El fil invisible

Títol: El fil invisible

 

Autora: Gemma Lienas

 

Editorial: El Balancí (Grup 62)

 

Any d’edició: 2018

 

Sinopsis: Els dubtes corsequen la Júlia: s’estima de debò el seu marit?, està disposada a ser mare?, enllestirà a temps el guió que està escrivint sobre el veritable paper de la científica Rosalind Franklin en el descobriment de la doble hèlix de l’ADN?

 

Per fugir de tantes incerteses, accepta la invitació de la seva família francesa i se’n va a passar el mes d’agost a l’illa de Batz, a la costa bretona. Allà, en el vell casalot familiar, a la vora del mar, l’esperen una besàvia imponent, un besoncle estranyament melancòlic i un oncle, llibreter d’antiquari, molt atractiu. 

 

Gràcies a la capacitat d’observació de la Júlia, que capta un detall enigmàtic en unes fotografies antigues, que es remunten a la Segona Guerra Mundial, el que havien de ser unes vacances familiars aviat es converteixen en uns dies d’investigació sobre els seus orígens i la seva identitat. Amb El fil invisible Gemma Lienas ens brinda la història d’una dona que troba en el passat les respostes al seu futur. Una novel·la actual i amb doble trama que ha merescut el 38è Premi BBVA Sant Joan.

 

Al primer capítol de la segona part trobareu preguntes com ara: “hem de permetre que es pugui seleccionar el sexe de la criatura?” o “Seria lícit privar un infant d’oïda perquè pare o mare ho volen? I què me’n dius de fer néixer una criatura per, després, treure-li un ronyó i trasplantar-lo al germà o la germana malalts?”

  

He de dir, però, que quan vaig llegir el títol i vaig veure la portada em pensava que la història estaria inspirada en la llegenda japonesa del fil vermell. Per a la meva sorpresa Lienas m’ho va desmentir: “No n’havia sentit a parlar i en un club de lectura m’ho van demanar” em va dir, “No hi està relacionada, però, quan l’acabis, potser trobes que sí”. I en el fons, crec que així és. La moralitat de la llegenda és que les persones destinades a conèixer-se i estimar-se estan connectades per un fil vermell. No importa quant triguis en conèixer aquella persona, ni el temps que passis sense veure-la, ni tan sols importa si vius a l’altra punta del món: el fil s’estirarà fins a l’infinit però mai es trencarà.

 

Al capdavall, el que li passa a la Júlia està prou relacionat amb aquest missatge. Sembla que estava destinada a fer tota mena de troballes sobre les seves arrels que canviaran el rumb de la seva vida.

Per un altre cantó, trobo que “El fil invisible” també és un llibre ple de passions i aficions... des de l’esport i la cuina (no llegiu amb la panxa buida!) fins a la producció de remeis naturals, passant per la col·lecció de llibres rars i antics. Precisament el personatge d’en Jean, l’oncle de la Júlia, m’ha recordat a un amic anglès que és un gran col·leccionista. Quan sentia a en Jean parlar de les particularitats d’aquest hobby/ofici, és com si el sentís a ell.

 

p.153 “-I per quina raó són desitjables? Primeres edicions? L’enquadernació?

 

-L’essencial no és l’enquadernació –em va aclarir-, sinó el contingut i la raó que els fa únics.  

 

I aleshores em va explicar una història d’un d’aquests llibres que li permetien viure bé. Es tractava d’una Bíblia editada al principi del segle XIX, en la qual faltava una coma, cosa que la feia completament especial.

 

-Una coma? Per una coma menys un llibre pot ser molt buscat?

 

-I tant. Perquè, així que es van adonar que hi faltava un signe de puntuació, van retirar-ne tota l’edició. Però alguns volums, ja en mans de particulars, no van ser destruïts, i els col·leccionistes es deleixen per trobar-los.

 

-I quina era aquesta coma tan essencial? 

 

-Una que canviava el sentit de la frase. Quan arribava al passatge de la crucifixió de Jesús deia: «Jesús va ser crucificat al costat d’uns altres dos lladres», en comptes de «Jesús va ser crucificat al costat d’uns altres dos, lladres». Sense la coma, Jesús passava a tenir la condició de lladre.” 

 

Per no mencionar que trobareu un bon nombre d’expressions catalanes! I no només això, també és plena de paraules comrioses com... “Enfarfegar”, “Llambregar el desllorigador”, “Ulls exoftàlmics”, “Atzagaiada”, “Engalipar”, “Pantagruèlic”, “esclovellar”, “Tocar l’ase” (aquesta m’ha fascinat!)... 

 

Però no us espanteu pas! Estan força espaiades per tot el llibre, el qual us animo a llegir si us agraden les històries de ritme calmós sobre investigacions i recerques, voleu descobrir com es gesten els guions de documentals, i friseu descobrir fets sobre la història i la ciència que us deixaran bocabadats... Paraula de Mixa!