El centre de Barcelona estava tallat i els helicòpters sobrevolaven la ciutat, però res va impedir que uns quants seguidors devots de Lluís Prats assistíssim a la presentació de la seva darrera novel·la, la guardonada amb el Premi Ramon Muntaner 2019 “Kambirí”.
L’acte va tenir lloc a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya amb una presentadora de luxe, la Laia Aguilar (autora de “Wolfgang, extraordinari” o “Juno", entre d’altres”). “És un dia complicat i us agraïm el doble que sigueu aquí” assegurà Aguilar, tot iniciant l’acte.
Laia Aguilar el presentà com a un escriptor guanyador de 4 premis i amb obres traduïdes a 12 idiomes. És professor de secundària i les seves aficions són caçar bolets i pescar ostres al Pacífic (això encara no ho ha fet ^.^).
A continuació, llegí la sinopsis de “Kambirí”:
“La Kambirí, una nena africana acabada de néixer, és rescatada d’una patera a l’illa italiana de Lampedusa, juntament amb la seva mare morta i una setantena de migrants. Un metge decideix acollir-la i tot el poble l’ajuda a criar-la mentre intenten localitzar el pare de la nena.”
Contestant a la primera pregunta de Aguilar, sobre l’origen de la novel·la, Prats explicà que s’havia basat en un ginecòleg italià anomenat Pietro Bartolo per escriure la novel·la.
Bartolo treballa a Lampedusa, i des de fa un grapat d’anys, ha estat l’únic metge que atén els milers de migrants que són rescatats dia sí i dia també davant les seves costes per la Guardia di Finanza italiana i altres equips de salvament. El doctor, conegut també com l’Àngel dels Migrants, ha estat distingit amb diferents honors: entre ells és cavaller de l’Ordre al Mèrit de la República Italiana.
“M’interessava retratar bones persones com ell, enlloc de centrar-me en la crueltat que veiem per la tele” afirmà. Actualment, Pietro Bartolo és Eurodiputat a Brussel·les (va ser el cinquè candidat més votat d’Itàlia) i treballa per intentar canviar la legislació.
“Creus que realment hi ha històries com la que has escrit?” va voler saber Laia Aguila. Prats assegurà que sempre hi ha gent disposada a donar un cop de mà, com Open Arms i Metges sense fronteres (als quals els hi dedica també la novel·la), i que com a mínim coneix el cas de la Favour, una nena semblant a la Kambirí.
L’any 2016 va arribar a Lampedusa una nena de nou mesos; es deia Favour i era òrfena. La seva mare havia mort ofegada durant la travessia pel Mediterrani en bolcar la patera on viatjaven. Il dottore Pietro Bartolo la va rebre en arribar al port i va fer el que va creure que havia de fer: adoptar-la.
Malgrat que finalment no va poder-ho fer perquè superava el límit d’edat legat per poder adoptar, el fet va tenir tant de ressò que centenars de famílies italianes es van oferir per adoptar-la. Actualment els nous pares de la nena pensen que és el regal més gran que han rebut mai.
“Els adolescents estan mancats d’històries amb finals feliços?” li preguntà Aguilar en un altre moment de la presentació. “La dieta lectora ha de ser variada” va respondre Prats, el qual està convençut que cal aprendre a sentir compassió i empatia. “Tenim un dèficit de llibres que ens emocionen i es queden dins”. L’autor posà per exemple la història de solidaritat “El zoo d’en Pitus” de Sebastià Sorribas. Quan el va llegir a quart de primària, el va marcar.
“Els meus propers llibres també van en aquesta direcció” va revelar-nos “demostrar que hi ha coses més importants al món que fer diners, però sense adoctrinar, és clar”.
Laia Aguilar, que sap molt bé que els personatges de vegades prenen el control de les novel·les, va demanar-li que ens expliqués com havia sigut el procés de creació de Kambirí. Prats va assegurar que ell en general és bastant metòdic, i que aquest cop ho havia tingut tot molt clar des del principi “volia que fossin capítols curts amb agilitat marinera, com onades que es van entrellaçant” I no ho hauria pogut descriure millor!
Respecte als personatges, Prats va admetre que els treballa amb poques pinzellades i deixa que parlin pels seus actes. L’única que va idealitzar una mica va ser la Kambirí, per mirar de fugir dels estereotips i les visions estrafolàries de les males llengües sobre els africans.
Pel que fa a l’ambientació, malgrat que va reconèixer no haver estat encara a Lampedusa, va afirmar que “aquestes illes no són tan llunyanes als pobles de la nostra costa, que gaudeixen d’una vida senzilla” Per això va ser fàcil recrear l’ambient, això sí, afegint moltes referències culturals italianes, des de diaris, fins a begudes i cançons.
“La gent d’aquesta illa té molt clar que als nàufrags se’ls ajuda” va remarcar Laia Aguilar, fent referència a un dels punts centrals de la novel·la. De fet, un dels fragments que es van narrar durant la presentació anaven en aquesta direcció:
Avui a la presentació de #Kambirí a la @casadellibro de Rambla Catalunya, hem pogut escoltar alguns fragments del llibre tan emotius com aquest 😍 @LaiaAguilar26 @lluisprats33 @pcampana @llibresjoves pic.twitter.com/etpZZ5krkG
— Mixa (@Mixa_QL) October 15, 2019
“Aquesta no és una novel·la de llagrimeta fàcil, sinó que et queda al cor” deia convençuda Laia Aguilar. I precisament l’editora Pratizia Campana no podia estar més d’acord. Quan va arribar per fi (després d’haver-se quedat atrapada en un embús) va tancar la presentació amb unes paraules semblants: “El jurat del premi Ramon Muntaner va decidir per unanimitat la història guanyadora. Et corprèn i és impossible que no t’emocioni, però alhora et fa veure el món sota una llum positiva. Estic absolutament orgullosa” va concloure.
El resultat és una obra bellament editada, que compta amb la portada i les petites il·lustracions de Zuzanna Celej, artista amb la que Prats ja havia col·laborat i amb qui va demanar repetir per al seu nou llibre. “És una artistassa” afirmà.
Així que ja ho sabeu! Kambiri és una història que ens parla de la família més enllà dels vincles de sang, i de la humanitat més bàsica (que tot sovint oblidem). Tal i com deia Lluís Prats, l’edat recomanada és a partir de 9 anys, però tothom la pot llegir (de fet, hauria!) i cada lector hi trobarà diferents lectures.
Si voleu saber-ne més trobareu la ressenya al meu blog, aquí:
Mx
Write a comment