Joan Buades, mestre des de fa tres dècades, ha publicat amb Més Llibres un assaig sobre el futur de l’educació titulat “Educar, per a què?”, el dijous 28 de novembre el va presentar a la llibreria Alibri de Barcelona junt amb el poeta David Caño.
Buades explicà que partint de la base que l’educació ja no és l’ascensor social que s’havia promès a les classes baixes, ens trobem davant d’una generació de joves que no entenen què està passant i que, com podem veure arreu del món, es revolten contra la frustració i a favor dels seus drets i llibertats.
“Fa temps que l’educació és un sistema auxiliar de cures pal·liatives” deia Buades, crític amb un sistema que no acompanya als joves “quan se suposa que hauria de ser la nostra prioritat, perquè els joves són el nostre tresor”.
A “Educar, per a què?” no trobarem una solució miraculosa al futur de l’educació, i Caño afirmava que “desconfiaria de qui digués tenir la raó”, però “és un gran llibre de diagnosi que obre camins”.
En aquet assaig Joan Buades viatja al passat i al futur per buscar respostes al present, i es fixa en els punts cecs del sistema educatiu actual, com ara la multiculturalitat, la desigualtat i el canvi climàtic.
Joan Buades es sent molt inspirat per joves com Greta Thunberg, que un dia van decidir fer vaga a l’institut per protestar contra la destrucció del nostre planeta: “per què hauríem d’estudiar per un món canviant que ens esteu llegant irreparable?”
La solució per començar a revertir aquest declivi, segons l’autor de “Educar, per què?”, és tornar el poder als alumnes, els professors i les famílies, i convertir els instituts en hortets de democràcia. I és que, tal i com deia Buades, “els mestres a qui ens agrada fer classe, que vivim actualment en la <<clandestinitat>>, som com pagesos. Quan sembrem no disposem de garanties d‘èxit, però tenim una fe immensa”.
Aquell dia, a més, vaig poder entrevistar a Joan Buades sobre el seu llibre, aquí podeu veure el que em va dir:
Mx
Write a comment