’ha vist amortitzada gràcies a la impressió simultània en castellà.
I és que com més escoltava, més ganes tenir de conèixer tots els detalls d’aquesta edició! En el cas de la portada, es tracta de la remodelació d’un disseny anglès que es va publicar després de la pel·lícula.
“No volia posar la portada de la pel·lícula directament” deia Claudia Casanova “sinó una que tingués un aire similar”. Potser us sembli reconèixer els actors, però si li doneu un segon cop d’ull veure que no, i potser amb això el llibre ja us haurà cridat prou l’atenció.
A més a més, s’han afegit els pròlegs del 30è i 25è aniversari d’altres edicions commemoratives, però per evitar que els lectors primerencs no ens fem pas spoilers amb el que s’hi explica, podeu trobar una divertida nota d'advertiment:
“Atenció!
Nota de l’editora:
Si no heu llegit La princesa promesa, us recomanem que aneu directament al començament del llibre, a la pàgina 45. Després podeu tornar al principi i llegir les introduccions, que parlen de moltes coses importants que passen al llibre. No cal que ens doneu les gràcies.”
A la fi vaig poder fer la pregunta que em tenia intrigada des havia fullejat el principi de la novel·la... “Realment el llibre és d’un tal senyor S. Morgentern??” vaig voler saber.
(Un apunt: Segons explica Goldman al pròleg de 1973, “La princesa promesa” és la recopilació i abreviació del “Relat clàssic d’amors veritables i grans aventures escrit per S. Morgenstern” -amb només algunes notes de Goldman-.
Però com més m’endinsava entre les primeres pàgines, més confusa em sentia. “Jo igual!” va declarar la llibretera d'El Gat Pelut, Marta Gil Soler: “quan el vaig acabar per primer cop vaig buscar com una boja aquest tal Morgenster, però no vaig trobar res” . Fi de l'apunt)
“Tot és ficció” deia Clàudia rient per sota el nas.
“Fins i tot el pròleg?”
“Sí! Tot és ficció però hi ha punts en comú amb la vida de l’autor” ens comentà Casanova i afegí que l’estratègia de Goldman és genial, perquè ja siguis adult o jove et descol·loca i fa que paris encara més atenció.
“Sí, justament aquells trossos que et diu que no llegeixis perquè són avorrits encara els vols llegir amb més ganes” assentia la Marta, llibretera d'El Gat Pelut. De fet, Claudia el recomanà a partir dels 12 anys, perquè els nois i noies no perdin el gust per la lectura.
“I què en penses de l’adaptació cinematogràfica?” vaig comentar, temorosa de conèixer la resposta (ja que guardo bons records de la pel·lícula). Per a la meva sorpresa, però, l’editora de l’Àtic dels Llibres va assegura que és una bona pel·lícula (i molt fidel a la trama). Això sí, “Cada obra és bona en el seu camp i no es poden pas comparar”.
En fi, segons Claudia Casanova La princesa promesa “és un llibre que t’aixeca l’esperit”; un clàssic a l’alçada de “El senyor dels Anells” o “La història interminable”. “Per pocs exemplars que potser es venguin en el futur no el descatalogarem mai”.
Mx
Write a comment