Com una novel·la

Editorial: Anagrama

Traductor al castellà: Joaquin Jordà

Sinopsis: Aquesta obra insòlita, un autèntic estímul per a la lectura, ha estat un dels grans fenòmens de l'edició francesa recent. Pennac, professor de literatura en un institut, es proposa una tasca tan simple com necessària en els nostres dies: que l'adolescent perdi la por a la lectura, sigui per plaer, que s'embarqui en un llibre com en una aventura personal i lliurement escollida.

Tot això escrit com un monòleg desenfadat, d'una alegria i entusiasme contagiosos: "En realitat, no és un llibre de reflexió sobre la lectura -diu l'autor-, sinó una temptativa de reconciliació amb el llibre".

ressenya

Des que vaig descobrir els 10 drets del lector de Daniel Pennac tenia ganes de llegir l’assaig on els va publicar, anomenat “Com una novel·la”. I el destí me’l va servir en safata de plata d’una manera descarada.

Un dia em vaig aturar a mirar la parada del Llibre Solidari de l’estació de Plaça Catalunya i el llibre em va colpejar entre els ulls. Allà estava, a primera fila. Òbviament va ser amor a primera vista, i el vaig començar a llegir i gargotejar al mateix vagó de metro. De fet em penso que mai havia marcat tant un llibre (amb llapis, això sí).

Tal i com el va anomenar la professora i bookinstagrammer Laura Jacas (Ldelectures) és Un llibre de capçalera. Jo aniria més lluny, hauria de ser la bíblia dels lectors. Realment devia semblar una figureta Hawaiana mentre llegia, perquè no podia parar d’assentir i meravellar-me de que algú entengués tant bé el que significa estimar els llibres i aconseguir que els demés també ho facin.

“Com una novel·la” és un assaig hilarant, realment poètic i increïblement actual. Potser les modes i les marques de roba han canviat, i els joves ja no miren la tele sinó que veuen Netflix, però les paraules de Pennac segueixen fent diana.

Capítol a capítol, és capaç de desmuntar tots els mites sobre els lectors i la lectura, qüestionar el sistema educatiu, i mostrar a pares, professors, bibliotecaris i pedagogs el camí a seguir a través de diàlegs, reflexions i cites de filòsofs i grans autors de la literatura.

p.146 «La idea de que la lectura “humaniza al hombre” es justa en su conjunto […] però evitemos acompañar este teorema con el corolario según el cual cualquier individuo que no lee debiera ser considerado a priori un bruto potencial o un cretino contumaz. Porque, si no, convertiremos la lectura en una obligación moral, y esto es el comienzo de una escalada que no tardará en llevarnos a juzgar, por ejemplo, la “moralidad” de los propios libros en función de criterios que no sentirán ningún respeto por otra libertad inalienable: la libertad de crear.»

I no és quelcom semblant el que està començant a passar amb els respectiu tabús de la literatura infantil i juvenil? Pennac afirma que:

«A partir de entonces, el bruto seremos nosotros, por muy “lector” que seamos. Y bien sabe Dios que brutos de este tipo no faltan en el mundo. En otras palabras, la libertad de escribir no puede ir acompañada del deber de leer.

En el fondo, el deber de educar consiste, al enseñar a los niños a leer, al iniciarlos en la Literatura, en darles los medios de juzgar libremente si sienten o no la “necesidad de los libros”. Porque si bien se puede admitir perfectamente que un individuo rechace la lectura, es intolerable que sea –o se crea- rechazado por ella.»

És impossible resumir el missatge de Pennac en unes poques línies, però ens ve a dir que els joves sovint no llegeixen perquè des del moment en que aprenen a fer-ho sols, se’ls deixa de narrar contes i llibres. Ja no comparteixen moments íntims i plaents associats a la lectura i aquesta es converteix en sinònims de deures, lectures obligatòries, tests de comprensió i zero diversió.

Amb el temps posem el crit al cel i culpem a les noves tecnologies de les distraccions dels joves. És cert que hi ha moltes obligacions, deures i extraescolars (tantes que amb prou feines tenim temps de badar i somiar). Per no mencionar els hobbies i altres fonts d’entreteniment que capten la nostra atenció! Però el motiu pel qual la lectura queda relegada a l’última posició és perquè no s’aprèn a estimar-la. I això no només s’aplica als joves estudiants. Segons Pennac:

p. 120 «Desde el momento en que se plantea el problema del tiempo de leer, es que no se tienen ganas. Pues, visto con detenimiento, nadie tiene jamás tiempo para leer. Ni los pequeños ni los mayores. La vida es un obstáculo permanente para la lectura.

-¿Leer? Ya me gustaría, pero el curro, los niños, la casa, no tengo tiempo…

-¡Cómo le envidio que tenga tiempo para leer!

¿Y por qué ella, que trabaja, hace la compra, educa los niños, conduce su coche, ama a tres hombres, visita al dentista, se muda la semana próxima, encuentra tiempo para leer, y ese casto rentista soltero no? El tiempo para leer siempre es tiempo robado. (Al igual que el tiempo para escribir, por otra parte, o el tiempo para amar.) […] ▼▼▼

Si tuviéramos que considerar el amor desde el punto de vista de nuestra distribución del tiempo, ¿qué arriesgaríamos? ¿Quién tiene tiempo de estar enamorado? ¿Se ha visto alguna vez, sin embargo, que un enamorado no encontrara tiempo para amar?

Yo jamás he tenido tiempo para leer, pero nada, jamás, ha podido impedirme que acabara una novela que amaba. La lectura no depende de la organización del tiempo social, es, como el amor, una manera de ser. El problema no está en saber si tengo tiempo de leer o no (tiempo que nadie, además, me dará), sino en si me regalo o no la dicha de ser lector.»

Brutal. K.O. Fire line. No tinc res més a afegir, senyoria. Bé sí, una última petició... encara que Pennac digui que el verb llegir no suporta l’imperatiu... llegiu el seu assaig. Llegiu-lo i féu córrer la veu perquè tal com diu en Pennac: «el culte al llibre depèn de la tradició oral. I tu ets el seu gran sacerdot.»

Mx

"Como una novel·la" va ser traduïda al català per Empúries, però malauradament a dia d'avui sembla estar descatalogada