L’impostor de Viena

Pol Castellanos (1991) és professor de llengua i literatura en un institut de secundària. Ha estat alumne de l’Escola d’Escriptura de l’Atenenu Barcelonès, té un Màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra i aquesta és la seva primera novel·la. L’ha publicat el segell Estrella Polar amb aquest edició llampant, i la intrigant il·lustració de Pep Boatella.

El que més em va cridar l’atenció de la història és la seva ambientació, en plena Primera Guerra Mundial. L’escriptor ens farà viatjar per una Europa convulsa, alhora que juga amb la llegenda del Flautista d’Hamelín.

p.62 «Sobre les teulades dels palaus, a la llunyania, Viena estava coberta de cúpules i campanars vigilats pels estols de coloms. El de la catedral de Sant Esteve, el més alt de tots, s’erigia sobre la resta com un pare protector. A en Bruno, el cor li va fer un petit salt. Finalment, el lloc que tant havia somiat, i també el més perillós on podia anar, era davant seu, viu, expectant. Van passar de llarg les primeres cases baixant els turons boscats cap a la riba del Danubi, i, a poc a poc, van ser engolits pels carrers de la ciutat.»

La història em va atrapar des del principi i va ser una bona companyia durant el meu llarg viatge a Cervera. L’estil narratiu de Castellanos és àgil i intrigat, i sap com mantenir-te enganxat capítol a capítol. Això sí, si bé la premissa és interessant i el ritme trepidant, la trama m’ha semblat força plena de tòpics i em grinyolen algunes incongruències.

Pel que fa als personatges, tots tenen personalitats marcades i fins i tot excèntriques. Podem entendre les seves motivacions i posar-nos a la seva pell, però justament el protagonista és el més pla de tots. Si bé entenc que hi ha una corrent literària que construeix els personatges sense personalitats fortes perquè tots els lectors s’hi puguin sentir identificats (com és el cas del mateix Harry Potter), el cas del Bruno no m'ha fet el pes.