El Segre de Negre 2019

Aquest cap de setmana l’artèria principal de Lleida ha mudat les seves aigües de color per acollir el festival literari el Segre de Negre.

Lleida em va rebre amb un dia rabiosament assolellat, i només baixar del tren em vaig topar amb l’escriptora Anna Maria Villalonga, qui també anava de camí al festival per -segons ella- "interrogar" en Carlos Zanón al migda. ^.^

Plegades ens vàrem dirigir a la seu del festival, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, on ja es trobaven algun escriptors com en Sebastià Bennasar i la Montse Sanjuan, que acabava de tornar de la ruta literària “Els camins de l’Anna Grimm” basada en les seves novel·les.

Mentre els autors ens donaven motius per llegir les seves darreres obres els ocells que sobrevolaven el pati no paraven refilar eufòrics, però van emmudir a l’hora de l’interrogatori entre Anna Maria Villalonga (comissària del festival Tiana Negra) i Carlos Zanón (comissari del festival Barcelona Negra). Tot i que Villalonga decidí finalment ser benvolent, fou interessant escoltar el procés de creació de Zanón quan va rebre l’encàrrec de l'editorial Planeta d’apropar Montalbán a les noves generacions amb "Carvalho: problemas de identidad".

Per tancar les activitats del matí, Eulàlia Pagès i Charo González entregaren els premis dels concursos de relats, microrelats, relats, aparadors negres, i fotografia #Instanegre.

Després de refugiar-nos del sol i compartir un dinar de germanor amb tots els ponents i organitzadors del festival, l’Albert Galera (autor de Jean-Pierre Melville. Ombres i silencis) i el crític de cinema Juan Ferrer posaren llum a les ombres i veu als silencis de l'aclamat cineasta J.P. Melville a l’Aula Magna de l’Institut, amb la moderació de Santi Lapeira.

Mentrestant, jo em preparava per la segona taula rodona de la tarda: “Els joves també llegim novel·la negra” protagonitzada per Mar Colomina, Etna Miró, una servidora, i conduïda pel periodista Ferran Grau. Us puc assegurar que vam esprémer al màxim els 45min. del nostre debat, durant els quals vàrem anar saltant de les lectures obligatòries als nostres referents literaris, passant per les pantalles i el paper, les xarxes socials com a espai de difusió de la cultura, el feminisme, els fenòmens juvenils, els llibres sense edat, les etiquetes, etc..

De camí cap a l’estació vaig poder constatar que el Segre havia tornat al seu color original... Però estic segura que tots els presents vam marxar amb ganes de seguir “negrejant”! Moltes gràcies per convidar-me i fins l’any que ve... no us ho podeu perdre... Paraula de Mixa!

Mx