Crida 142 - «JOIERIA» - La joia de la corona

Relat basat en fets reals

 

Maig. 1671. Londres

 

-Sa Majestat… Ja ha arribat el malànima de Thomas Blood.

 

-Feu-lo passar. –ordenà una veu desmenjada que tan sols aconseguia contenir a mitges la seva emoció.

 

L’home encadenat que va entrar a la sala d’audiències portava la sotana d’un clergue, si bé els seus ulls no transmetien cap voluntat divina.

 

-Sou una capsa de sorpreses, coronel Blood. O potser us hauria d’anomenar pare? Tant si val... ambdós títols són igual de falsos. –va riure amargament el rei Charles II- En fi, per on començo a parlar de vós? Sabem que vau ser agent doble durant la guerra civil, i que vau guanyar unes lucratives terres a Irlanda al aliar-vos amb els parlamentaris. Malauradament per a vós, des de la meva arribada us vau haver de convertir en un escarabat conspirador... difícil de matar. Ni tan sols una recompensa de mil lliures pel vostre cap ha fet efecte... però finalment us heu superat.... És cert que vau intentar robar les joies de la corona el passat 7 de maig?

 

-Així és. –va afirmar l’acusat alçant la mirada, sense titubejar, gairebé amb un posat fanfarró.

 

-Dèieu que només parlaríeu en la meva presència... Feu-ho doncs, abans no canviï d’opinió.

 

-Què voleu saber primer?

 

-Ho vull saber tot.

 

***

 

-Què diuen?

 

-No ho sento bé...

 

-Aparta, que m’estàs clavant el colze!

 

-Espereu... crec que en Blood està explicant com va aconseguir guanyar-se la confiança del guardià de les joies...

 

-Però què es pensava? Que podria portar-les a una joieria i vendre-les?

 

 

Thomas Blood
Thomas Blood

-Doncs no sé si les haurien reconegut... En Thomas diu que va aplanar la corona amb un martell...

 

-Què?

 

-...mentre el seu fill serrava el ceptre per la meitat!

 

-Oh!

 

-I un altre bergant es va ficar l’orbe... als pantalons!

 

-Déu del cel!

 

-Shhht! No pot ser, en Blood acaba de reconèixer... que va planejar disparar a sa majestat quan es banyava en un riu... però va perdre el valor davant de la seva admirable figura.

 

-Que pilo...

 

-Calleu, sento al rei!

 

***

 

-Senyor Blood, què faríeu si us concedís la llibertat?

 

-M’esforçaria per merèixer-la.

 

-Ehem, majestat... ha decidit ja quin serà el càstig per aquest traïdor?

 

-Oh, sí... Per començar, vull que li siguin retornades les seves terres.

 

-Majestat!? 

 

 

-No podem perdre pas un home amb les seves... habilitats. Senyor Blood, em penso que aquest serà l’inici d’una llarga amistat...

 


Write a comment

Comments: 0