Títol: Hotel Metropole
Autor: Sebastià Bennasar
Il·lustrador portada: Pep Boatella
Editorial: Columna Edicions
Any d’edició: 2018
Sinopsis: No us la penso posar ^.^
Ressenya
Vaig fer-me amb “Hotel Metropole” durant la meva estada a la Nit de les Llibreries de Barcelona, i des que el vaig començar a llegir al bus de tornada, l’he assaborit, capítol a capítol. La sinopsis només la vaig llegir per sobre, i us recomano que feu el mateix, ja que és millor descobrir la història de mica en mica i deixar-vos sorprendre.
De bon principi també vaig reconèixer a estones la característica veu narrativa de Bennasar en segona persona del present i del passat perifràstic. La vaig descobrir per primera vegada amb “Cants de sirena negra” i sempre em resulta prou peculiar i intrigant. Un cop t’hi acostumes, però, és molt còmode.
Sé que ara he sigut jo la que us ha deixat intrigats, sense conèixer la trama. Així que us en faré cinc cèntims: “Hotel Metropole” està ambientada a la Lisboa dels anys 1942 (en plena Guerra Mundial) i 1982.
La novel·la està farcida de conspiracions, espies i històries dolces, tristes i cruels que s’entrellacen a un ritme trepidant a mesura que descobrim els tripijocs de l’espionatge. Tampoc hi falta crítica social als governs i als patrons que continuen repetint-se:
p. 157 “És el darrer cop que veuen les estrelles de Lisboa des de la seva cambra i tots dos pensen que haurien d’haver marxat molt abans, el dia que el varen ascendir, el dia que el policia es va convertir en un lacai al servei dels interessos de l’estat en lloc de ser un funcionari al servei del ciutadà. Es miren en la nit freda, recullen les maletes i marxen de cap a una nova vida, lluny de la mentida.”
En un principi em pensava que hi hauria més acció a la novel·la, però de cop i volta els anys comencen a passar ben ràpid i la història es converteix en un thriller sobre la Guerra Freda Cultural, descoberta de mica en mica per un jove escriptor a l’atur.
Crec que un dels paràgrafs que més m’ha impactat de l’inici del llibre, descriu prou bé la trama...
p. 26 “La senyoreta Fürst es va instal·lar en una taula del saló de te de la planta superior. N’hi havia dues d’ocupades per senyores de mitjana edat que es va imaginar que eren esposes dels funcionaris d’aquell règim dictatorial que ningú no sabia gairebé bé com havia acabat aconseguint el poder a Portugal. Eren com les senyores acomodades que hi havia als salons de te de tot Alemanya, satisfetes i cofoies de cada un dels avenços en la guerra que estava convertint Hitler en l’amo de tot Europa i a ells, els jueus, en la raça a exterminar. Malgrat tot, no les va mirar amb odi. No volia odiar més, com a mínim en el que quedava per acabar l’any, mitja dotzena d’hores, i després una nit sencera per poder partir de cap a la llibertat, que tenia un nom molt concret: Amèrica.”
La veritat? No volia que el llibre s’acabés perquè, com he dit al principi, he gaudit assaborint cada capítol... i també cada detall de la portada. Fa poc he descobert el seu il·lustrador, Pep Boatella, gràcies al conte “El principi de tot”, i m’encanta com juga amb les perspectives. Però trobo la portada de “Hotel Metropole” especialment original. Sens dubte és de les que més m’han agradat enguany.
Tornant a la novel·la... l’únic que no m’ha acabat de convèncer han estat alguns dels diàlegs entre els agents i dirigents militars, molt directes i un pèl tòpics... Això sí, m’encanta com Bennasar ens regala expressions mallorquines, posant-les de tant en tant en boca de ciutadans de tot el món, amb un resultat prou curiós.
El final m’ha resultat prou emotiu, ja que la història dona un gir inesperat, trist, profund i tendre, i té el regust de les oportunitats que et canvien la vida.
p. 214 “Entres a la sala d’espera i saps que has fet la promesa amb el cor a la mà, però també en un diàleg que sembla sortit d’un telefilm ensucrat o d’una mala novel·la romàntica, però al capdavall la vida s’assembla molt més a una pel·lícula mitjanament dolenta que no pas a una de Bergman.”
Per últim, però no menys important, Bennasar no deixa d’esmentar Lisboa durant la novel·la, analitzant l’anatomia de la ciutat, introduir-nos-hi i explicant-nos els seus secrets. Es nota que la capital de Portugal, junt amb Mallorca i les Açores són alguns dels seus escenaris preferits, ja que sovint els reivindica als seus llibres i s’hi recrea. M'imagino que deu fer un efecte completament diferent i molt més emocionant poder llegir “Hotel Metropol” als escenaris de la novel·la... Però sabeu que teniu aquesta oportunitat més a l’abast del que us penseu?
Entre les primeres 50 ressenyes, comentaris crítics o vídeo-recomanacions que rebi “Hotel Metropole” se sortejarà un viatge a Lisboa. Serà un viatge per a una persona amb allotjament a... sí, en efecte! L’hotel Metropole. El viatge inclou l’avió (amb sortida des de Barcelona o Madrid), l’allotjament de dues nits i l’esmorzar i també dos sopars.
El sorteig es realitzarà el 21 de gener de 2019, així que no ho dubteu més i participeu! Trobareu totes les bases del sorteig aquí:
Mx
Write a comment