La closca pelada dels cretins

Títol: La closca pelada dels cretins

Editorial: LaGalera

Any d’aquesta edició: 2018

Sinopsis: Quan estàs convençut que ningú no t'entén i que tot gira en contra, el més fàcil és que ningú no t'entengui i que tot et giri en contra; però quan comparteixes el que penses i el que vius, les coses canvien radicalment. Si arribes a aquest punt, ja només caldrà tenir clar qui són de veritat els cretins, i, si tens prou força i valor, podràs escopir-los a la closca pelada.

ressenya

Recentment vaig participar en un dels sortejos organitzats per la booktuber Àfrica del canal Cuinant Literatura... Estava en joc un dels best-sellers de Jaume Copons: “La closca pelada dels cretins”.

El que no m’esperava en absolut va ser... guanyar el llibre!! Estava convençuda que m’agradaria, perquè ja havia llegit l’anterior novel·la juvenil de Copons “Set dies” (aquí us deixo la ressenya al blog)

“La closca pelada dels cretins” era una d’aquestes novel·les que em sonaven molt, i és que al 2018 va arribar a la 7a edició! Malgrat haver-se publicat per primer cop el 2003, ara penso que segueix essent tant (o més) actual.

Àfrica del canal Cuinant Literatura recomana "La closca pelada dels cretins"

Sí, potser els joves ja no escoltem música amb un discman, però els personatges que descobrireu són atemporals: des de hippies naturalistes, fins a dignataris corruptes i mafiosos, passant per presos polítics cansats de partits i banderes.

Tots ells acompanyaran en Roc en un estiu trepidant: allò que en principi es planteja com quinze dies interminables castigat al mas rural dels seus tiets, es convertirà en un frenesí d’esdeveniments que probablement li canviarà la vida per sempre.

Ho reconec: m’encanta l’agilitat amb la que escriu en Copons. Sobretot al principi, doncs és capaç de posar-te en situació i introduir-te al protagonista en menys de dos pàgines i de forma original.

Retrat de Joan Salvat-Papasseit (1918), de Rafael Barradas

Si us pregunteu d’on sorgeix el títol i què té a veure amb la història deixeu-me que citi aquest fragment del llibre...

p. 26 «Quan estava col·locant el llibre a la postada d’on l’havia tret, se’m va escapar de les mans, i va quedar obert per la meitat. El vaig girar i al mig de la pàgina per on havia quedat obert, entre dues barres gruixudes, hi vaig trobar un vers que deia “Escopiu a la closca pelada dels cretins”. Em va semblar una bona idea. Si ens dediquéssim a escopir a la closca pelada dels cretins, ens quedaríem molt tranquils. L’únic problema, en tot cas, seria que quan em sentís cretí m’hauria d’escopir a mi mateix.»

Tot fent una ràpida cerca a Internet, he descobert que el vers que inspira el títol de la novel·la és un fragment de la “Marxa nupcial” de Joan Salvat-Papasseit. I em penso que resumeix molt bé la història, doncs ens parla de persones mesquines disposades a tot per aconseguir allò que volen. I de guanyar-los sense jugar el seu joc brut.

Però també ens parla dels amics que es donen suport i aguanten junts fins al final. De que no tot és blanc o negre en aquesta vida, i que sovint (tal i com deia Lewis Carrol) les millors persones estan boges. També ens demostra que podem trobar aliats en les persones més insospitades, i que fer allò que és correcte no sempre és el més fàcil ni encoratjador. Però per sobre de tot, és un cant al “carpe diem”: gaudir cada moment i ser feliç senzillament perquè vols.

A més a més, també hi trobareu reflexions divertides sobre les diferències entre la gent de camp i la de ciutat (tot seria diferent si no visquéssim amb presses!) i una dura crítica al sensacionalisme. Diria que el que més m’ha xocat del llibre han sigut les confessions d’un dels personatges, que antigament havia sigut fotoperiodista:

p.69 «-És la carpeta del passat.

-Del passat?

-Sí, nen, sí: nou mesos a l’any fora de casa; passeigs per totes les guerres, i quan no hi ha guerres, com que tothom sap que se t’ha endurit la pell i el cor, t’envien a cobrir qualsevol desastre. Primer vius de la mà amb l’horror i després t’acostumes a tot. I al final et comença a agradar, i un bon dia et trobes sortint de l’hotel a altes hores de la matinada, perquè un contacte t’ha dit que han metrallat un comando a l’entrada de la ciutat. Tu hi vas, i quan hi arribes, el comando és del tot operatiu, cap baixa. Llavors comences a pensar que, amb una mica de sort, els mataran en poca estona i així podràs fer el reportatge i no t’hauràs llevat en va. Un alter dia mous una mica un cadàver per tal que el pla et quedi millor i entres en una espiral molt difícil de trencar.»

Tal i com deia Miguel de Cervantes “El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho”... una frase que penso que descriu prou bé en Jaume Copons: un autor que ha aconseguit crear senzilles històries plenes de saviesa vital.

Estic convençuda que tingueu l’edat que tingueu us sentireu identificats amb els personatges d’aquesta novel·la (la meva mare es va emocionar molt quan la va llegir) i amb una mica de sort... plegats aprendrem a escopir a la closca pelada dels cretins.

Mx