Quim/Quima

Any d’edició: 1971

Any de la re-edició: 2018

Sinopsis: Quim/Quima arriba a la Barcelona de l’any 1000 per encetar els seus estudis. A partir d’aleshores viurà diferents períodes de la història catalana, tot canviant de condició sexual. Acompanya Jaume I en la conquesta de les Balears com a cavaller, és l’amant d’un bandoler del segle xv, participa en la defensa de la ciutat el 1714, s’exilia a Amèrica com a colona i exerceix de fotògraf a la Barcelona dels anys trenta. Quim/Quima viurà, fins al segle xx, un cúmul d’aventures que la duen a adoptar una perspectiva trista de la condició humana. En la seva recerca de referents literaris femenins, Maria Aurèlia Capmany sempre va trobar en Virginia Woolf una guia. Aquesta novel·la, irònica i trepidant, és un joc de miralls fascinant amb el seu Orlando, i una reflexió irònica i punyent sobre els rols sexuals tradicionals, el cànon literari i l’originalitat creativa.

Ressenya

Enguany és el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, la novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina reconeguda per la seva faceta com a activista cultural i feminista. És per això que, quan “Quim/Quima” va arribar com a novetat juvenil al Club dels Experts de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels, em vaig decidir a endur-me’l. A més a més de celebrar l’any Capmany, em serviria per participar al Bibliorepte que organitza la biblioteca, i que consisteix en llegir sis llibres en sis mesos.

Haig de reconèixer que després de llegir-lo em sorprèn que s’hagi catalogat com a llibre juvenil, però celebro la decisió... qui sap si així aconseguirem més joves lectors de Capmany! Certament, és un punt d’entrada prou accessible. La història no és gaire llarga, i m’encanta l’edició de Males Herbes. La mida és ideal per poder-lo portar amunt i avall amb tu, i les lletres son prou grans i còmodes a l’hora de llegir.

Això sí, el principi em resultà la part més feixuga de la història. Fins passades les primeres 60 pàgines no vaig començar a entendre millor la història. La fantasia i la realitat es creuen molt sovint, i tot plegat -barrejat amb les referències històriques més o menys críptiques, poètiques i subtils-, contribueix a confondre més al lector quan intenta desentranyar quina mena de novel·la està llegint.

Un cop passat aquest petit escull, però, vaig començar a fruir. L’estil de Capmany és àgil i fresc, irònic i poètic...

p. 23 “El terror que havia contemplat a l’alba de l’any mil no li havia deixat cap rastre, perquè era un home de futur, i la bigarrada presència d’aquells homes que rondaven les muralles esperant que s’obrissin les portes de la ciutat a trenc d’alba, i que ell contemplava des de la finestra de casa de l’ardiaca li era indiferent com els colors del cel i de la mar. Només hi havia una cosa que el feia plorar d’emoció, i eren les veles que florien mar endins a cavall de les barques.”

Capmany no es talla un pèl a l’hora de dir el que pensa, i deixa anar veritats i reivindicacions en els moments més insospitats del text.

p. 81 “Algú especialment silenciós i inepte obre la boca un dia per dia una sentència. Tan sorprenent és el pensament en aquell mut misteriós, que tothom exclama de seguida: <<Mireu, un pensador!>>.”

“Quim/Quima” és un text que es podria analitzar llargament, però crec que es podria resumir dient que... té molt de morro (en el bon sentit!). Capmany ja ens explica al pròleg que es proposa imitar la seva admirada Virginia Woolf. Més concretament, “plagiarà” la trama de “Orlando”, però en contextos diferents i molt més propers per a la societat catalana. Capmany juga, inventa, plasma, reivindica, i tot imitant es mostra més a si mateixa:

“Imita, imita sense escrúpols perquè no ho aconseguiràs mai. Com més fidel sigui al model que estimes, més seràs tu mateixa. Pots repetir tranquil·la el mateix vestit, la roba dibuixarà sobre el teu cos uns plecs inimitables , i el perfum, el mateix perfum sobre la teva pell bruna, farà una altra olor.”

Altres edicions de "Quim/Quima"

M’encanta com és capaç de descriure situacions en molt poques línies, transportar-t’hi i emocionar-te, com quan parla dels fets posteriors al 1714:

p.173 “Ara que havia decidit anar-se’n, ara que la ciutat era del tot inhabitable, descobria que valia la pena de seguir-hi vivint, que aquell horitzó que podia contemplar des de l’enrunat baluard de Santa Clara era únic, inimitable i li pertanyia, i aquella manera de parlar, que durant segles ni s’havia adonat que usava, valia una vida i una mort. Llavors havia dimitit del seu paper d’home perquè havia descobert que la vilesa és talment un corc que penetra fins i tot les motllures de la bona fusta. Havia descobert que la llei no serveix per fer justícia, sinó per justificar la força de l’amo. [...]

I quan pensava que passaria la resta de la seva existència preocupant-se del preu de la vianda, endreçant la casa, observant al mirall amb delectació l’itinerari de la pròpia bellesa, vet aquí que, de cop i volta, no quedava pedra sobre pedra del vell edifici, i aquells homes que havien lluitat fins a darrera hora, tapant amb les seus cossos les bretxes de la muralla, esdevenien nobles, amb una noblesa dura i bella que els feia per sempre estimats.”

“Quim/Quima” ha sigut un dels llibres més peculiars que he llegit enguany, i estic convençuda que es tracta d’una novel·la atemporal que com més llegeixes més et parla... Paraula de Mixa! De fet, m’atreviria a dir que conté una crítica prou actual! I jo em pregunto... creieu que en Quim (o la Quima) seguirà voltant pel món a dia d’avui? Què faria ell/a?

I tot encetant aquest debat, acabo la ressenya... Fins a la propera!

Mx

Voleu guanyar un exemplar de "Quim/Quim? Participeu al concurs del "Què Llegeixes?"