Són quarts de cinc de la tarda del dia 6 de setembre, i torna a diluviar. El cel trona amb ganes i la pluja cada vegada cau amb més força, igualant per moments la gran tempesta d’aquesta matinada. Qui diria que aquest matí el cel era blau i el sol brillava! Sembla que el temps ha signat una treva amb l’editorial Edebé per permetre que la presentació d'avui pogués transcórrer tranquil·lament.
I heus aquí les novetats que vam descobrir...
Sinopsis: "Me llamo Ismael Arana, tengo dieciséis años y a veces me gustaría ser invisible. Me gustaría no estar, desaparecer en el aire". Quizá ya son demasiados los jóvenes que pronuncian frases como estas. ¿Realmente estamos dispuestos a soportarlo sin hacerle frente, mirando para otro lado si no me toca a mí? Dicen que el primer paso para resolver un problema es admitir que tienes un problema. A lo mejor somos una generación que tiene un problema.
Aquesta novel·la tracta problemes físics, d'orientació sexual, assetjament escolar... És un cant a la diversitat, de personatges que lluiten contra els seus dimonis. M’ha semblat interessat que a més de en castellà, també estigui disponible en Euskera.
Autor/a: Laida Martínez Navarro
Nre. de pàgines: 148
PVP: 10,50 €
Sinopsis: Fer, entra en coma la nit en què tenia previst anar a un concert, tot apunta que potser és degut als efectes d’una nova droga de disseny, i més encara quan la policia l’acusa d’haver comés un delicte aquella mateixa nit. Només Diana, la seua nóvia, manté una fe acèrrima en ell. La seua fortalesa mental serà la que li permetrà desvelar una perillosa teranyina de poder i intrigues que demostrarà la innocència de Fer.
Segons Marta Muntada (la responsable de premsa d’Edebé), es tracta d’una historia d’amor, misteri i confiança tossuda. Al booktrailer, Maribel Romero conclou: <<”Gràcies, Diana” demostra que els joves sí que tenen esperit de lluita quan estan disposats a defensar allò en el que creuen.>>
Autor/a: Maribel Romero Soler
Nre. de pàgines: 200
PVP: 10,50 €
Sinopsis: Oficialmente, la guerra entre máquinas y humanos había terminado hacía casi veinte años. Si querían prosperar, máquinas y humanos tenían que trabajar juntos. Había ido de un pelo. Se había aferrado como había podido a la capa de hielo superficial, mientras percibía cómo sus perseguidores examinaban el agujero por el que se había lanzado a las heladas aguas del lago. Al final la habían dado por muerta, creyendo que ningún humano podría haber sobrevivido. Tenían razón, pero habían olvidado un detalle. Ella no era humana. Y la habían preparado para vencer todo tipo de obstáculos.
Conté missatges de convivència, tolerància, amistat i un ritme trepidant.
Autor/a: Álvaro Yarritu
Nre. de pàgines: 240
PVP: 10,50 €
A partir d’aquí vam tenir la sort de conèixer les següents dos novetats de la mà dels seus autors... Núria Pradas i Jordi Sierra i Fabra.
Comptant núvols és el primer llibre que Núria Pradas publica amb el Grup Edebé i va reconèixer estar d’allò més emocionada. La seva història gira al voltant de la mort i el dol. <<El títol em porta a la meva adolescència>>, deia ella, i assegurà que es refereix als <<moments que la vida fa que oblidem, com ara comptar núvols>>.
Malgrat això, no està inspirat en cap moment concret, sinó que és una recopilació d’experiències al respecte. I sorgeix de la voluntat de tractar amb els joves temes tan delicats com el procés de <<tornar-se a donar permís per viure després del dol d’una persona estimada>>.
Li vaig preguntar si la protagonista estava inspirada en ella, i Pradas ho negà. <<Encara que té trossos de mi, i si jo fos ella hauria viscut igual la seva experiència>>
<<Quins sentiments ens transmetrà la història? Necessitarem una capsa de kleenex?>> vaig afegir. Pradas rigué i negà amb el cap. <<Us posareu una mica tristos i anireu empatitzant amb la Maria, però m’agradaria que durant la novel·la sentíssiu ganes d’animar-la i ajudar-la a superar-ho.>>
<<Espero no defraudar als meus lectors, i potser enganxar a la meva literatura als que encara no em coneguin>>
D’altra banda, Jordi Sierra i Fabra també tracta un tema complicat com és la esquizofrènia a 36 preguntas para conocerte y 4 minutos para amarte. El títol més llarg de les seves gairebé 500 obres, malgrat que va començar com el més curt: <<Bi>>. ^.^
<<Espero que no estigui aquí una noia que va escriure una ressenya dient que l’amor a primera vista d’uns dels meus personatges no era realista... perquè discrepo! De fet, jo sempre m’he enamorat a primera vista!>> començà afirmant, burleta.
36 preguntas para conocerte... és una novel·la romàntica intensa i amb moltes lectures, segons Sierra i Fabra. Les seves visites des de la Fundació Sierra i Fabra a hospitals, i les experiències d’amics i coneguts l’han convertit en una persona implicada en trastorns com l’anorèxia, la bulímia i les autolesions. <<He arribat a rebre cartes de pacients que em diuen que els ajuden més els meus llibres que els metges>>. Un poder que Sierra i Fabra declarà valorar i témer a la vegada.
I parlant de metges, l’origen del títol rau en el psicòleg Arthur Aron, que va dissenyar un test de 36 preguntes que assegurava l’amor entre aquelles dos persones desconegudes que el fessin i després estiguessin 4 minuts mirant-se als ulls sense dir-se res. <<Alguna pregunta del llibre és meva, però l’he respectat>>.
<<I has provat si funciona?>> vaig voler saber. >>No, que sóc casat!>> va riure l’escriptor <<però he llegit molt casos que van tenir èxit>>.
Li vaig preguntar si aquesta novel·la tindria fusta de pel·lícula. <<Per descomptat! Tots els meus llibres estan escrits escena a escena i tenen molt de diàleg>> deia Sierra Fabra, ja que es nega a narrar tot allò que pugui tenir més impacte parlat. De fet, fa uns anys David Menkes va dirigir la primera adaptació d’un dels seus llibres (Por un puñado de besos) però encara té 11 novel·les seves al calaix esperant veure la llum com a adaptacions.
Fabra posà sobre la taula l’abisme d’aquest país entre els llibres i el cinema, i de la falta de recursos. <<Si jo em digués George Saw i visqués a Amèrica ara tindria una indústria>>.
Tant la Núria com el Jordi es van enfrontar amb les preguntes de si els seus missatges arriben als joves. <<La meva professió com a mestra i com a escriptora em permet anar-me adaptant a les noves generacions>> deia Pradas. <<I jo segueixo sent un noi de 15 anys dins del cor>> rigué Sierra i Fabra. <<Però al capdavall, ens seguim enamorant igual avui en dia que fa 50 anys>>.
En poques paraules, ambdós debats van ser molt interessats i divertits, resultant una de les presentacions d’Edebé més entretingudes a les que he assistit... Paraula de Mixa!
Mx
Voleu saber més sobre les novetats d'enguany? Aquí podeu veure els booktrailers...
Write a comment