Castells a l'aire

Durant la Setmana del Llibre en Català 2018 vaig fer un somni realitat... conèixer per fi en persona a l'entranyable l'escriptora Dolors Garcia i Cornellà! Però si això no em feia ja prou feliç, vaig descobrir que la Dolors havia publicat una biografia novel·lada de Mary Shelley.

Segur que us estareu preguntat... Així doncs, quina mena de llibre és Castells a l’aire? Garcia i Cornellà alterna capítols narrats des del punt de vista de la Mary (que et transporten de ple al seu món), junt amb explicacions adreçades al lector o resums d’alguns esdeveniments que agilitzen el ritme de la història. 

Malauradament, l’obra de “Frankesntein” ha acabat passant a la història per un reguitzell de tòpics falsos que no tenen gaire a veure amb el que Shelley volia transmetre. Després de conèixer els fets i les persones que la van rodejar i influenciar, també entendreu millor la seva obra més coneguda. Per això Dolors Garcia i Cornellà dedica alguns espais a parlar de personalitats de l’època, i a descobrir a fons la doble moralitat de la societat. 

Mary Shelley, en canvi, sembla que va viure d’acord amb els seus ideals gairebé sempre, sense importar-li el que pensés d’ella la gent. Tot i així, em dóna la sensació de que com més gran es feia i més responsabilitats tenia, s’anava penedint d’algunes decisions, com per exemple tenir una relació tant oberta amb el seu únic i gran amor, Percy Shelley. 

Ara que tinc fresca la seva vida m’agradarà comparar l’adaptació a la gran pantalla que s'ha estrenat aquest any 2018 protagonitzada per Elle Fanning. Me la va recomanar bastant la Marta del canal “La prestatgeria de Marta”:

Resumint, m’atreviria a dir que Mary Shelley fou una Ventafocs poc convencional, doncs ressuscità d'entre els morts la seva pròpia Madrina: una criatura sensible i intel·ligent que l’ajudà a construir castells a l’aire. 

Mx

P.D. Quina banda sonora creieu que li escauria al llibre? Durant la Nit dels Autors de la Setmana del Llibre en Català, la escriptora i músic Maria Escalas es dedicava a musicar qualsevol llibre. Quan li vaig dir que m'acabava de comprar la biografia novel·lada de Mary Shelley no s’ho pensà gaire i posà el Romanç per a violí i piano d’Amy Beach, una compositora brillant igual de menystinguda que Shelley. Sonava de meravella! Estic convençuda que la creació d'en Frankenstein la sabria també apreciar. ^.^ D'altra banda, jo no he pogut evitar pensar en la tornada de la cançó de Alberto Cortéz "Castillos en el aire"... Què us semblen les dues cançons?