Títol: El ball de l’esclau
Autora: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Bromera
Il·lustració de la portada: Raquel Carrero
Any de publicació: 2019
Sinopsis: A l’altra banda dels turons, el jove esclau Heli Siri contempla la ciutat de Tàrraco, una de les més importants de l’imperi. Hi arriba amb la companyia de teatre a la qual pertany. De camí a la ciutat, conversa amb la Fúlvia, una teixidora de lli, àvia de la Valèria, la noia que li canviarà la vida. A Tàrraco, l’Heli buscarà fer realitat el seu somni: ser un actor reconegut en la ciutat vibrant de final del segle I dC. Però la recerca no serà gens fàcil per a un esclau com ell, i haurà d’enfrontar-se a les enveges, les amenaces i els càstigs que trobarà pel camí.
ressenya
Una de les meves escriptores preferides de literatura infantil i juvenil és la Dolors Garcia i Cornellà, autora de la meva estimada Serena (i una setantena d’altres títols). He gaudit especialment de la seva novel·la històrica juvenil, i quan vaig veure que publicava un nou títol amb Bromera em va fer moltíssima il·lusió.
Si bé a “L’esclau del mercadal” Dolors ens va mostrar la vida d’en Suliman, un dels pocs esclaus que hi havia a la Girona del segle XIV, ara viatjarem encara més enrere en el temps per anar a parar a la Tàrraco romana... d’un cantó a l’altre de Catalunya, ja ho veieu! Certament l’autora ha viatjat en el temps per tot el territori, i em sembla una manera fantàstica de descobrir la història del nostre país.
Tornant a la novel·la que ens ocupa, l’Heli Siri, el protagonista, és un esclau que, com en Suliman, també té ambicions, però un talent molt i molt gran per la dansa i el teatre. Tot i així haurà d’intentar esquivar tots els esculls que tractaran d’impedir que arribi a bon port i compleixi el seu somni: ser un famós actor lliure. I és que aquesta és una història plena de passions, enveges, venjances i retrobaments.
Com de costum, m’ha fascinat el treball de recerca de l’autora. Realment em podia imaginar caminant pels carrers de Tàrraco. L’autora escriu un petit pròleg perquè ens fem una idea de fins a quin punt tothom volia anar-hi. A més a més, si sou uns aficionats a la cultura romana, al final de tot trobareu un apèndix a càrrec de Vicente Ferrer Pérez amb informació per complementar la lectura sobre la societat romana.
p.9 «Com va dir algú una vegada, Tàrraco era, fa dos mil anys, un petit racó de món que tenia de tot. Al voltant de l’any 79 dC, a Tàrraco hi havia un teatre, un fòrum colonial, un fòrum provincial acabat d’estrenar i s’hi estava construint el circ. Tenia uns trenta mil habitants i era considerada la ciutat més important de l’imperi després de Roma.»
Però tornant al principi, m’encanta com en tan sols dos capítols, Garcia i Cornellà et posa perfectament en situació. De fet, diria que la meva part preferida ha sigut l’actuació a la casa de Luci Fabi Víctor, doncs aconsegueix introduir-te en la luxosa vida dels romans poderosos i alhora contrastar-la amb les desventures d’una companyia de teatre ambulant. Sabíeu que a la societat romana els actors no tenien drets i se’ls considerava ciutadans de segona?
A més a més, a diferència dels Grecs, el públic romà preferia les obres de que acostumaven a representar els mims. «Estaven basades en fets quotidians, en personatges propers al poble i en una bona dosi d’elements seductor i fins i tot eròtics, que complaïen tant les classes més baixes i humils de la ciutadania com les elits en les seves reunions privades, com era el cas d’aquella nit.»
La trama de la novel·la m’ha resultat àgil, encara que el nus de la història és un xic repetitiu (doncs es centra en les anades i vingudes dels personatges per la ciutat). I tot i que estic satisfeta amb el final, penso que és un desenllaç massa ràpid, convenient i aliè als actes dels protagonistes. Si no fos per un cop de sort (o de mala sort, segons a quin personatge preguntem) el destí de l’Heli Siri i companyia hauria sigut molt incert.
Entenc que un dels missatges que podem extreure de la novel·la és que bona part del secret de l’èxit consisteix en saber esquivar els envejosos, no caure en paranys, ser fidel a un mateix i estar en el lloc adequat en el moment adequat.
I és que malgrat el talent de l’Heli Siri, fins que no actua davant de gent influent no se li comencen a obrir portes. Parlant d’això, he gaudit molt amb les descripcions de l’autora quan l’Heli Siri balla. La dansa no és gens fàcil de descriure, però a través de metàfores i bells adjectius Garcia i Cornellà aconsegueix que al lector li vinguin moltes ganes de comprar entrades per anar al teatre de Tàrraco.
La història de l’Heli Siri és tot un exemple de perseverança i ambició, però sobretot destaco el missatge de llibertat. És realment un esclau algú que no renuncia mai a les seves arrels? I és veritablement lliure algú que no persegueix els seus somnis i es conforma amb la vida que han planejat per ell?
p.49 «El noi va projectar la seva veu envellutada en una cançó plena de sentiment. Les notes s’escampaven per l’aire, entortolligant-se amb elegància entre les branques dels arbres, imposant-se per sobre el murmuri de l’aigua de la font i elevant-se cap al firmament com gotes etèries de pluja. Entre nota i nota, també dansava, i el seu cos d’adolescent gairebé perfecte era un esclat d’harmonia i de bellesa. La cabellera rossa deixada anar semblava un camp de blat gronxat pel vent. La mirada, darrere d’aquell blau insinuant i seductor dels seus ulls, va captivar l’atenció dels espectadors. Tot ell, el cos, la veu, els gestos i la mirada, era com un punt de foc en la negror de la nit.»
Mx
Voleu veure com era Tàrraco en el passat? L'App gratuïta Imageen et permet viatjar en el temps!
Write a comment