Títol: L’enigma de l’Idzumo
Col·lecció: La Colla del Segon Soterrani
Autor: Josep Maria Ibarra
Editorial: Gregal
Any d’edició: 2019
Sinopsis: Professors, pares i alumnes de l’Escola Els Til·lers, on estudien els membres de La Colla del Segon Soterrani, no se’n saben avenir. Un grup immobiliari, que assegura ser el legítim propietari dels terrenys on està ubicat el col·legi, pretén tirar-ho tot a terra per construir-hi una urbanització de pisos de luxe.
Però les noies i els nois de la Colla no es pensen quedar impassibles, veient com ensorren l’escola. Al cap i a la fi, només ells tenen a la seva disposició un enginy extraordinari que els permet viatjar en el temps.
El cuirassat Idzumo de l’Armada Imperial Japonesa i el seu buc escorta arriben el 22 d’octubre de 1926 al port de Barcelona amb una misteriosa missió encomanada pel propi emperador.
Quina relació tenen aquests dos fets entre ells i amb l’aparició d’un vehicle prodigiós, únic al món, dissenyat i fabricat al barri de la Sagrera de la ciutat comtal?
ressenya
Veure néixer i créixer una saga és fantàstic: evoluciones al mateix ritme que els personatges, i esperar amb candeletes la continuació pot ser alhora una dolça agonia.
Així és com em sentia mentre esperava que arribés per fi “L’enigma de l’Idzumo”, el quart títol de la col·lecció de La Colla del Segon Soterrani. El petit tast que s’incloïa a “L’enigma del Crononauta” era per mossegar-se les ungles... I no m’equivocava pas. Em penso que aquest ja és oficialment el meu principi preferit de la col·lecció! Quina intriga...! Que ben ambientat...!
Per primera vegada, l’Eva, l’Anwar, l’Amanda, en Pol, en Darwin i l’Adrià viatjaran a la Barcelona del passat, ni més ni menys que a mitjans dels anys vint, una època fascinant. El que els espera és una de les seves aventures més exòtiques i misterioses. Potser no serà la més espectacular, però sí la més accidentada fins a dia d’avui! Depenent del que facin, la colla podria no tornar a viatjar mai més en el temps!
No voldria pas repetir-me, però no puc estar-me de recalcar el vocabulari del llibre, que sempre em sorprèn: conté expressions com esborronar, giragonses, guanyar-se les garrofes, asseverar, discórrer, esmaperdut, encaboriat, tocar el voraviu, batzacada... M’enduc, sobretot, una paraula que em sembla molt dolça i tendre... “capciró” (1 Trosset de la punta o extrem d'una cosa. 2 Cap o punta del dit.)
Com bé sabreu a aquestes alçades, cada títol de la col·lecció tracta de forma subtil algun tema social i conté missatges i valors positius. En el cas de l’enigma de l’Idzumo, un dels nostres personatges s’enfrontarà a un tema molt delicat i important: la mort d’aquells que estimem i el procés del dol.
I respecte al final... no us preocupeu si us quedeu amb alguns interrogants... un ocellet m’ha dit que potser descobrirem la solució més endavant... El que està clar és que no veureu venir la darrera sorpresa del llibre, d’allò més emotiva!
Si voleu saber-ne més, no us perdeu l’entrevista a Josep Maria Ibarra que vaig fer-li al programa Vull Ser Jove...
I per descomptat us espero el proper 14 de març a la Llibreria Claret a la presentació oficial del llibre! Hi participaré junt amb l’historiador, periodista i escriptor Jesús Hernández, i sereu d’allò més benvinguts... Paraula de Mixa!
Write a comment