La princesa promesa, dirigida per Rob Reiner, és un clàssic de la història del cinema. Malgrat que la pel·lícula no va tenir un gran èxit d’estrena (ja que va coincidir a la cartellera amb la taquillera Atracción fatal) es va convertir en un super-vendes en format VHS. Personalment, recordo La princesa promesa amb molt de carinyo, així que ja us podeu imaginar quina sorpresa quan vaig assabentar-me de que estava basada en un llibre.

Sé que us estareu preguntant:“I per què no el vas llegir llavors, Mixa?”. Diria que els motius eren més o menys aquests... a) la portada de l’edició que vaig veure era molt clàssica i no em va inspirar gaire confiança i b) tenia molta por que el llibre i la pel·lícula s’assemblessin com un ou a una castanya.

Però quan, temps després, vaig saber que l’editorial Àtic dels Llibres l’estava traduint per primera vegada al català, el cor em va fer un bot perquè...

1) és que ÉS LA PRIMERA VEGADA que es tradueix al CATALÀ, i això es mereix com a mínim una celebració, i 2) guardo bons records de La princesa promesa.

Finalment em vaig atrevir a llegir el llibre i tornar a veure la peli, i aquí teniu la meva valoració!

“La princesa promesa” és una pel·lícula tendre, divertida i plena d’aventures. Té un munt d’escenes icòniques, i us tindrà enganxats a la pantalla des del principi fins al final. Ja sigui en família o amb amics, us arrencarà més d’un somriure.

Vinga, ho diré sense embuts: l’adaptació és gairebé impecable! Malgrat que omet els flashbacks que expliquen el passat dels protagonistes, canvia alguns escenaris i omet personatges, està molt ben resumit.

Us diré més... inclús prefereixo la introducció de l’avi i el net perquè són adorables. En canvi, al llibre el pròleg pot resultar confús. Ras i curt, Goldman ve a dir que ell no ha escrit la novel·la, sinó que ha resumit les millors parts de l’obra d’un tal S. Morgenstern que li llegia el seu pare de petit, i que al seu torn ell llegeix al seu fill i al seu net. L’únic que trobo a faltar a la pel·lícula són les interrupcions de Goldman durant la història mentre es queixa irònicament de l’estil narratiu del “veritable autor”.

Relacionat amb això, penso que la pel·lícula perd part del cinisme i ironia d’en Goldman a l’hora de descriure els esdeveniments i criticar la nostra societat. L’escena del principi del llibre amb els pares de la Buttercup és hilarant, com també ho és l’apassionada discussió que mantenen la Buttercup i en Wesley al principi de tot. En canvi, a la pel·lícula la seva vida a la granja es resumeix en tan sols uns pocs segons.

Potser perquè sóc molt romàntica en el fons, prefereixo el final de la pel·lícula, perquè tot i ser molt fidel, t’evita el final obert de Goldman.

Abans de llegir el llibre, vaig preguntar a la directora editorial d’Àtic dels Llibres, Clàudia Casanova, què pensava sobre l’adaptació. Em va contestar que les dos obres són molt bones cadascuna en el seu terreny, i estic completament d’acord.

Hi ha fragments de la història que m’agraden més al llibre, perquè la pel·lícula és molt àgil i la novel·la s’esplaia amb més profunditat (les descripcions de Goldman són or pur... mai millor dit! hehe). I d’altres vegades prefereixo la peli precisament perquè va per feina, i perquè hi ha escenes que resulten molt més atractives visualment.

Així que, dames i cavallers... declaro un empat!

La pel·lícula us entretindrà durant 98 minuts, però el llibre us farà riure durant molta més estona. Si heu vist la peli, correu a llegir el llibre, i si decidiu llegir el llibre mireu la pel·lícula a continuació... perquè és una bona adaptació!