Lectures en ruta. Biblioteques, escriptura i edició

Vàrem començar l’última ruta de la temporada en gran... I literalment! Ens esperava la biblioteca pública més gran de Catalunya, preparada perquè l’exploréssim de la mà de la seva directora, la Sílvia Sanahuja. Va ser tot un luxe descobrir-ne tots els seus racons i secrets, sobretot per a mi, que només havia pogut veure de reüll quan vaig participar a la presentació d’Herba Negra l’any passat.

Sanahuja ens va explicar que la biblioteca rep aproximadament 1.200 visitants de mitjana al dia... i qui no ho faria! La biblioteca té prou espai com per disposar de sales tematitzades pel seu centenar de miler d’exemplars... d’un total de 300.000. Inclosos volums i manuscrits antics molt valuosos que custodien a les entranyes de l’edifici, i que vàrem poder veure amb els nostres propis ulls. 

Durant la visita també ens va saludar la directora dels serveis territorials del Departament de Cultura a Girona, Carme Renedo. Reconegué que els esforços per haver tirat endavant aquest projecte havien valgut la pena i ens animà a ajudar al Servei de Biblioteques a arribar als joves (el seu mite de Sísif particular) amb les nostres idees. 

16h  Visita a la Residència Faber

Per la tarda, arribà el moment de visitar la Residència Faber amb el seu director, l’escriptor Francesc Serés, qui ens explicà el naixement i funcionament d’aquest curiós projecte. 

La Faber (del llatí faber, ‘artesà, obrer, forjador…’) neix el 2016 de la necessitat de crear residències d’escriptors a Catalunya, i té la seu a l’Hotel Riu Fluvià d’Olot. Sense haver de mantenir un edifici sencer, i amb un pressupost modest de l’Ajuntament d’Olot i la Generalitat, hi ha molta gent que no us creu que tot plegat ho gestionin dos persones. 

Actualment és una residència d’Arts, Ciències i Humanitats on professionals d’arreu del món venen a treballar en un projecte durant uns dies o setmanes i col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals o públic en general. Francesc Serés es mostrà molt orgullós i decidit a continuar innovant i arribant a diferents comunitats. 

20: 30h Espectacle “La lleugeresa i altres cançons”. Sala La Planeta (Passeig José Canalejas, 3, Girona) dins del Festival Temporada Alta.

Un cop de tornada a Girona, vàrem gaudir de l’estrena de l’espectacle “La lleugeresa i altres cançons” a la sala La Planeta:

Autors: Ivan Benet i Víctor Borràs

Direcció: Ivan Benet

Intèrpret: Aida Oset

La protagonista és una infermera sense feina que canta i que voldria ser una altra persona. El to: el d’un thriller musical. La idea: mostrar la lleugeresa que contamina el nostre imaginari col·lectiu i individual. 

L’hora va passar volant i ens va tenir absorts fins al final. L’endemà tindríem la sort de poder conversar amb el dramaturg Víctor Borràs sobre tot plegat.

Abans d’això, però, vàrem posar la cirereta del pastís a un dia tan intens tot sopant a la Llibreria Cafè Context i passejant pels carrers de Girona.

Plegats vam debatre sobre l’obra i el seu procés de creació (“teníem en ment l’actriu i cantant Aida Oset des del principi, i és molt xulo escriure per algú que t’imagines”) el seu humor (“la gent riu quan hi ha veritat i dolor [...] i si riu més després plorarà més”) la seva música (composada expressament per l'obra) i el seu final obert (“el teatre és marcar gols al públic, intentar sorprendre’l!”).

Borràs es va interessar molt en escoltar totes les nostres crítiques, i ens convidà a venir sempre que volguéssim a La Casa del Teatre Nu, a l’Anoia.

12 h Fira d’editorials independents Liberis-Liber 

A continuació, ens posàrem en marxa, per assistir a la fira LiberisLiber, que a aquestes alçades ja sento com si fos casa meva! ^.^

Després de veure alguns actes de la fira (com ara la “Vermuesia” presentada per Míriam Cano)  i fer un pícnic a la vora del riu Fluvià, ens vàrem apropar a la parada d’Edicions del Periscopi per conversar amb Marta Rubirola sobre el món de l’edició literària.

Rubirola ens ensenyà el catàleg de l'editorial, on totes les obres han de complir amb dos requisits: parlar sobre la identitat, i remoure al lector per dins. Actualment publiquen majoritàriament obres per adults, amb excepció d’alguns llibres que s’estan treballant als instituts, i no descarten plantejar-se començar a fer infantil en algun moment.

Rubirola també ens parlà de tot l’exhaustiu procés d’edició i maquetació que comporta. No m’havia plantejat mai que, a part dels correctors, també hi ha qui es dedica a comprovar que cada pàgina és visualment atractiva: evita, per exemple, que els espais formin camins o formes estranyes als paràgrafs, i que no es repeteixin paraules al final de cada línia.

Està clar que l’edició es una feina exigent, però que dóna molt a canvi, sobretot -com va venir a dir Rubirola- sentir que estàs aportant el teu granet de sorra al món.