Títol: Una hora al Cretaci
Autor: Alfred Sala
Il·lustrador: Fernando Martínez
Editorial: Barcanova
Any d’edició: 2017
Sinopsis: Una hora al cretaci és un retorn a la novel·la curta d'aventures en estat pur, que arrenca quan un grup de paleontòlegs descobreix un fòssil de dinosaure carnívor amb les restes d'una noia del nostre segle. Com pot ser, si ens separen milions i milions d'anys dels dinosaures? A partir d'aquí, es desenvolupa una història trepidant gairebé sense descans, que inclou un viatge en el temps, molta acció, bon humor, força corredisses i un xic d'amor.
ressenya
Esteu preparats per viatjar al passat? Més concretament... una hora al Cretaci? Pugeu a la nau del temps i acompanyeu aquests paleontòlegs en una missió que va més enllà de la recerca científica... està en joc una vida humana, i potser fins i tot el present de la humanitat.
I és que la premissa d’aquesta història és intrigant i emocionant a parts iguals... I si fos descobert un fòssil de dinosaure que s’hagués cruspit una noia del segle XXI?
La història està narrada per en Llopis, un paleontòleg que no es caracteritza per ser precisament Indiana Jones... és més aviat poruc, però bo en la seva feina, i quan se li fica una cosa entre cella i cella, no para fins aconseguir-ho.
De fet, em recorda una mica al Leonard de “The Big Bang Theory”, doncs viu una mica acoquinat pels demés, concretament pel seu superior, el professor Gran, que pot ser molt estricte i estrafolari, però que té un cor just i entusiasta.
El que els uneix és precisament la passió per la seva professió, quelcom imprescindible en el món de la paleontologia. Això... i la sort! Perquè si no estàs al lloc adequat en el moment precís, és poc probable que facis algun descobriment.
Precisament, els personatges tenen molts cops de sort durant tota la trama, i si bé al principi és menys versemblant, en les escenes d’acció no ens importa pas, perquè el que volem és que tot surti bé!
I parlant d’acció... la segona part del llibre n’és plena! I ja sé el que em direu... vols dir que en una hora poden passar gaires coses? Sí, ja sé que només és una hora, però renoi, quina hora més emocionant! L’autor us farà patir fins ben bé l’últim segon, Paraula de Mixa!
El que també m’ha agradat són els tocs d’humor que també us faran somriure d’orella a orella. Per no mencionar que el llibre realment et transporta en el temps a la Catalunya cretàcica. Sembla que Alfred Sala estigui descrivint un ambient que hagi viscut!
p.64 «El soroll de les ales dels mosquits era eixordador. Temorosos de sortir al descobert de la clariana, avançàvem entre palmeres infinites i falgueres arborescents, xipollejant l’aigua dels bassals que hi havia pertot, amb les botes pesants pel fang que hi dúiem enganxat, sentint mil olors, però sobretot l’olor de les magnòlies, fresca, penetrant, transportada per les gotetes d’humitat d’aquella xafogor intensa.»
Així que ja ho sabeu... “Una hora al Cretaci” té poc a envejar de franquícies com “Jurassic Park”, i si sou uns amants de les bèsties prehistòriques, aquesta curta però intensa novel·la us farà caminar entre dinosaures... literalment!
Mx
Write a comment