Títol: Desconeguts
Autor: David Lozano
Traducció: Martina Garcia Serra
Editorial: Edebé
Any d’edició: 2018
Sinopsis: Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita.
Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. No obstant, trobar-se amb un desconegut sempre comporta riscos. Perquè tothom amaga secrets…
Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda. Una vida jove arruïnada per sempre, una mort que suscita més preguntes que respostes.
ressenya
Ja tan sols falta un mes per conèixer el veredicte del Premi Protagonista Jove d’enguany, i avui us porto la ressenya de “Desconeguts”, un dels llibres que concursen a la categoria 15-16 anys, i que va ser el Premi Edebé de Literatura Juvenil el 2018.
El llibre m’ha enganxat des de la primera pàgina, potser perquè bona part de l’acció té lloc en un espai que conec bastant bé com és l’Estació de Sants. O potser pel misteri que desprèn només començar i que enganxarà fins als menys lectors.
“Desconeguts” és una d’aquestes obres que recomano devorar en una o dos “sentades” per no perdre el ritme creixent de la història.
Valoro que amb tants pocs personatges i encara menys escenaris, la trama et faci volar els ulls per sobre les pàgines en busca de més pistes. Perquè sí, depèn de nosaltres resoldre el crim junt amb la subinspectora Castell.
En un principi costa tenir una teoria sòlida, perquè l’autor juga a fer-nos ballar el cap assaborint totes les opcions possibles, però cap a la segona meitat del llibre jo ja tenia algunes hipòtesis que s’han acabat confirmant.
El que més em va emocionar va ser descobrir un detall clau 58 pàgines abans que un dels protagonistes... Perquè si sou observadors vosaltres també podreu fer-ho.
No puc dir gran cosa més per no fer-vos spoiler, però afegiré que en un principi em vaig sentir bastant identificada amb la Lara; els seus neguits, les seves aficions... I que m’hauria encantat tenir una cita amb el misteriós Wilde... mentre s’envia missatges amb la Lara fins i tot es recomanen canals de bibliotubers! <3 (entenc que es refereixen a booktubers)
D’altra banda, hauria escurçat el final, doncs les converses se’m van fer cada vegada més repetitives. I m’ha semblat que la subinspectora Irene Castell i el doctor forense Carlos Millán de vegades es tornaven massa filosòfics, reflexionant sobre la vida i la mort en un barranc perdut enmig del no res en una sufocant tarda d’estiu. Sort del seu instint, perquè em penso que molts altres policies haurien anat per feina i no s’haurien pres tantes molèsties...^.^
En fi, si voleu passar una estona entretinguda i capbussar-vos en una pel·lícula d’intriga, doneu-li una oportunitat a “Desconeguts”.
M’emporto alguns missatges que confirmen allò que ja em temia: les xarxes socials poden fer molt de bé i molt de mal depenent de les mans que les esgrimeixin, ningú és el que sembla, ser jove no és una excusa per ser egoista, i mai és una bona idea quedar en un McDonalds... Paraula de Mixa! XP
Mx
Write a comment