El taller de escritura [CAT]

Títol: El taller de escritura

 

Autora: Jincy Willet

 

Traductora: Eva Sancho González

 

Editorial: La Factoria de Ideas

 

Any d’edició: 2012

 

Sinopsis: Amy Gallup conoció el éxito al publicar su primera novela, pero han pasado los años y su brillante carrera literaria, así como su amado marido, han pasado a mejor vida. Lo único que la hace feliz es el taller de escritura que imparte en la universidad.El alumnado del curso de este año parece de lo más corriente: el médico con ínfulas de gran autor, el vago, la guapa, el tímido de gran talento, la pija, el bromista, el listillo... Lo de siempre. Pero un día Amy recibe una llamada amenazante en mitad de la noche y aparecen notas de mal gusto en los trabajos de sus alumnos. Parece que uno de sus estudiantes es un chico muy malo... y cuando un miembro del grupo aparece muerto, todos se convierten en sospechosos.

 

De fet, El taller de escritura ni tan sols estava a la meva llista de llibres pendents, però em va venir a la ment mentre plantejava la llista de lectures per a la Booktubeathon.

 

Tenia dos reptes que em resultaven especialment difícils... Llegir un llibre amb algun element verd a la portada, i llegir un altre sobre quelcom que m'agradaria fer. De cop i volta, em va colpejar una idea amb una portada i un títol.

 

El vaig anar a buscar, i en efecte, tenia un fons verd tal i com recordava (una portada que sempre m'havia agradat molt) i una trama al voltant de l'escriptura. Així que el vaig afegir a la pila i el vaig llegir en segon lloc.

 

Ja sabeu que sóc partidària de donar noves oportunitats als llibres amb al temps. De vegades no ajuda, però d’altres sí. Ja sigui perquè has madurat com a lector o com a persona, pot ser que la història et digui quelcom que abans havies ignorat.

 

I aquest cop... El taller de escritura em va atrapar per complet. Diria que les primeres pàgines són del que més m'agrada de tot el llibre. Et descol·loca, t'intriga, i et posa a la pell de la protagonista des de bon principi. Una protagonista poc corrent, tot sigui dit!

 

L’Amy és una anti-heroïna fracassada, deprimida i sense futur que ha perdut de vista la seva passió. Mica en mica, anirem coneixent la seva trista història, plena de desil·lusió, conformisme i falses esperances.

 

Com que gairebé tota l’estona coneixem la història a través dels seus ulls, també veiem el món com un escriptor, i m’he sentit molt identificada amb alguns dels seus hàbits. Com per exemple, quan, sense poder-ho evitar, se li acudeixen trames i títols d’històries i relats en els moments menys oportuns i inusuals.

 

Però no tot és glamour a la vida d’un escriptor. Més aviat el contrari! L’autora tracta totes les adversitats del món editorial, i els tòpics de la literatura. Precisament per això aquest és un dels llibre més originals que he llegit en molt de temps! Jincy Willet té un registre molt interessant, perquè canvia el seu estil narratiu vàries vegades durant la novel·la, ja sigui donant vida als relats escrits pels diferents alumnes del taller d’escriptura o escrivint des del punt de vista del misteriós psicòpata.

 

A més a més, la història conté missatges de superació personal i professional. Si el que busqueu és un taller d'escriptura (igual que li va passar a la booktuber Isamisterio) ho trobareu en part, ja que està ple de de bons consells.

 

Jincy Willet ve a dir, amb molt d’encert, que publicar una obra no hauria de ser la meta principal, sinó convertir-se en un bon escriptor. 

 

p.32 “–Vale, nos inventamos historias, pero un montón de ellas tendrán que ver con nuestra vida real, ¿no es cierto?

-Por supuesto –dijo Amy.

-Entonces, ¿cómo puedes afirmar que todo es invención?

-Acabo de decíroslo. Los escritores de ficción se inventan sus historias.

-¡Acaba de mentir! –dijo Carla Karolak-. ¡Ahora mismo! ¿Lo cogéis?

Hubo una pausa, y después la mayoría de la clase empezó a reírse.

-[…] Si quisiéramos exponer nuestra vida privada y someterla al escrutinio público, escribiríamos autobiografías, memorias y ostentaríamos un cargo político. Por el contrario escribimos ficción. Algunas historias son completamente ficticias. Otras no. Todos debemos asumir, en todo caso, que lo que estamos leyendo es ficticio.”

 

p. 61 “Nada era verdaderamente insoportable si se tenía algo que leer.”

 

p. 78 “La semana pasada hablamos –dijo Amy finalmente-, sobre describir y narrar, y en esta historia el autor ha descrito mucho, pero aun así no estamos asustados. […] Si el escritor estuviera asustado, entonces nosotros también lo estaríamos. [...] Esa es la parte difícil de escribir, el imaginar.” 

 

p. 106 “La narrativa juvenil siempre resultaba difícil. Los alumnos tendían a aprobar cualquier cosa basándose en la teoría, no analizada, de que los niños y jóvenes no son tan exigentes en sus hábitos de lectura como los adultos y por lo tanto cualquier cosa resulta válida con tal de que sea lo suficientemente simple y optimista. Obviamente, esto era falso. En cuanto a Amy se refería, los estándares para escribir buena narrativa de ficción eran los mismos con independencia de la edad del público al que se quisiera llegar. Al trabajar narrativa juvenil en clase, era típico que alguien siempre sacara a relucir cuestiones de <<vocabulario específico para la edad, capítulos cortos y con garra, y temática adecuada>>, y esta noche no era una excepción.”

 

El to de la novel·la és irreverent, cínic, melancòlic, però sobretot intrigant. No, no vaig descobrir qui era l’assassí i agraeixo la sorpresa final, encara que he trobat a faltar molts més capítols d’acció i suspens. Els que hi havia se m’han fet massa curts, i he acabat avorrint les repetitives escenes en que l’Amy torna a casa i comença a reflexionar sobre les seves neures. Tan sols tenia ganes de que arribés el següent dia de classe per descobrir més coses.

 

Així que apunteu-vos al taller d’escriptura i prepareu-vos pel que vindrà. Aquí la ploma sí que és més poderosa que l’espasa... i està ben esmolada! Paraula de Mixa!

 

Mx