El passat 20 de febrer es va presentar a l’Ateneu Barcelonés “Llum a les golfes” una antologia del haiku modern i contemporani en català a cura de D. Sam Abrams editada per Viena Edicions amb el suport de l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot i el departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya.
Precisament, el primer que va fer el director de Viena Edicions -Enric Viladot- després de donar-nos la benvinguda, va ser agrair a tots aquells que han fet possible que el llibre vegi la llum. (Si voleu saber més sobre el llibre i els haikus en general, podeu llegir la meva ressenya al blog AQUÍ)
«Em fa molta il·lusió ser avui aquí» afirmà el regidor de cultura d’Olot, Pep Berga, durant la seva intervenció. Qui no estaria feliç de veure els fruïts del Premi Joan Teixidor de Poesia-Haikus en línia? Durant gairebé dos dècades, Olot ha generat una llarga llista de poetes guanyadors que també trobareu a “Llum a les golfes”. «I pensar que al principi al principi d’engegar el premi la gent no sabia què eren els haikus!» exclamà el regidor de cultura.
Qui també sentia molt de goig, era el poeta Antoni Clapés, mestre de cerimònies, qui assegurà que «la presentació d’un llibre és una festa». «Els llibres de poemes sempre els hem de tenir a la tauleta de nit i aquest és especialment adient» començà explicant-nos després d’agrair, al seu torn, la implicació de tothom. Després de lloar aquesta magnífica edició, ens presentà el seu autor: Sam Abrams. Nascut a Beckley, Virgina Occidental, fa més de 40 anys que viu a Catalunya i es considera un amant de la cultura i les lletres catalanes. «És un dels nostres» rigué Clapés.
Fins i tot va anar més lluny assegurant que «és una persona necessària per posar la literatura catalana davant del mirall, per mostrar-nos que tenim un potencial poètic especialment gran». Sam Abrams ha compilat en aquest volum de gairebé 400 pàgines, 112 anys de producció poètica de haikus a les terres de parlar catalana, i, segons Clapés, ha reivindicat una generació “maltractada”: la dels autors a qui la guerra els partí la vida: Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni...
«Hi ha moltes literatures més grans que no tenen una antologia com aquesta» reblà el poeta «Abrams ha fet un treball exhaustiu d’arqueologia». I és que “Llum a les golfes” compta amb 1596 poemes de 96 autors de tots els territoris de parla catalana i de totes les tendències estètiques possibles: classicisme, realisme, simbolisme, expressionisme, avantguardisme, conceptualisme, minimalisme, postmodernisme... «Un excel·lent llibre de poemes, l’obris per on l’obris» va concloure.
Durant el torn de paraula d’Abrams, el poeta, assagista, traductor i crític literari estatunidenc lloà l’aposta de Viena: «L’editorial es va arriscar a publicar un llibre així, havent de contactar amb 96 autors per demanar-los permís. Moltes gràcies també als autors, doncs tothom ha col·laborat i ningú ha posat pegues».
D’on sorgeix el títol i la motivació per fer la primera antologia de més d'un segle de haikus catalans? Abrams ho explica a la introducció: «Va ser justament una relectura de les versions al castellà de Sendas de Oku (1970), d’Octavio Paz i Eikichi Hayashiya, el que va provocar que Tomàs Garcés escrivís el seu prodigiós i únic Haiku «Llum a les golfes», que dóna títol a la nostra antologia.
Al seu dietari, El temps que fuig (1984), Garcés dedica l’extensa anotació del dia 22 de juny del 1983 a parlar del haiku i la tanka en català i fa l’observació següent: “És estrany que no se n’hagi publicat encara una antologia”. La nostra antologia arrenca d’aquest comentari del gran poeta i prosista Garcés.»
El haiku en qüestió diu així:
Llum a les golfes.
A fora, l’ocellada.
Però hi ha el vidre.
«Les golfes representen la tradició literària catalana, i aquesta llum que entra són els haikus.» argumentava Abrams. Segons deia, als anys 20-30 i 70-80 hi va haver un auge de haikus, perquè la tradició s’havia de renovar. «Ara, gràcies a Déu ha mort la post-modernitat i estem buscant una renovació.». És per això que els haikus tornen a estar més presents que mai. A les llibreries podeu trobar llibres sencers dedicats a ells.
«Aquesta és una antologia, la meva, però en podrien haver més» puntualitzà Abrams, perquè «la literatura catalana està en consonància amb altres literatures europees i universals». De fet, ens explicà que «tot parlant amb una professora em comentava que dubtava que es pogués fer una antologia semblant en castellà».
A continuació, per cloure la presentació vam poder escoltar un recital de haikus per part d’Antoni Clapés, Sílvia Bel Fransi i Abraham Mohino.
Mx
