Contes per ser lliures

Títol: Contes per ser lliures

Autors: Jordi Cuixart, Jaume Cabré, Laia Servera, Marc Artigau, Bel Olid, Òscar Dalmau, Ada Parellada, Joan Dausà, Empar Moliner, Ferran Latorre, Lluís Llach

Il·lustradors: Ignasi Blanch, Jordi Vila, Oriol Malet, Mercè Galí, Mercè Canals, Pilarín Bayés, Anna Clariana, Raquel Gu, Cristina Losantos, Romina Martí, Jordi Calvís

Editorial: Associació Catalana Pels Drets Civils

Any d’edició: 2018

Sinopsis: L'Associació catalana pels Drets Civils ha reunit 11 autors i 11 il·lustradors que reflexionen sobre els drets civils, aquells que regeixen les bases de la nostra convivència i democràcia. Un recull de contes i il·lustracions que ens conviden a gaudir del món personal d'aquest ric i variat aplec d'artistes catalans. Contes plens d'humor, fantasia, música, colors i esperança creats per a petits i grans lectors.

“Solidaritat, reflexió, compromís i debat constructiu. Tots aquests aspectes conflueixen en aquest compendi que us presentem i que va més enllà de la riquesa cultural que amaguen les seves trenta-dos pàgines.”  s’explica a la introducció. I és que cadascun d’aquests 11 relats va de la mà d’un dret civil. Tenim des del dret a la vida, fins el dret a l’absència d’esclavitud o tortura, passant pel dret a la propietat, la llibertat de pensament o el dret a reunió i associació pacífiques.

Hi ha contes en formats més clàssics, altres plens de rimes, algunes reflexions... però tots són plens d’esperança, humor i positivitat.

És difícil triar, però diria que un dels que més m’ha agradat ha sigut el de Laia Servera ("Hi havia una vegada un conte") -que ens parla d’una disputa al país dels colors-, ja que té definicions molt divertides i trobo que està molt ben explicat el mal que fa l’abús de poder.

p. 12 «De tots els planetes que han existit, aquest és el més rodó. No és un planeta massa gran. Ni massa petit. Si corres molt, pots fer-li la volta en un sol dia. I si vas xino-xano, potser trigaràs un any. Aquí els dies són tossuts i les nits xerraires. I no fa ni calor ni fred, és un planeta de mitjons i banyador.

Però el que fa que aquest planeta sigui famós són els seus colors. Color d’ala de mosca, color merda d’oca, color de gos com fuig..., aquí els trobareu tots!

[...] 

 Tot va començar quan els colors càlids es van posar de moda. [...] Però els colors càlids cada vegada volien tenir més poder. I sabeu què? Doncs que quan van tenir tot el poder, es van tornar idiotes. Idiotes del tot. No rigueu! Que això a vegades passa! Amb tot aquest poder, però, va arribar també la por. La por de perdre’l. Així que els colors càlids van decidir fer una cosa que va capgirar el planeta rodó: es van carregar la llibertat.»

Crec que no em discutireu que el més revolucionari de tot els contes és el de la Bel Olid ("El pes de la corona"), que ens parlar de reis amb corones massa pesants que no els deixen pensar, i el més entremaliat i hilarant és sens dubte el de l’Empar Moliner (“El poll i la puça es volen casar”):

p. 24 «Pensem, primer de tot, en els protagonistes. [...] Tenen una vida curta però plena de dificultats. [...] Doncs els dos dissortats, repudiats, bandejats insectes es volen casar. Per cert, demana als pares la definició d’aquestes paraules quan facin la migdiada: veuràs que estaran encantats d’explicar-t’ho.

I pel que fa a les il·lustracions, totes són visualment atractives, llampants i alegres. Tenim des de l’estil clàssic i juganer de la Pilarín Bayés, fins al de l’Ignasi Blach, més esbossat però suggeridor i acolorit. Encara que el meu preferit és el de l’il·lustrador Jordi Vila Delclòs. És exuberant i transmet molta pau i serenor. Vaig reconèixer el seu traç a l’instant, doncs tinc tots els llibres de la col·lecció "Ala de Corb" d’Enric Larreula (que va il·lustrar ell) junt amb llibres com “Serena” de Dolors Garcia i Cornellà. 

Per sobre de tot, però, m’ha encantat cadascun dels missatges dels contes, que transmeten empatia, solidaritat, amor, esperança i valentia.

p.26 «Has entès que els guardians simulaven un poder que no tenien, que molts altres abans que tu es van creure. La por i el temor ens fan creure en monstres que no existeixen.» “El cim del volcà” Ferran Latorre

p.28 «Però per molt que jo l’aturi, el conte continuarà, i sou vosaltres qui l’haureu d’escriure i fer viure. Que tingueu sort i que us doni molt del que nosaltres hem somiat.» “Diuen els savis” Lluís Llach

Quin missatge tan bonic per acabar aquesta ressenya. Acabem-ho d’arrodonir amb aquest rodolí de Jordi Cuixart (“Un bosc ple d’amor”):

«I vet aquí una oreneta

i vet aquí un eriçó

que aquí trobaren una lliçó.

I vet aquí un eriçó

I vet aquí una oreneta

Aquesta història ja és completa.»

Mx