Relat basat en fets reals
Amb una mirada, em donen permís per començar a parlar. Al meu davant, desenes de parells d’ull es giren cap a mi. Els observo emocionada, nerviosa i feliç. Estic en molt bona companyia, i quan descloc els llavis per començar a formular la primera pregunta, les miro a elles, assegudes al meu costat. Som un quartet peculiar però ben avingut, i sé que tot anirà bé.
Avui és el dia temut i esperat per tants escriptors. El moment en que el seu fill de paper recent nascut serà presentat davant del món, com en una recreació de la primera escena del Rei Lleó. L’alçarem ben amunt i el mostrarem al públic expectant. L’acolliran amb els braços oberts?
Talment com les tres fades de la bella dorment, cadascuna enumerarà les qualitats de la criatura, davant d’una mare cofoia i exultant. Sento les primeres rialles i penso que anem per bon camí. Els darrers aplaudiments ens ho confirmen.
Que lent és el procés de gestació d’una novel•la, i que ràpid ha de deixar l’escriptor que gategi sola pel món! Se’n sortirà? No hi ha salt de fe més gran!
De cop i volta veig una llarga cua de futurs lectors, esperant aconseguir el seu exemplar signat, i em sento la padrina més orgullosa del món mundial.
Bon viatge, petita!
Write a comment