(Crònica) Festival MOT Olot 2019


Anys enrere, Glòria Granell (directora del MOT Girona) i Carme Simon (directora del MOT Olot) tan sols eren dos amants de la lectura i la cultura amb la idea d’engegar un festival de literatura allunyat de la centralitzada Barcelona. Feien mans i mànigues per convèncer als autors a sumar-s’hi i dia d’avui, aquest festival ja és un esdeveniment plenament consolidat en el panorama literari català. És més, després de poder viure personalment aquesta edició des de dins, us dono la meva Paraula de Mixa que el fantàstic equip que el fa possible s’hi dedica amb cos i ànima.

 

El tema d’aquesta sisena edició és “La mediterrània, un mar de pàgines”, i està comissariada pel poeta, traductor i doctor en filologia semítica Manuel Forcano.

 

El dia 28 de març es va donar el tret de sortida oficial a Olot (amb la presència, entre d’altres, del recentment anomenat nou director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà).

 


Així doncs, el festival s’inaugurà amb la conversa “Paisatges mitificats” (moderada per la periodista, crítica d’art i escriptora Cristina Masanés) entre el poeta i prosista valencià Josep Piera, i l’antropòleg i escriptor empordanès Adrià Pujol.

 

La conversa, divertida i emotiva, girà al voltant de dos pols oposats... l’oblidada comarca valenciana de Safor i l’icònic Empordà. Mentre Josep Piera explicava la seva experiència reivindicant aquesta terra sense memòria (que no té res a envejar a d’altres de molt mitificades), Adrià Pujol explicava la seva feina contrària: desmuntar el mite homenatjant als que l’han precedit: “El mite demana que la gent el visqui, el renovi, el modeli i li doni vidilla assegurà. Segons Piera: “Mitificar no és idealitzar, sinó transmetre símbols, i els símbols transmeten valors”

 


 

A continuació, Daniel Álvarez Prendes, editor de Hoja de Lata, conversà amb l’escriptor Marcello Fois, “un dels pares de la nova literatura sarda”. Una literatura que, segons Fois, pot explicar grans històries èpiques amb personatges petits de classes socials humils. “Una bona novel·la no t’ensenya a viure, sinó a plantejar-te la vida”.

 

Fois ens parlà de la importantíssima tradició oral que l’ha convertit en escriptor i ens féu riure a cor què vols amb les seves divertidíssimes anècdotes. Des de situacions ben còmiques de la infantesa, fins a les lluites internes per acceptar la seva professió.

 


El dia 29 va arribar l’hora de la veritat... era el moment de donar-li una oportunitat a la primera edició del MOT Jove. Més de 120 joves de diferents instituts de la comarca es van reunir a la seu del Festival MOT (Sala el Torín) per gaudir d’un matí ben complet.

 

En primer lloc van poder escoltar la conversa entre la guionista i escriptora juvenil Laia Aguilar i una servidora. Plegades vàrem parlar sobre el plaer de la lectura i l’escriptura tot debatent els 10 divertit i enginyosos Drets del lector de l’escriptor francès Daniel Pennac.

 


A continuació, es van repartir per Olot per assistir als diferents tallers organitzats... Corrandes, poesia i xocolata, literatura eròtica i molt més! Inclosos els tallers que vaig conduir sobre booktubing (i sí, haig de dir que a Olot teniu fusta de booktubers!).

 


 

Després ens tornàrem a reunir per posar en comú els resultats de tots els tallers i... va ser fantàstic! Vam posar punt i final a aquell matí tan profitós rient i cantant corrandes plegats (què més es pot demanar?) ^.^

 

Durant l’hora de dinar, novament vaig tenir el plaer de fer-ho en companyia dels autors convidats pel festival, quelcom que em va reafirmar dos dels valors fonamentals dels MOT: la proximitat i la creació de nous vincles.

 

I precisament durant el dinar vaig poder saludar, entre d’altres, als ponent de la primera conversa de la tarda: l’escriptor i periodista libanès d’origen palestí Mazen Maarouf, i la poeta, narradora i articulista Míriam Cano.

 

Durant la seva conversa, titulada “Obrir els ulls a la mediterrània”, vam poder descobrir la inspiració de Maarouf pel seu llibre “Acudits per a milicians”. Ens parlà de la quotidianitat de la guerra, de la honestedat brutal dels seus veïns d’infantesa, de les mares que protegien els seus fills -heroïnes invisibles enmig del conflicte-, i de com la literatura ens permet construir ponts entre cultures i domar la bèstia dels nostres malsons.

 


 

Malgrat que no em va ser possible assistir a més converses, sé que a continuació el públic escoltà  encetar un debat sobre les veus dels clàssics a dues autores viatgeres -María Belmonte i Susanna Rafart-, moderat pel periodista cultural David Guzman. L’última conversa de la nit “Sardenya, entre tradició i modernitat”, la protagonitzaren l’escriptora sarda Michela Murgia, i el poeta i traductor Joan-Elies Adell.


Tant si us heu quedat amb ganes de més després d’escoltar les converses del festival, o no heu tingut l’oportunitat d’apropar-vos a Olot, no us preocupeu! Podeu reviure-les al canal de Youtube del festival, i apuntar-vos els dies del MOT Girona (del 4 al 6 d’abril). Podeu consultar la programació AQUÍ.

 

Moltes felicitats a tots els organitzadors, molta sort amb el Mot Girona i mil gràcies per convidar-me! Guardaré com un tresor aquesta experiència brillant i refrescant com les onades del nostre mar.

 

Mx



Write a comment

Comments: 0