La Xarxa de Biblioteques Municipals segueix celebrant el centenari de la seva creació, i per fer-ho ha convidat a una quinzena d’autors a escriure un recull de relats inspirats en el club amb més socis de Catalunya (2,7 milions d'usuaris).
“Més inclús que el Barça”, puntualitzà el vicepresident en funcions de la DIBA, Martí Pujol Casals, mentre ens donava la benvinguda a la presentació del llibre en qüestió, titulat “L’illa dels tresors”.
El bateig d’aquesta nova criatura literària ha tingut lloc davant de la seu de la Diputació, Can Serra, i amb un testimoni molt especial... l'impressionant bibliobús Tagamanent. Ja sabeu que em va fascinar pujar al bibliobús Pere Quart el passat mes d’abril durant la meva participació al programa del Pallars Lector, però aquest era encara més espectacular!
Després de la intervenció del vicepresident, ha arribat el torn de que els autors presents expliquessin com havia sigut rebre l’encàrrec i posar-se a escriure el seu relat.
Najat El Hachmi ho va considerar un encàrrec relativament fàcil: “la biblioteca em porta molts records”, assegurà. I no només conté històries als llibres, sinó a tot arreu, perquè és un espai ideal on amagar-se.
A en Martí Gironell no li va venir pas per sorpresa, doncs visita prou sovint els clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques. Al seu relat indaga en la vida d’Alfons Mingana (un personatge que li té el cor robat) i ens parlar de per què les lletres són sagrades.
Pau Joan Hernàndez, degut al seu procés de documentació actual, viu a la Barcelona del passat més que no pas a la del present. Per això va escriure un relat d’un crim del segle XIX que potser ens pot semblar “exòtic”, però que avui seria considerat un cas de violència de gènere.
Núria Pradas tenia clar que no volia repetir la trama de la seva novel·la “La noia de la biblioteca”, i va decidir posar-se a prova amb un relat gòtic, tot endinsant-se en els misteris que amaguen les biblioteques.
Màrius Serra tampoc es va estranyar de rebre la proposta doncs es declara admirador dels llocs que comencen amb be alta, com biblioteques i bars (“on he après moltes coses”^.^) i va decidir escriure un relat autobiogràfic d’una experiència a Moçambic que va estar apunt de costar-li la vida.
Sílvia Soler afirmà que sempre està disposada a col·laborar per subratllar el valor de les biblioteques. La guspira d’inspiració pel seu relat li va venir d’una anècdota familiar, en la que la seva mare i el seu fill s’havien conegut a través d’un llibre.
Coia Valls decidí posar èmfasis a les biblioteques com a espai on s’aixopluguen personalitats molt diferents i on els bibliotecaris són “metges de capçalera de l’ànima”. El seu relat també projecta una mirada àcida del món editorial on molts llibres es desballesten sense tenir una segona oportunitat.
Per a David Cirici, que de jove havia treballat escrivint articles per a enciclopèdies, les biblioteques eren gairebé el seu estat natural, a més a més d’estar llargament casat amb una bibliotecària. El seu relat està basat en experiències personals, on ha sigut testimoni de com les biblioteques poden ser un refugi, un lloc de pau o tan sols un espai calent a l’hivern per als que no en tenen.
I Sebastià Bennasar va rebre encantat l’encàrrec, doncs justament tenia escrit un relat sobre un escriptor que vivia dins de la biblioteca central de Nova York que encaixava perfectament amb la temàtica i el va enviar 10 minuts després. Entre els riures del públic va admetre haver-se sorprès d’haver complert una vegada amb un termini tant ràpidament.
Per acabar, Najat El Hachmi reivindicà la importància dels bibliotecaris (“eren els meus referents quan anava sola a la biblioteca de petita”) Pradas assegurà que al seu germà , qui havia treballat en un bibliobús, li faria molt enveja el Tagamanent, Màrius Serra lloà el rol d’agent cultural actiu actual de les biblioteques i Bennasar ens animà a no fer servir el sistema d’atopréstec, preocupat perquè acabem substituïts per “màquines perverses que només saben llegir codis de barres”.
I durant la roda de preguntes m'he animat a posar-los a tots plegats a prova amb una pregunta "extrema" (i no, no em refereixo a “quin llibre t’enduries a una illa deserta?”) sinó què preferiríeu... quedar-vos atrapats a una illa deserta sense cap llibre o quedar-te atrapat en una biblioteca de llibres en un idioma que no pots llegir? =D
Si voleu saber què han contestat, aviat podreu veure el vídeo resum del matí al canal “Paraula de Mixa”. I ja ho sabeu, a partir de l'11 fins al 25 de juny (o fins exhaurir existències) els usuaris del servei de préstec us podreu endur GRATIS aquest tresor! A què esteu esperant?
Mx
Write a comment