Inaugurada la tardor del 2018, si encara no ho heu fet podeu visitar l’exposició “Edicions Aymà, l’art de sobreviure” fins el 16 de gener a la Biblioteca Jaume Fuster. L’exposició, comissariada per Julià Guillamon, compta amb la col·laboració de la Fundació Carulla, el Departament de Cultura, la Institució de les Lletres Catalnes i l’Arxiu Nacional de Catalunya.
L’edició sempre ha sigut una professió arriscada, ja que tal i com digué el traductor, editor i vicepresident de l'AELC pel Principat Jordi Martín Lloret durant el VI congrés de Literatura Infantil i Juvenil “no tenim una bola de vidre per preveure els fenòmens literaris”. I si a tot plegat li sumem les complicacions d’editar durant la post-guerra, el camí serà de ben segur una odissea, d’aquí el subtítol “l’art de sobreviure”.
Tal i com ens explica l’entrada de l’exposició... “La història de les edicions Aymà és molt desconeguda. És l’obra d’un pare i un fill. Jaume Aymà Ayala (1882-1964) havia estudiat a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Jaume Aymà Mayol (1911-1989) havia estat professor de català, li agradava llegir i escriure. El 1939 van crear l’Editorial Alcides i el 1940 l’Editorial Atlántida. El 1941 sorgeix el segell Aymà, que el 1964 va deixar pas a Delos-Aymà, que el 1968 va deixar pas a l’Editorial Andorra. En el símbol que va dissenyar per a Aymà el 1948, Ricard Giralt Miracle va imaginar pare i fill com a dos atletes que fan el relleu del foc sagrat de la cultura.”
L’editorial publicà “biografies de grans figures de la música i la cançó, llibres de viatges exòtics, literatura per a nois i noies, grans volums d’històries de l’art, llibres sobre Barcelona. Aymà va diversificar l’oferta editorial i es va especialitzar en no-ficció.”
La veritat és que a l’exposició es poden veure volums de gèneres molt variats i per a tots els públics, tal i com afirma un dels titulars. Aymà, però, també va esdevenir editor de literatura catalana, amb col·leccions com Daphne (1952-1953) el Club dels Novel·listes (1955-1959) o la Nova Biblioteca Literària Aymà (1959)... però el més xocant de tot plegat és que la Col·lecció Literària Aymà (1947-1951) va ser la primera col·lecció de narrativa catalana de la postguerra.
Que ràpid és dir-ho i que increïble i complicat és imaginar-s’ho! Tanmateix, el segell Aymà va tenir més d’un cop de sort, doncs publicà ni més ni menys que “Lo que el viento se llevó” de Margaret Mitchell, “un llibre de gran recorregut que es va reeditar en diferents formats i col·leccions fins als anys seixanta”. Una de les imatges de l’exposició ens mostra a Clark Gable, un dels protagonistes de l’adaptació cinematogràfica, sostenint l’edició popular publicada per Edicions Aymà, un exemplar que després tornaria dedicada a Jaume Aymà.
El 1968 fou creada l’editorial Andorra, una darrera etapa que “va introduir l’assaig polític en català i va parar atenció en autors que eren a l’exili, havien estat prohibits a Espanya i havien publicat la seva obra a Mèxic i a l’Argentina.” Els Aymà foren, doncs, editors compromesos malgrat les estretors.
Així que si voleu descobrir moltes més anècdotes, visiteu la Biblioteca Jaume Fuster i contribuïu a fer que la torxa dels Aymà segueixi el seu camí.
Mx
