Les paraules inútils

Editorial: Fanbooks

Any d’edició: 2019

Sinopsis: «Cada matí, des de Rac 1, en Jordi Basté té la generositat de donar-me un minut perquè expliqui un conte. El que vulgui. En una hora en què les notícies, els despertadors, la caravana dels cotxes, el cafè (amb llet de soja, siusplau) i les presses ho inunden tot, un minut d’una història de ficció traient el cap allà al mig em semblava un atreviment fantàstic.

Ara que tot ha de ser immediat, on compten les xifres, els cors, els m’agrada, els retuits, reivindico el conte, una història que no capgiri res, un detall, potser una mica de silenci. Reivindico des d’aquí, com deia el poeta Joan Brossa, la utilitat de la inutilitat. I per això he omplert aquest llibre de paraules inútils -en vers i en prosa-, d’històries de gent que no surt en cap titular, que no copsa les millors imatges a la televisió i que l’endemà s’haurà de llevar d’hora.»

Una selecció dels millors relats de la secció de Rac1 «El conte de Marc Artigau», acompanyats d’històries inèdites i poesies, i amb il·lustracions de Miguel Gallardo.

ressenya

Aquest estiu, Marc Artigau publicava un recull dels seus millors relats emesos a RAC 1, i precisament el vaig veure en acció durant la Setmana del Llibre en Català presentant aquesta novetat de Fanbooks amb l’il·lustrador Miguel Gallardo (de fet els vaig poder entrevistar pel meu vídeo-reportatge).

Finalment “Les paraules inútils” van arribar a les meves mans, i les vaig poder llegir durant el viatge d’anada i tornada a Amposta per les XIV Jornades de Lletres Ebrenques. Puc dir sense cap mena de dubte que la primer secció del llibre em va encantar: es titula “La petita part” en honor a la cita de Sèneca “Petita és la part de la vida que realment vivim."

Pràcticament els primers 18 relats i poemes em van fer somriure, mossegar-me el llavi i parar un instant abans de passar a la següent pàgina. I és que, això sí, absolutament tots són curts, imprevisible i intensos. Artigau juga amb les paraules i les converteix en punyents reflexions, moments emotius i curiositats iròniques.

Tot i que tracta temes molt variats, quotidians, irreverents i reals com la vida mateixa, les relacions amoroses són el plat estrella d’aquest recull, i a través de metàfores curioses, Artigau ens explica de forma original desenganys, tragèdies i apassionades històries d’amor.

Les parts restants, per un altre cantó, m’han semblat més tristes i de vegades un xic morboses. Em penso que em falten més anys (i desenganys) per copsar tot el que volen explicar els relats.

🎤 Tria de microrelats amb text i il.lustracions en directe, del llibre 'Les paraules inútils' a l'escenari 1. Amb @martigau i #MiguelGallardo @Fanbooks_ @Ed_62 pic.twitter.com/J3r3R2KR66
— La Setmana (@LaSetmana) September 14, 2019

Tot i córrer el risc d’assemblar-me una mica a la Petra (“la dona que no volia contes tristos”) em penso que aquestes històries més melancòliques i dures no estan fetes per a mi, especialment les que acaben en carrerons sense sortida (o penya-segats). No m’agrada quedar-me amb un regust amarg a la boca (per això ja tinc la vida real! hehe)

En general, però, penso que aquest llibre és bastant especial. L’edició fa que a gairebé a cada pàgina trobeu algun detall curiós, i les il·lustracions són molt adients. No és fàcil dir molt en molt poc, i Artigau ho aconsegueix: fa servir metàfores originals, juga amb qualsevol verb perquè transmeti les emocions que ell vol i comunica un gran amor per les lletres... Paraula de Mixa!

il·lustracions de Miguel Gallardo

Personalment he gaudit dels contes irònics, apassionats i emotius... de fet, diria que el meu preferit és el primer de tots. Així que tot seguit us deixo l’enllaç a les primeres pàgines perquè ho descobriu vosaltres mateixos:

Llegeix un fragment de "Les paraules inútils"

Mx