Lectures en ruta. La literatura i el paisatge

<<Cada any volem innovar una mica i aquest punt de risc sempre hi ha de ser>> explica l'Albert Pujol, director de la fira Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc.

Ens trobem al celler de Cal Llorencet, tot sopant a la casa rural on aquest cap de setmana ens allotgem el grup de Lectures en Ruta. Estem a l’interior del Priorat, al petit però eixerit poble d'El Lloar.

<<A Literarum tenim espectacles de qualsevol disciplina artística que enganxen a nous lectors i sorprenen als més avesats a la literatura>> continua l'Albert. Ha vingut aquest vespre a donar-nos la benvinguda a les terres de l’Ebre i a parlar-nos dels projectes culturals tan interessants en els quals ha participat. Alguns ja porten més d’una dècada creixent. <<Cada any a Litterarum venen més de 4.000 visitants en un cap de setmana>>

El millor de tot és que Litterarum (que es diu així per reivindicar que la literatura existeix des de temps remots) és apte per a totes les edats: de 0 fins a 100 anys! Trobareu espectacles de màgia, recitals, dansa professional, conta-contes, titelles, presentacions, signatures... tot relacionat amb la literatura catalana, és clar!

Aquesta fira busca la proximitat (<<volem que la gent valori els escriptors>>) i ofereix oportunitats tant per a lectors com per a autors, ja que té projectes tan interessants com la Residència Artística Literarum: durant tres dies un músic i un poeta es troben per començar a crear un nou projecte conjunt, que mesos després estrenaran al festival.

Les presentacions de llibres tampoc no son típiques. <<Els autors han d’aportar quelcom diferent>> assegura l'Albert. Enlloc de centrar-se en la sinopsis, expliquen anècdotes sobre el procés creatiu i mostren que no sempre és meravellós!

L'Albert ens dóna la seva opinió sobre un centenar de temes més amb la passió que el caracteritza. Parlem sobre la necessitat de fer pedrera i animar als joves escriptors, i de valorar la feina dels llibreters. <<Estic content que en Guillem Terribas hagi guanyat el premi trajectòria de la Setmana, no s’està valorant prou aquesta figura.>>

Jo comento que a Barcelona s’ha donat el pas d’apostar per la "1a Nit de les Llibreries", que tindrà lloc el proper 18 d’octubre. <<M’ha fet molta il·lusió saber-ho>> respon l'Albert. <<Aquesta és la nostra filosofia, i el que s’ha de potenciar>>. Per últim ens anima a socialitzar la literatura (no només posant una cita a l’Insta o al Facebook). ^:^

Quan anem a dormir, sembla que les campanes no ens deixaren descansar, però per a la meva sorpresa el que ens desperta a la matinada és el motor eixordador d’un tractor!

Després d’esmorzar enfilem cap El Molar per visitar el Centre Quim Soler, on ens dóna la benvinguda la Roser Vernet. Ella ha convertit la seva casa en aquest temple de culte a Joaquim Soler i Ferret (1940-1993), escriptor, crític literari, pintor i membre del col·lectiu d’autors Ofèlia Dracs.

Des del 2006 la Roser s’encarrega de fer córrer la veu sobre la seva obra i d’obrir les portes de casa seva a iniciatives artístiques i culturals.

Organitza tertúlies, clubs de lectura relacionats amb el vi, caps de setmana en companyia d’autors, espectacles poètics... I tot un seguit de projectes d’allò més interessants i que es basen en la reciprocitat: <<Assumim el cost de l’estada d’artistes que a canvi ens fan un espectacle>> explicava referint-se a la “Poetada”, que ja s’ha convertit en una tradició.

Però el seu projecte estrella, i que és el que més em va impacta, fou “El Priorat en persona”. <<Volíem apropar els paisatges del Priorat a la literatura, ja que no sortim gaire. I si la muntanya no va a Mahoma...>> diu la Roser.

És per això que cada dos anys convida a 6 escriptors (3 homes i 3 dones) de diferents llocs dels Països Catalans. Una barreja de narrativa i poesia, veterans i novells... i que no falti algun autor de infantil i juvenil!

<<La manera de conèixer un territori és a través de la seva gent>> assegura la que fou companya de Quim Soler. Per això cada edició compta amb dos persones autòctones que dissenyen rutes i els ensenyen la seva terra. Com que a la Roser no li agradava el nom guia, va decidir buscar-ne un sinònim, i li va agradar el mot “adalil” (segons l’enciclopèdia.cat “Bon coneixedor del terreny, que acompanyava un cos d’exèrcit per tal de mostrar-li el camí o bé per observar els moviments de l’enemic.”)

Però no us penseu que aquí s’acaba tot plegat! L’exèrcit d’escriptors marxa amb deures... composar un escrit pel Diccionari Literari del Priorat, una web d’allò més original que recopila els escrits de totes les edicions. A més a més, cadascú dels autors haurà d’escriure el retrat d’un dels seus companys de viatge.

I així és com, un any després, es retroben al Priorat per presentar els seus escrits davant de la seva gent. Fins i tot algunes escoles de la comarca els han treballat, i els alumnes poden parlar amb els escriptors i ensenyar-los el que han fet a partir de les seves obres.

<<L’any que ve farà 10 anys que vam començar i publicarem un llibre amb la selecció dels millors fragments del diccionari>> ens revela la Roser. Malauradament <<aquí tots portem tres o quatre barrets i tot plegat no té la difusió que hauria>> confessa, i em sembla que això hauria de canviar per complet! Ara tinc més ganes que mai d’arribar a publicar almenys una obra per poder participar ^.^

Acabem la visita amb una introducció al tast de vins de la mà de Claustre Grau, qui també irradia passió per una de les coses que més estima: l’enologia. Ens ensenya a apreciar la llengua del vi, les llàgrimes de la copa i ens fa olorar diverses espècies per si les sabem reconèixer en allò que tastem.

Però tampoc podem beure gaire, perquè després de dinar ve una de les activitats més emocionants del programa... El Kayak & Memory! Us en transcric la descripció:

<<Terra Enllà i Enblau ofereix una ruta de memòria i literatura rememorant el pas de les tropes republicanes de l’Exèrcit de l’Ebre ara fa 80 anys. Amb inici al pas de barca de Garcia, abordarem la preparació de la batalla, i a continuació pujarem al kayak per creuar un tram de gran bellesa del riu Ebre fins a Móra d’Ebre, un dels objectius de l’atac>>

En quan m’enfilo a un dels kayaks dobles, se m’esfumen totes les pors i inseguretats. Que agradable! Enmig de l’imponent riu Ebre em sento minúscula. Però que relaxant!

A mesura que passa el temps, el sol es comença a pondre i treu el cap per entre els cims de la vall. Els espiadimonis ens segueixen encuriosits i semblen escoltar amb atenció la nostra guia, Maite Hernández. Cada cop que parem ens agafem els kayaks els uns als altres per mantenir-nos junts, i ens deixem bressolar per la corrent mentre la Maite recita fragments de Gerard Vergés, Artur Bladé, Teresa Pàmies, Joan Sales i Roc Llop entre d’altres...

Crèieu que ja n’hi ha prou d’emocions fortes pel dia d’avui? Doncs no! Ens tornem a enfilar al cotxe fins arribar al local de l'Associació de Joves i Cultural Los Descarrilats a Móra la Nova. Avui compten amb la presència dels poetes Martí Sales i Núria Martínez-Vernis. Durant el seu espectacle “ALCOHOLS” reciten i canten versos i fragments de Kavafis, David Picó, Pepe Sales, Joan Vinyoli, propis... Són crus, irònics i punyents, i malgrat que gairebé tothom ha començat amb una cervesa a la mà, al final ningú sembla veure’s amb cor d’acabar-se-la.

Prenem bona nota del seu estil, doncs demà seran ells dos qui ens impartiran un taller d’escriptura i recitació poètica. <<Què vol dir escriure?>> ens pregunten de bon començament.

Les respostes són variades... enfocar les coses des d’una nova perspectiva, buidar-se, viure, crear... Jo cito el meu escriptor preferit, Sir Terry Pratchett: <<Escriure és el més divertit que pots fer tu sol>> En Martí riu i em dóna la raó. Ell està a favor de trencar el mite del geni infeliç. És més, <<jo quan estic fotut no escric>> assegura.

Durant les següents hores, ens donen tota mena de consells: fugir dels tòpics, llegir molt, posar-nos reptes d’escriptura, reescriure (<<fins que el poema t’abandoni>> diu la Núria), fer hores de vol, buscar què ens diferència, copiar estils i trobar la nostra veu, aprofitar els equívocs (<<permeteu que us passin coses inesperades>> afegeix en Martí) ser severs a l’hora de tatxar, desmentir que la rima constreny (<<si el poema està ben fet i és honest, no importa la forma>>) cultivar la curiositat, conrear l’atenció, desprendre’ns de la dicció de llegir a l’hora de recitar, donar marge al lector perquè entengui el que vulgui (<<allò que m’estronca el pensament no m’interessa>>)... I un llarg etcètera més!

Vistes del Mirador del Priorat, a El Lloar

Després, el Martí i la Núria ens animen a sorprendre’ls contestant unes preguntes personals d’aparença quotidiana. No tenen pèls a la llengua a l’hora de criticar-nos i felicitar-nos, i estic orgullosa de que al final del dia ens considerin un grup amb potencial.

Part del taller el fem asseguts al Mirador del Priorat, un balcó de vinyes i valls retallat entre dos edificis que vessa la mirada i fa deixar anar algun bon intencionat renec, víctima de la sorpresa.

És el mateix paisatge que ens acompanyarà bona part del camí a casa, mentre no puc parar de pensar en la lletra de la cançó de Pere Tàpies “Una copa de vi és com un poema”: