Aquest any 2019 s’ha celebrat arreu del territori el centenari de la creació de la Colla de Sabadell un grup heterogeni d'intel·lectuals que durant els anys vint van revolucionar el panorama cultural sabadellenc.
Liderat per Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal i Armand Obiols, també en formaven part els artistes Ricard Marlet i Antoni Vila Arrufat, el periodista Lluís Parcerisa, l’advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga.
Durant l'acte de cloenda institucional al Palau de la Generalitat el dilluns 2 de desembre, la consellera de cultura Mariàngela Vilallonga la va definir com una colla molt àmplia i pluridisciplinària (doncs van conrear la novel·la, la música, el teatre i l’art entre d’altres). Reivindicadora, cínica i rebel, la colla es movia entre el noucentisme i l’avantguarda, el seny i la rauxa.
“El seu objectiu era bastir un país lliure, culte i crític” explicava la consellera. Les seves obres tractaven temes com la restricció de la paraula “i segueixen essent vigents”.
El comissari de l’Any de la Colla de Sabadell, Joan Safont, ens animà a recordar-los baixant-los del pedestal, fent-los quotidians. Aquesta ha sigut la intenció de totes les activitats que s’han dut a terme a molts pobles del territori catalanoparlant (fins i tot a Terrassa!): concerts, exposicions, obres de teatre, simposis, xerrades...
I desitjà que aquest any hagi servit perquè “ja no ens haguem de justificar per homenatjar-los. Així, potser els començarem a fer justícia.”
L’alcaldessa de Sabadell Marta Farrés, orgullosa i agraïda, reivindicà el paper dels integrants de la colla, els quals van portar a Catalunya les propostes culturals que estaven en boga a Europa, i creien que l’accés a la cultura era un factor clau per a la cohesió social.
Durant l’acte, l’actor Sergi Mateu llegí uns fragments de Joan Oliver (Pere Quart) sobre l’origen de la colla, i uns versos d’«Oda a Catalunya» d’Arman Obiols, i la flautista Isabel Moreno i el pianista Carles Marigó (solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallés) interpretaren «Arabesque» de Claude Debussy i el darrer moviment de «Sonata per a flauta i piano» de Francis Poulenc.
Cloenda institucional de l'Any de la @CollaDeSabadell al Palau de la Generalitat, ple a vessar. pic.twitter.com/7OUiVUGbU4
— Lletres catalanes (@lletres) December 2, 2019
Amb en @julifernandez a l’acte de cloenda de l’Any @CollaDeSabadell al Palau de la @gencat, presidit pel MH @QuimTorraiPla. En @joansafont fa el discurs de cloenda del centenari.
— Gabriel Fernàndez🎗 (@GabrielFerDiaz) December 2, 2019
Certament, "estem voltats de pocavergonyes".#CollaDeSabadell #SabadellÉsCapital #Sabadell pic.twitter.com/vLiT49Hgrk
L’última intervenció fou la del president Quim Torra, qui, havent estudiat fa anys a la Colla, en parlà amb molt de respecte i admiració. Els va descriure com els nostres petits Bloomsbury, un grup molt variat d’intel·lectuals que, irònicament, remaven en sentit contrari a tot el que representen les pintures del saló de Sant Jordi.
Durant la guerra civil van liderar la política cultural: van constituir el Servei de biblioteques al front a través de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, que presidia Oliver, Trabal va ser el secretari de la recent creada Institució de les Lletres Catalanes i Obiols fou cap de redacció de la Revista de Catalunya.
De fet, Torra puntualitzà la necessitat de recuperar els textos d’Armand Obiols i escriure’n una biografia (una feina que no descartà realitzar quan deixi la presidència).
Acabada la guerra, la colla es va dissoldre en un exili desolador. Junt amb altres intel·lectuals catalans, els principals membres es van refugiar al castell de Roissy-en-Brie, prop de París, on a dia d’avui es pot llegir una placa que ho certifica. “Deixaren Catalunya per poder defensar-la.”
Mx
Els membres de la Colla de Sabadell durant el campament a la Font del Saüc, ara fa cent anys
Write a comment