Títol: Gust a cacau
Autor: Roger Torres i Graell
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2019
Sinopsis: Tot comença el 1899, quan el jove Marc Viader, de vint anys, entra a treballar en una ruïnosa lleteria de Barcelona i en no gaire temps aconsegueix fer-la remuntar. Però s'adona que, per incentivar el consum directe de la llet, el primer que ha de fer és posar-la més a l'abast de la gent. Així crea una xarxa comercial, inicialment de parades al carrer i després d'establiments fixos: les granges Viader.
El pas següent és millorar l'elaboració de tots els seus productes, per la qual cosa decideix viatjar per Europa i, estant a Hongria amb el seu fill, tenen ocasió de tastar un batut de llet amb cacau. En aquell gust que els queda als llavis hi ha l'origen del famós Cacaolat.
ressenya
Beveu Cacaolat? Estic convençuda de que alguna vegada heu provat el seu inconfusible gust a cacau... El que potser no coneixeu és la història de superació i perseverança que hi ha al darrere.
Roger Torres i Graell ens presenta una història prou fascinant a cavall entre la novel·la i l’assaig per descobrir els orígens humils de la família Viader, qui no tan sols va sorprendre el mercat amb una beguda singular, sinó que també va revolucionar la indústria làctica amb avenços pioners a tot l’estat Espanyol.
A través de la novel·la seguirem les passes de dos joves que marxen a fer fortuna: l’un és Marc Viader, un segador que va marxar a Barcelona a buscar feina amb les espardenyes a l’esquena, i l’altre el jueu hongarès Jeftè Zertman, qui travessà mig món fins a convertir-se en un expert en l’aliment dels Déus, el cacau. Sabíeu que en asteca “cacahuatl” significa “llavor d’origen diví”? Segons una llegenda és un regal del déu Quetzacoatl, però els altres déus no li van perdonar mai que donés a conèixer un aliment diví als humans.
p.106 «El gust del cacau era un misteri, igual que la història dels maies. No agrada la primera vegada que el tastes, però enganxa sense saber quin déu et fa seu.»
Encara que aquest darrer personatge, en Jeftè, sigui l’element fictici d’aquesta novel·la, li aporta el toc ideal d’exotisme i aventura, doncs el contrast entre les dos històries (que en algun moment es trobaran) és intrigant. A més a més, també aprendreu un niu de curiositats sobre el context històric, i acompanyareu els personatges a través de guerres, vagues, revolucions, descobriments i molt més!
Penso que la portada del llibre (una fotografia de la l’estand de la Granja Viader a la VI Fira de Mostres de Barcelona, el juny del 1933) no li fa justícia a la història... Personalment hauria optat per fer ben visible el protagonista de tot plegat (el Cacaolat) o en tot cas escollir un disseny més exòtic i cridaner.
I és que l’autor sap donar tocs èpics, dramàtics i misteriosos al seu relat, i descriu molt bé el caràcter dels personatges principals (te’ls pots imaginar perfectament). D’altra banda, repeteix les descripcions moltes vegades i recapitula massa sovint pel meu gust. De fet, em penso que si l’estil fos una mica més novel·lesc i juvenil, seria un llibre que enganxaria a tots els públics.
Sigui com sigui, no m’hauria imaginat que es pogués treure tant de suc a una història sobre llet, sucre i cacau! ^:^hehe Ha sigut molt interessant descobrir l’evolució d’un sector que donem per fet... penseu que no fa ni cent anys la gent considerava la llet com un aliment de malalts, i no en bevia!
p.22 «Era costum de l'època que la majoria dels adults, i fins i tot els infants, pregunèssin vi per esmorzar; escalfava el cos i el revitalitzava. Aquesta pràctica era aconsellada per alguns textos que es publicaven sobre salut i medicina general d'algunes publicacions, que desaconsellaven prendre llet a primera hora del matí. A més, com que prendre'n es considerava "cosa de malalts", el seu consum donava a entendre que qui en prenia gastava poca salut, i, per tant, es feia de manera reservada sense gaire xerrameca i molt discretament.»
El que més m’ha agradat, però, han sigut els valors de la família Viader: deixant de banda el seu afany per la feina ben feta, mai es van acomodar en l’èxit ni van renegar de les seves arrels, i sempre van buscar la manera de millorar i aprendre dels demés. Així doncs, aquesta novel·la ens demostra que la barreja de determinació, oportunitat i creativitat són els veritables ingredients de l’èxit... i d’un deliciós batut de cacau!
En fi, us deixo que m’han entrat ganes de prendre’m un bon Cacaolat... Estic convençuda que d’ara en endavant ja no el veuré de la mateixa manera... Paraula de Mixa!
Mx
Granja Viader, abans i ara
Write a comment