El 2018 fou declarat l’Any Montserrat Abelló, i el passat 8 de febrer va tenir lloc l’acte de cloenda institucional al Palau de la Generalitat. Tal i com explica la web oficial:
Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014) és una de les veus indispensables en el panorama poètic català contemporani.
Compromesa amb la seva paraula de dona i de dona compromesa, la divisa amb què solia començar tots els recitals destil·la l’esperit del seu tarannà personal i literari: “Visc i torno / a reviure / cada poema, / cada paraula. / Estimo tant / la vida / que la faig meva / moltes vegades”, amb una poètica essencial fonamentada en el ritme intern de les paraules i la senzillesa concisa més contundent, és a dir: “en la poesia dic la meva veritat”.
Autora d’una dotzena de llibres, d’una trentena de títols traduïts i d’autotraduccions, Montserrat Abelló va viure la República, la Guerra i l’exili –com “unes vacances massa llargues” d’una vintena d’anys a Xile- i el retorn a Catalunya, l’any 1960, desitjosa de veure el seu país amb l’assoliment dels màxims drets socials, culturals i polítics. D’aquí arrenca, en primer lloc, la reivindicació feminista i, simultàniament, el seu catalanisme més ferm i cívic.
«El seu cos era un pou de paraules» assegurà durant el parlament inicial la Consellera de Cultura i comissària de l’any Montserrat Abelló, l’Hble. Sra. Laura Borràs. Paraules que es transformaven en poemes senzills, concisos i contundents. Amable, tímida i compromesa, segons Borràs, «ni els poemes ni l’edat la van domesticar».
Durant el seu discurs, la consellera enumerà tots els assoliments durant l’Any Montserrat Abelló, com l’edició del llibre homenatge “En l’angle de la tarda” per Ònix Poesia, i la futura publicació d’una antologia de poemes de Margaret Atwood traduïts per Abelló gràcies a Edicions 1984.
A més amés, a través del compte de Twitter @AnyMAbello, s’han anat anunciant tots els actes organitzats arreu de Catalunya: tertúlies, exposicions, recitals, clubs de lectura, balls, simposis, fins i tot la inauguració de la biblioteca Montserrat Abelló a Les Corts... «Hem recollit meravelles a cada cantonada del nostre país» digué Borràs fent referència al poema “Espero meravelles”. I acabà fent referència a un altre: «ella deia que el no res no existeix, tot es transforma... menys el nostre efecte per ella».
Precisament, a la primera actuació de la tarda, Mirna Vilasís i Xavi Múrcia interpretaren “T’he estimat tant” i “Espero meravelles”, precedits per l’actriu Sílvia Bel, qui recità amb veu pausada i profunda “Les paraules”, “Set”, i “Vinc de lluny”.
A continuació arribà un dels moments més emotius de la vetllada, la intervenció de Mireia Bofill, filla de la poeta (la qual junt amb el seu germà Miquel han ajudat a fer possible l’any Abelló).
D'esquerra a dreta: Sílvia Bel, Xavi Múrcia i Mirna Vilasís, Mireia Bofill
«El que us volem dir es pot condensar en: gràcies» afirmà visiblement emocionada. Bofill recalcà les més d’un centenar d’activitats que han tingut lloc durant el 2018, i posà èmfasis en totes aquelles que encara tindran lloc fins el dia del llibre. «Ja casi coneixeu a la nostra mare millor que nosaltres!» rigué, i fent referència a tots els qui han contribuït a la celebració d’aquest any: «Mentre vosaltres hi sigueu, la llengua, la literatura i la poesia seguiran ben vives».
Durant l’actuació musical de Mariona Sagarra i Raül Costafreda, vàrem poder escoltar els versos musicats de “Cada nit un poema”, “Desig” i “Aprenc a dir que no”, seguits de la projecció de fragments del documental “Com cau la tarda”. La néta de Montserrat Abelló, Clara Bofill, n’és l’artífex, i, pel que vam veure, la cinta incloïa moments molt íntims i especials entrevistant a la seva àvia. Quines ganes de veure’l sencer!
Sílvia Bel tornà a prendre la paraula, aquest cop per recitar traduccions d’Abelló de poetes com Anne Sexton i Margaret Atwood, precedida per l’última intervenció musical de la tarda: Celeste Alías i Santi Careta van interpretar “El cor em bat” i “Tot és així com un vent”.
Per últim, el M. Hble. Sr. Quim Torra va cloure l’acte amb unes paraules, encara que, tal i com ell mateix va reconèixer fent referència al fantàstic discurs de Laura Borràs... «Parlar després de la super-consellera és molt complicat». ^.^
Penso que tots els presents estàvem d’acord amb les seves paraules respecte la vetllada: «per ami ha estat un regal» assegurà el President, «dies com avui tinc menys por, i més penso que aquest poble ha d’exercir el dret a l’autodeterminació»
Torra també agraí la cinquantena llarga d’entitats que han fet possible l’Any Montserrat Abelló, i animà a tots els presents a allargar-lo: «A través de les cançons, a les nostres llars, fem que aquest any no s’acabi mai».
Mx
D'esquerra a dreta: Santi Careta i Celeste Alías, el M. Hble. Sr. Quim Torra, Raül Costafreda i Mariona Sagarra
Font de tots les imatges: Twitter
