Crònica de la Llupolia núm. 13

Malgrat que aquests darrers mesos els astres s’han conjurat per impossibilitar-me assistir a les Llupolies, finalment han estat misericordiosos.

El 28 de maig em fou possible anar a les XIII Llupolia i Postllopolia. Aquesta vegada, el poeta convidat fou Joan Noves, químic i, actualment, president de la Fundació Josep Palau i Fabre. Per això, tal com havia estat anunciat, la Llupolia anà dedicada a la relació de la ciència i la poesia.

I és que <<A Catalunya hi ha tradició de científics poetes>>, explicà el director de l’esdeveniment, Lluís Urpinell, mentre presentava en Joan Noves.

Vells amics, compartíren amistat amb en Josep Palau i Fabre. Segons Urpinell, en Noves i ell mateix són els dos únics poetes que compten amb un pròleg escrit per Palau a les seves obres.

Però per presentar-se davant el públic, Noves hagué de respondre la pregunta: <<Per què escrius poesia?>>, qüestió que l'obligà, primer, a definir què és per a ell la poesia.

<<Hi ha qui consideraria la poesia com una breu organització de material sonor>>, digué Noves, mentre buscava definicions més acurades, com, per exemple: <<la poesia és sotmetre el llenguatge a una alta pressió i temperatura.>>

I què passa, segons la ciència, quan la matèria és sotmesa a una alta pressió i temperatura? Que s’inflama. <<Per tant, la poesia és l’incendi del llenguatge sotmès a alta pressió.>>

Però Noves estava disposat a anar encara més lluny i es preguntà on de l’univers es donen aquestes característiques. La resposta? A les esferes lluminoses de plasma.

<<Per tant, la poesia són les estrelles en la nit del llenguatge>>, afirmà Noves,  <<i jo escric en els moments de foscor per obtenir la llum>>.

Val a dir que aquestes declaracions es van guanyar una forta ronda d’aplaudiments entre el públic (una servidora, la primera).

 <<Conec suficientment la ciència i la poesia per saber que no tenen res a veure. Són l’antítesi>>, explicà Joan Noves. L'únic punt en comú és que ambdues intenten explicar la realitat: <<El científic comprèn el món a través de la lògica i, el poeta, a través de les emocions."

Noves començà recitant uns quants dels seus poemes escrits al llarg dels anys i acabà amb d’altres de més recents que giren al voltant de l’actualitat política. Una combinació esbalaïdora, emotiva i hilarant de rèquiems fins a raps, passant per odes, paròdies i homenatges.

POÈTICA 

Vas, véns, fas l’amor, mires la mort

i t’adones que viure

és un verb.

Segons Noves, <<era dolç, però molt impulsiu, una barreja atractiva que de vegades podia crear problemes>>.

Durant la vetllada no van faltar pas anècdotes divertides, excèntriques i peculiars de "l’alquimista" (renom de Palau i Fabre), des de la seva fama de conqueridor fins a la seva amistat amb Picasso, que va conèixer en un dels moments més durs de la seva vida.

Picasso acollí Palau i Fabre quan aquest s’exilià (per a més informació llegiu al blog “Josep Palau i Fabre, home de lletres: de nàufrag a robinsó”). <<Jo crec que Picasso el va salvar>>, afirmà Noves. <<Era com un pare per a ell>>. Palau i Fabre el considerà l’artista plàstic més important de totes les èpoques i, amb el temps, mercès a la seva devoció per ell, es convertí en l’encarregat d’escriure'n la biografia. Llavors no hi havia les eines d’avui dia, però Palau i Fabre se’n va sortir tot sol. 

I, parlant de biografies, si voleu saber més sobre “l’alquimista”, el 2020 es publicarà la biografia de Josep Palau i Fabre. Mentrestant, podeu visitar la Fundació. A més de la seva clàssica col·lecció d’obres i gravats de Picasso, aquests dies compta temporalment amb una envejable exposició de Miquel Barceló.

Realment, aquesta ha estat una de les Llupolies i Postllupolies de què més he gaudit fins ara. No fou fàcil trobar un poema que maridés ciència i poesia, però vaig provar sort recitant aquests versos de Feliu Formosa: