Novament a l’auditori del CCCB després de la pausa per dinar, era l’hora de conèixer més estratègies de promoció de la lectura. Els protagonistes de la primera taula rodona eren Andrés Delgado (Bibliotecas Públicas de Medellín) i Marianna Arrubla (eventos del libro).
El moderador, Juanjo Arranz (Biblioteques de Barcelona) explicà que cada any hi ha un intercanvi de bibliotecaris entre Medellín i Barcelona. Aquesta ciutat Colombiana, abans considerada un de les més perilloses del món, ha aconseguit reinventar-se, i les seves biblioteques estan poblades de joves. Com és això?
Marianna Arrubla ens demostrà que Medellín compta amb un pla ciutadà de lectura i escriptura coordinat amb l’ajuntament per poder agrupar totes les propostes. “Hi ha tres grans esdeveniments relacionats amb el llibre, i el meu preferit és la parada juvenil de la lectura.” deia Arrubla. Cada any aquesta fira ambulant té lloc en barri diferent, inclosos aquells que tenien més mala fama. “Són llocs que han sanat gràcies als llibres” afirmava Marianna. La Parada Juvenil de la Lectura comença a les 14h i dura setze hores sense parar... En efecte, les activitats i xerrades acaben a les 6 de la matinada! “La nit s’associa als joves, però no amb coses gaire positives, i per això volem canviar-ho”
Segons Marianna Arrubla, es pensen activitats atractives i cridaneres pels joves, al voltant d’aquells temes que més els atrauen com ara còmics, novel·la eròtica, periodisme etc. “Posar-los només com assistents és restar-los la opció de crear” afirmava la ponent, i és per això que compten amb un ring de boxa (més paraules menys cops), un càmping literari, una zona de cine, un espai de “llibres lliures”, i tallers tot el temps (on molts joves son també els formadors).
Aquí podeu veure algunes imatges d’anteriors edicions:
Per un altre cantó, Andrés Delgado, ens venia a parlar de la biblioteca La Floresta, i els tallers d’escriptura creativa que hi imparteixen. Començà la seva ponència citant Jorge Luís Borges: “El verb llegir, com el verb estimar i el verb somiar, no suporta l’imperatiu”. “En Borges vaig trobar un aliat, perquè parla del plaer de llegir”. Delgado té molt clar que una biblioteca no és una escola, i es defineix com un “provocador de la lectura”.
És per això que als clubs de lectura juvenil prefereix debatre lectures políticament incorrectes, transgressores (aquelles que incomodarien a pares i professors, però que encanten als joves). “Hem de parlar el seu llenguatge i empatitzar amb el seu món”.
I el mateix passa amb els tallers d’escriptura. Delgado els anima a escriure sobre temes amb els que connecten de veritat, començant per cròniques d’experiències quotidianes. Després passen a fer poesia amb lletres de cançons, o paraules que no dirien davant dels seus pares, i també escriuen assajos de coses que els agrada i no els agraden (podeu seguir el hashtag #Megustanomegusta a les xarxes socials)
Il·lustració de Eli Ramirez
A continuació pujaren a l’escenari Alberto Soler (Grupo Promotor Mandarache), Galder Reguera (Fundación Athletic Club de Bilbao) i el moderador Óscar Carreño (Coordinador del Programa d’acció lectora de Barcelona).
Si fins aquell moment ens havíem quedat bocabadats amb tantes iniciatives interesants i divertides, encara n’havíem de descobrir algunes més, com ara aquelles impulsades per l’Athletic Club de Bilbao. Galder Reguera afirmà que el club fa servir el futbol com excusa per tractar temes socials, mediambientals i culturals: el festival “Letras y futbol”, batalles de poetes improvisades, festivals de cinema i debat, edicions de contes sobre futbol...
Però sobretot ens venia a parlar del seu Athletic Club de Lectura per a grans i petits, en el qual participen voluntàriament jugadors de primera divisió. “Fomentem valors i la lectura com un acte social, una excusa per compartir” deia Reguera, i assegurà que no intenten mostrar els jugadors com allò que no són. “N’hi ha que no s’amaguen que no llegeixen gaire”, però els que sí que ho fan protagonitzen pòsters que es reparteixen a escoles i instituts.
Viatjant més al sud, trobareu el “Proyecto Mandarache”, que, segons Alberto Soler, “està l’edat del pavo” doncs ha complert 15 anys. La seva iniciativa consisteix en un premi literari on els joves voten obres prèviament escollides per professors i bibliotecaris. Aquest projecte engrescador (que té germans a altres comunitats autònomes, inclosa Catalunya amb el Premi Protagonista Jove) ja compta amb un jurat de 6.000 alumnes. En el seu cas, tenen 20 joves voluntaris i 100 professors al cor del projecte, perquè “Sense presa de decisions, els joves no han participat” deia Soler.
Altrament, organitzen trobades amb els autors, on auditoris sencers de joves els fan preguntes durant hora i mitja. “Aprendre a llegir és aprendre a fer preguntes a un llibre” i aquelles que en un principi comencen essent naïf, es converteixen en preguntes més complexes que les que fan els adults. Alberto Soler ho tenia clar: “No va de llibres, va de persones.”
Durant la ronda de preguntes vaig voler saber quines estratègies feien servir per arribar els joves. Em van contestar que els funciona utilitzar les xarxes socials, coordinar accions conjuntes amb instituts i ajuntaments, i en general anar allà on està el públic captiu (les aules) perquè després puguin escollir venir pel seu compte.
Per últim, l’artista interdisciplinària Nazli Tabatabai-Khatambakhsh va estar conversant amb alguns dels joves productors d’Engage! (Thomas Frere-Jenkins, Grace Stewart, Melissa Bislim i Magda Łukasik) noies i noies d’arreu d’Europa que havien protagonitzar propostes culturals i s’havien reunit per parlar-ne i compartir la seva cultura. Van estar d’acord en que l’experiència havia sigut fantàstica, i els havia demostrat que, tal i com deia Melissa Bislim, “cal anar en busca dels joves creatius”.
Una noia del públic, membre de l’equip de disseny i producció del “Festival in a Day” de Norwich, va comentar “a dia d’avui sembla que el que crida més és el que té raó. Al festival vam parlar educadament". Grace Stewart, també membre del Festival, li va donar la raó: “les noves generacions hem après que no volem ser així.”
En general, tots els ponents van estar d’acord en que durant el programa van aprendre a respectar els punts de vista dels demès i a debatre lliurement. “A Polònia els nostres poetes nacionals són intocables i no pots dir que no t’agraden” reivindicava Magda Łukasik.
“A les escoles és més important entendre la poesia que escriure-la” afirmava Thomas Frere-Jenkins. A més, plegats van voler animar als joves a trencar els tòpics de que llegir és difícil o que han de ser Shakespeare per considerar-se poetes. “Només necessites passió i voler dir alguna cosa”.
La seva conversa va cloure la trobada de LiterACCIÓ, però no va ser pas el final de la jornada! Alguns dels membres de les dos edicions del programa Lectures en Ruta, vam fer d’amfitrions als joves protagonistes de Engage! i vam passejar pel centre de Barcelona, mostrant-los alguns dels racons més emblemàtics de la ciutat... Des de la universitat de Barcelona, passant per la Rambla fins a l’Ateneu Barcelonés. Tant de bo tornin en un futur, perquè aquesta ciutat literària amaga molts secrets! ^.^
En definitiva, estic molt contenta d’haver assistit a LiterACCIÓ. Ja és hora de que els joves estiguem al punt de mira, i no només s’imagini què volem, sinó que se’ns pregunti i se’ns deixi fer. Sense ser-ne conscient, ara que hi penso, uns companys lectors i jo ja ens havíem encomanat de l’esperit de Engage! aquest estiu, quan vam organitzar la I Jornada de Joves Lectors nosaltres sols amb la col·laboració de biblioteques, editorials i escriptors.
És fantàstic que des del PEN Català s’hagi treballat per reunir tantes propostes interesants sobre els joves i la cultura. Tant de bo el projecte de Engage! senti precedents i sigui el primer, però no l’últim!
Mx
Properament... VÍDEO-RESUM al canal Paraula de Mixa
Write a comment