Relat basat en fets recents
Sóc l’últim exemplar. Hauria d’estar orgullós, tenint en compte que estic envoltat de títols de Jane Austen que encara no s’han venut. Sé que l’autora que va crear les paraules que tinc impreses a la pell no entenia la fascinació d’alguns crítics per Austen. De fet, opinava que les passions eren unes perfectes desconegudes per a ella. Que com ho sé tot això? Petits saltamartins, els llibres som criatures que els humans coneixeu massa poc. No sou conscients de que quan un autor aboca la seva ànima en allò que escriu, ho fa literalment. És inevitable, com quan t’apropes al foc i t’impregnes de fum. Però ningú ens ha preguntat, així que callem...
I parlant de fogueres, per sort la llar de foc sobre la qual estic exposat fa temps que no s’engega. Menys mal, perquè ho passaria francament malament, encara que ara mateix pateixo més per la humitat... Fa un dia bastant terrible. Des de la finestra més propera puc veure com el plugim remulla el castell de Hay-On-Wye. Això vol dir que la boira segurament cobreix per complet els turons, les llambordes desiguals rellisquen, i les zones verdes s’han convertit en fang.
D’altra banda, l’avantatge de ser la primera booktown del món (un paradís i un balneari per a lectors) és que la gent busca tresors a l’interior de la seva trentena de llibreries. Tant de bo algú se m’endugui... Encara que fet i fet no em puc queixar. Només de pensar en la llibreria a l’aire lliure que hi ha als peus del castell... Els prestatges estan protegits per unes senzilles estructures de fusta, però em jugaria les meves pàgines enrivetades d’or que no estaran en gaire bones condicions...
I de cop sento passos a la sala on em trobo. És una noia (visca!) i ja va carregada amb una bossa (ooh!), però sembla que busqui alguna cosa. No sé per què m’he preocupat: quan fixa els seus ulls en mi, l’esperança m’envaeix, i quan els seus dits ressegueixen el relleu de les fulles de castanyer que envolten el títol (“Jane Eyre”) sé que això nostre és amor a primera vista.
Mx
Write a comment