Títol: On és l’Estel·la?
Autor i il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: Comanegra
Any d’edició: 2018
Sinopsis: Estel·la per aquí, Estel·la per allà... Aquesta noia no se n'ha perdut ni una! Un testimoni privilegiat de les jornades multitudinàries dels últims temps entorn del dret d'autodeterminació. Les grans manifestacions de la Diada, l'escorcoll d'impremtes, el 20-S, l'1 d'octubre, un dia al Piolín i la manifestació de Brussel·les són algunes de les escapades que ha fet l'Estel·la durant els darrers mesos.
Ressenya
Em trec el barret davant de l’atrevit i divertidíssim àlbum il·lustrat que l’editorial Comanegra va publicar a finals de l’any passat. El qual per cert, està actualment esgotat a la web de l’editorial, però que podeu trobar a les llibreries.
Però anem a pams... Estic convençuda que gairebé tots coneixeu el mític Wally (creat pel dibuixant britànic Martin Handford) el qual espera pacientment a que el lector el trobi enmig dels escenaris més esbojarrats món. Doncs bé, qui potser encara no coneixeu, però que a partir d’avui tindreu moltes ganes de descobrir, és l’Estel·la, la protagonista d’aquesta obra il·lustrada per Toni Galmés.
L’Estel·la no s’ha perdut cap dels escenaris del procés català, des de les manifestacions, fins al referèndum, i ens explica totes les coses curioses que ha vist allà. Realment cada pàgina és una joia, i podeu llegir entre línies tant com vulgueu. Humor, crítica social... ho té tot!
El funcionament és el següent: bé podeu buscar les tres o quatre coses que us suggereix l’Estel·la a cada pàgina en un tuit, o, si us agraden els reptes, intentar trobar tots els detalls que es mencionen al final del llibre. Perquè creieu-me quan us dic que aquesta obra requereix més d’una lectura, i tres, i quatre...
Un llibre pel qual veureu desfilar tot mena de personatges: dibuixos animats, personatges de còmic, actors, polítics, animals, monstres... tot el que us pugueu imaginar, fins al més petit detall. Un consell: si el llegiu en companyia és encara més divertit, doncs no parareu de senyalar coses amb el dit (però si ho feu sols segur que també deixareu anar més d’una rialla)
Realment és molt difícil dir quin és el meu capítol preferit, però si m’hagués de decantar per un dels escenaris, el de l’1 d’octubre del 3017 em va semblar veritablement surrealista i hilarant.
Perquè tal i com diu la contraportada: “El procés català va avançar durant anys marcat per un factor que el diferenciava d'altres moviments populars i explicava força coses de la cultura catalana: el sentit de l'humor. Entre el 2017 i el 2018 han estat encausats (a més de polítics) humoristes, pallassos, revistes satíriques, músics i tuitaires, i les ganes de fer broma (també les de riure'ns de nosaltres mateixos) s'han anat diluint o amargant. Però ja n'hi ha prou: la sàtira és un bé comú i cal fugir de l'eixutesa com qui fuig de la fam.”
L’Estel·la ja ho ha fet, així que prenem exemple d’aquesta noia i... però on s’ha ficat? Estel·laaaa? No hi ha manera... m’ajudeu a trobar-la?
Mx
Write a comment