Aquest migdia la Setmana del Llibre en Català començava a plegar veles, així que he aprofitat per passar un matí en bona companyia. Els passadissos de la fira estaven plens a vessar, i el sol ens ha regalat unes hores delicioses.
A més a més de continuar buscant recomanacions pel meu reportatge sobre la Setmana, he aprofitat per assistir a un parell de presentacions molt especials. En primer lloc he descobert el nou llibre d’Edicions Saldonar “Desencadenats”. Francesc Gil-Lluch, moderador i editor de Saldonar el descrivia com “una radiografia del sector del llibre, amb diagnòstic i queixa però també propostes”.
L’acompanyaven l’autor, Bernat Ruiz, la llibretera Fe Fernández i la presidenta de Llegir en Català Núria Iceta. Ha sigut molt interessant sentir-los parlar sobre el futur del sector. Estaven d’acord en la necessitat de remar tots junts. Malgrat que, com deia Núria Iceta, “en moments de canvi no és fàcil prendre decisions arriscades” Ruiz explicava que “Les noves llibreries i alguns editors han sabut ser eficients malgrat que la cadena no canvia.” I plantejava fins a quin punt podria millorar el panorama si la majoria no seguís fent el mateix.
“Ens diuen que les llibreries ens hem de reinventar” explicava Fe Fernández “però estem molt soles. Ningú posa en valor el paper de la difusió cultural i el foment de la lectura que de vegades fem per amor a l’art”
Algunes de les propostes que fa en Bernat Ruiz al llibre són la transparència de dades (“si compartim informació entre nosaltres, Amazon ja no tindrà el mateix poder”), donar veu a més professionals del sector, i deixar de vendre llibres d’editorials independents a les grans cadenes de llibreries. “És com una gran carta als Reis” deia Ruiz, però està basada en models editorials que funcionen a d’altres països. “Portem anys amb el diagnòstic correcte. El que serveix és posar-se d’acord.”
«No hem de voler competir amb el "clic" d'Amazon: no podem. Igual que Amazon no pot competir amb l'experiència de comprar en una llibreria de proximitat. A les llibreries passen coses que a internet no passen.» @BernatRuiz amb @Espolsada @nuriaiceta @FGilLluch #LaSetmana19 pic.twitter.com/DrlavmeDgB
— Teresa Saborit 🎗 (@TeresaSaborit) September 15, 2019
A #lasetmana19 aprenent sobre el mercat del llibre i com innovar, millorar-lo i descobrint estratègies imprescindibles amb @FGilLluch, @nuriaiceta, @BernatRuiz i la Fe Fernández de l’@Espolsada pic.twitter.com/T59d9TZsto
— Josep M. Jové Lladó (@jmjovellado) September 15, 2019
Més tard, a l’altra punta de la Setmana, els més petits es preparaven per conèixer la història de “Safari”, l’últim Premi Edebé de Literatura Infantil escrit per Maite Carranza. L’autora, acompanyada pel Salvador Prats -primatòleg membre de la Fundació Mona-, i un ximpanzé de peluix (batejat pel públic com a Sofia) ens han parlat sobre la realitat dels ximpanzés, un dels protagonistes del llibre.
“Tenen els mateixos sentiments que nosaltres i parlen enter ells” explicava Salvador Prats. “Tenim una idea errònia dels ximpanzés per culpa dels anuncis i les pel·lícules que els mostren com monos tontos. Però són molt intel·ligents.”
El nen protagonista de “Safari” ho aprèn de primera mà, doncs la història comença quan es troba perdut a la selva i és acollit per un grup de ximpanzés. Gràcies a Carranza i Prats hem après a comunicar-nos com ells: dient hola, enfadant-nos, rient...
I també hem descobert el paper tant important de la Fundació, que rescata a primats maltractats pel tràfic il·legal, pels circs, o fins i tot per gent que els té de mascotes. “Però els ximpanzés no poden viure amb nosaltres. Han de ser feliços a la selva amb la seva família” remarcà Carranza.
Maite Carranza i el primatòleg Salvador Prats presenten el #premiedebé2019 "Safari" a @LaSetmana Gràcies a tots els que ens heu acompanyat! pic.twitter.com/IAU3bLh35b
— edebé (@GRUPOEDEBE) September 15, 2019
A punt de presentar "Safari" de Maite Carranza a @LaSetmana Us hi esperem! #premiedebé2019 pic.twitter.com/W3eHvwNChs
— edebé (@GRUPOEDEBE) September 15, 2019
I parlant de felicitat... Marxo de la Setmana molt satisfeta i cansada. No sóc pas l’única. Falta veure les xifres oficials, però la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats es mostra positiva... Haurem batut records un any més? Com a mínim, jo sí que he batut una fita pròpia! Cada any sembla que vinc més dies a la Setmana... Enguany n’han sigut set! 7 de 10 (ja semblo una castellera! hehe)
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest 37a edició. La vostre feina és sovint invisible, però els resultats son palpables. Sí, la Setmana s’ha convertit en una cita indispensable amb les lletres, i un exemple esperançador que plegats podem arribar ben lluny!
Mil gràcies i ens retrobem a la 38a edició... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment