De la poma a la pantalla

Any de publicació: setembre 2019

Sinopsis: Què ens diuen la poma de la Blancaneu i la poma del logotip d’Apple sobre com s’organitzen les societats occidentals a l’actualitat?

Com poden els vídeos de YouTube d’una rapera musulmana amb hijab i les fotos a Internet d’una model de Libèria fer trontollar uns cànons de bellesa que daten de l’època colonial?

El llibre presenta conceptes pertanyents al camp de l’antropologia, els estudis culturals i la filosofia amb perspectiva feminista i LGTBI emprant un llenguatge planer i un estil didàctic.

L’objectiu és promoure la reflexió del jovent perquè pugui prendre decisions informades sobre la seva sexualitat, lliures d’imposicions i discriminacions marcades per estereotips de gènere, ètnia, identitat i orientació sexual o diversitat funcional.

ressenya

Pagès editors aposta novament pels joves, i llança una col·lecció d’assajos anomenada Nandibú Zeta, dirigida precisament a l’anomenada Generació Zeta (des de la meitat de la dècada de 1990 fins a mitjans dels 2000). La col·lecció s’estrena amb aquesta obra de la periodista Marta Roqueta-Fernàndez, la qual ens parla sobre com les noves tecnologies condicionen la nostra manera de viure, estimar i entendre la sexualitat.

Però també va molt més enllà... comença qüestionant-se la visió que tenim de l’amor, parla sobre les estratègies sòcio-polítiques i els interessos que han condicionat la nostra societat, i ens posa exemples de gent que fa servir les xarxes socials per alçar la veu i reivindicar les seves conviccions.

Malgrat que tracta temes dels que segur que ja hem sentit a parlar (racisme, homofòbia, estereotips, la cosificació del a dona etc), destaca també minories i cassos dels que no sentim tant a parlar, com ara el racisme dins la pròpia comunitat LGTBI.

Tot plegat forma un còctel potent que sacsejarà consciències: Marta Roqueta-Fernàndez ens mostra bona part de les vies per les quals som adoctrinats i modelats des de petits: cançons, pel·lícules i publicitat... A més a més, descobrireu nous moviments que estan agafant força, des d’artistes polèmiques, fins a campanyes a les xarxes socials. De fet, l’autora il·lustra tots els seus arguments amb exemples mediàtics: des de les princeses Disney fins als llibres de “Crepuscle”.

Marta Roqueta-Fernàndez assegura voler que el lector arribi a les seves pròpies conclusions, i jo em reafirmo en el que ja creia: si bé les noves tecnologies han revolucionat la manera en la que ens comuniquem, i han enfortit comunitats discriminades, també han ajudat a potenciar comportaments tòxics, i a mecanitzar les relacions. Si bé les xarxes ens permeten reaccionar a tot el que ens envolta, també fa falta que actuem més.

Està clar que els rols i els estereotips fa massa temps que han arrelat entre nosaltres per diversos motius: directa o indirectament a les dones se les ha ensenyat ser submises i manipuladores, i als homes a considerar-se superiors. Tan mateix, penso que per molt que ho neguem, està clar que tots tenim una part animal que ens fa reaccionar i ens allunya del que seria una societat civilitzada ideal. No és fàcil revertir aquesta gota malaia, però no ens podem rendir. El primer pas per canviar-ho és ser conscients del nostre comportament, i de què ens empeny a pensar de la manera que ho fem. El següent pas és ser el canvi que volem veure al món.

Em quedo també amb la importància de desencantar-nos de la visió de l’amor romàntic que s’intenta imposar, fruït en part del capitalisme. No hem de posar aquest sentiments com a excusa per perdonar comportaments tòxics, i hauríem de ser conscients que l’amor romàntic no dóna la plenitud, sinó tenir una xarxa de gent de confiança que ens dóna suport.

A quines conclusions arribeu vosaltres? Feu-m’ho saber en quan llegiu el llibre. Jo ja tinc ganes de saber amb què més ens sorprendrà Nandibú Zeta. ^.^

Mx