Títol: Por
Autora: Care Santos
Editorial: Edebé
Any d’edició: 2019
Sinopsis: Hi ha vegades a la vida d’algunes persones en què de cop i volta passa alguna cosa que ho canvia tot. La por. La por de viure. La por a no suportar la vida. La por a haver de fer-ho. Por a no saber com. Por a tenir por. Aquesta història tracta d’aquestes persones. També tracta de la gelosia. La gelosia que ens destrueix per dins. Sovint, també per fora. La gelosia que ho destrueix tot. És com una taca de tinta negra que ho taca tot. I ens costa un preu molt alt.
ressenya
Per fi ja ha arribat a les llibreries la tercera i última part de la història de l’Èric. Tenia moltes ganes de llegir-la i alhora sentia un xic de por (hehe ho pilleu? XP). Sóc patidora, ja ho sabeu, sobretot amb les continuacions.
Doncs bé, si recapitulem, recordo que “Veritat” (la continuació de “Mentida”) em va semblar un gir inesperat, un canvi de perspectiva. Sí, és cert que la història es repetia una mica perquè l’Èric tornava a tenir problemes. Però siguem justos, en el fons, Santos ens va mostrar que els finals feliços a la vida real són agredolços i costen més d’aconseguir que als llibres i les pel·lícules. Així doncs... Per què a “Por” veiem el contrari?
Més endavant entraré una mica més en detall sobre el final (però no us preocupeu que no faré spoilers sense avisar!). Primer de tot volia parlar sobre alguns dels missatges del llibre. Com ja sabreu, cada títol de la col·lecció es centra en una problemàtica social... els centres de menors, la rehabilitació... En aquest cas, Santos tracta un tema espinós com és el suïcidi i alhora ens fa reflexionar sobre la superació personal. Malgrat totes les coses negatives que hi ha a la nostra societat, val la pena subratllar també les positives...
p.284 “Per sort, vivim en un país on hi ha una organització que ajuda les persones invidents a fer totes aquests coses, i unes quantes més.”
Precisament a la nota final, Santos dona les gràcies a la gent de l’ONCE “generosa com pocs, per parlar-me de la seva gran labor”, entre d’altres.
Sí, ho heu endevinat. A “Por” descobrirem més sobre el passat de l’Hugo, un dels personatges introduïts a la segona part de la trilogia. Tot i això, la seva història m’ha semblat bastant indefinida i novament secundària. Hauria trobat més interessant que la novel·la s’hagués narrat des del seu punt de vista. És a dir: tres llibres, tres històries, tres narradors...
I parlant dels personatges... Enlloc d’evolucionar, sembla que han fet un pas enrere. La Xènia que jo coneixia (decidida i segura d’ella mateixa) no es quedaria de braços creuats, i l’Èric... Com és que un noi tan sensible i reflexiu de cop i volta es torna gelós i immadur?
Entenc que a “Por”, Santos ens parla de com tothom es pot deixar atrapar per la gran taca enganxosa i depriment de la gelosia, però no m’esperava això d’ell. De fet, a diferència de “Veritat”, em dona la sensació que l’Eric aporta poc a la trama.... Una trama que es repeteix i que ja no em sembla tan realista... Spoiler Al capdavall l’únic que fa l’Èric durant el llibre és localitzar un testimoni i reconèixer unes cares (perquè ell mai les oblida) però quan ha de reconèixer les cares de dos sicaris a temps, no ho aconsegueix XP Fi de l'Spoiler
Tornant a la relació de l’Èric i la Xènia, aquesta tercera entrega ha estat un regal per a tots aquells fans que es delien per conèixer més detalls de la seva relació íntima de parella... Pel meu gust, però, la seva relació no necessitava més paraules. Per a mi, la seva abraçada final a “Mentida” diu més que tots els petons, abraçades i missatges de text plens de cors que han vingut després (em sembla que m’he tornat a emocionar recordant aquella escena... buaaaa <3) No dic pas que la seva relació no pugui travessar moments difícils, però no he gaudit veient com un amor com el seu es veia sotmès a tants clixés.
I malgrat que sóc una gran amant dels finals feliços, haig de confessar que aquest ha sigut massa “perfecte” i ensucrat. Increïblement ensucrat. Tan ensucrat com un gelat de vainilla cobert de xocolata amb llet, melmelada i mel, decorat amb llaminadures i ruixat amb nata. Però ep! Si us apassiona el dolç, sou ben lliures de degustar-ho.
En fi, malgrat que “Por” ha fet realitat els meus temors, no puc deixar de donar les gràcies a la Care Santos per haver-nos fet créixer com a lectors amb la corprenedora història de l’Èric. Estic convençuda que ha captivat a molts joves, inclosos aquells no gaire lectors. A mi “Mentida” em va obrir els ulls a realitats que desconeixia, i no em cansaré mai de recomanar-lo. Si em coneixeu sabreu que això és totalment veritat... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment