El dijous 24 de gener va tenir lloc a l’auditori AXA l’entrega del 27è premi edebé de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ).
L’acte fou presentat pel periodista cultural Toni Puntí, el qual acabà el seu discurs d’obertura desitjant que aquest 2019 sigui un any ple d’oportunitats i reptes, en el que promoguem la lectura en tots els seus formats, i que no ens falti la passió i, sobretot el sentit de l’humor.
Potser per això, durant l’acte vam poder gaudir del còmic Pedro Llamas. De fet, vaig estar totalment d’acord amb algunes de les afirmacions del seu monòleg, com ara que els llibres desperten imaginació i optimisme, el coneixement és una arma poderosa i que, com deia el seu fill petit, el got (estigui mig ple o mig buit) sempre es pot tornar a omplir.
Tot plegat, valors universals que podem trobar als llibres, i que el Conseller d’Ensenyament Josep Bargalló va defensar durant el seu discurs. També assegurà que s’està treballant per millorar i reforçar les biblioteques escolars, ja que la feina del docent (junt amb la família) és fonamental perquè els nens i nenes experimentin el plaer de la lectura. I per últim manifestà la importància de fer costat als creadors locals, perquè estan arrelats a la història del territori.
Tanmateix, vam descobrir que al XXVII Premi edebé de Literatura Infantil i Juvenil s’han presentat centenars d’obres en català, castellà, galleg i euskera, i (entre d’altres països) han arribat de França, Alemanya, Argentina, Equador, Veneçuela... I és que els llibres d’edebé són presents a un bon grapat de països llatinoamericans, i s’han traduït a idiomes com el xinés, l’àrab, el rus o el portuguès...
De fet, durant la cerimònia, vam saber que Edebé convoca el I Premi de Literatura Infantil i Juvenil en portuguès a Brasil... Muita sorte!
Per últim, abans d’entregar els premis, Reina Duarte, directora de publicacions d’edebé, va voler posar en relleu la feina dels jutges de premi, una “família” que durant les deliberacions va perdre un dels seus membres. Per això, Duarte va demanar un fort aplaudiment en homenatge a l’escriptor, periodista i crític literari Robert Saladrigas.
Després d’aquest moment tan emotiu, finalment arribà el de les celebracions... Maite Carranza va pujar a l’escenari per recollir el seu tercer Premi edebé (aquest cop de Literatura Infantil), que ha guanyat amb l’obra “Safari”.
El llibre, explicà Carranza, a banda de reivindicar la paritat de gènere, és un homenatge als llibres de Tarzan escrits per Edgar Rice Burroughs, els quals «poca gent coneix perquè les pelis han eclipsat el Tarzan original» explicà Carranza. «Jo devorava les novel·les i somiava en estar en una selva». Si compartiu el somni de Carranza hi podreu viatjar a l’interior de la seva història de la mà d’una antropòloga i un nen amb una estreta relació amb els primats, els veritables protagonistes de “Safari”.
Carranza donà les gràcies al seu nebot Salvador, antropòleg, que en una visita a la Fundació Mona li va mostrar uns ximpanzés tan propers i entremaliats que semblaven molt similars a nosaltres... A mes a més, felicità a edebé per ajudar a dignificar la LIJ amb el seu premi, i assegurà sentir-se molt il·lusionada. «Moments com aquests fan que els escriptors no tirem la tovallola.»
D’altra banda, també era la tercera vegada que Elia Barceló recollia el Premi edebé de Literatura Juvenil, enguany amb “L’efecte Frankenstein”, una novel·la que segons ella és «una declaració d’amor».
«M’agraden molts els viatges en el temps i aquesta obra és un homenatge a Mary Shelley» ambientat en ple segle de la Il·lustració (XVIII) abans de l’inici de les revolucions. Segons Barceló, a “Frankenstein” com tots els clàssics, sempre trobes coses que havies passat per alt, «i jo volia aportar el meu granet de sorra per aconseguir que la gent jove se’l llegís. Tal i com diu Italo Calvino, “els clàssics no s’han de llegir per obligació ni per respecte, sinó per amor”».
“L’efecte Frankenstein” ens parla, entre d’altres, sobre la responsabilitat del creador («sé que queda una mica malament,» deia Elia «però penso que el Doctor Frankesntein és un imbecil» ^.^) la igualtat entre homes i dones, les conseqüències dels nostres actes, i conté dos històries d’amor.
Dedicà el premi al seu marit, la seva mare i els seus fills, i reivindicà la importància de la LIJ. «Als escriptors d’infantil i juvenil ens pregunten, incrèduls,... “només escriviu per nens?” Però oi que a un pediatra no se li pregunta “vostè només cura nens?”». «Estem fabricant el futur» afegí. «Els llibres han sigut el meu refugi de jove i jo vull tornar part del que m’han donat. El millor premi és que els lectors trobin, al seu torn, refugi a les meves obres.»
Així que ja només em queda desitjar-vos a tots moltes... Felicitats, felicidades, felicitacións, zorionak!
Mx
