Aquesta senzilla paraula

Títol: Aquesta senzilla paraula

 

Autora: Cath Crowley

 

Traductor: Lluís Delgado Picó

 

Editorial: Fanbooks

 

Any de publicació: 2019

 

Sinopsis: Aquesta és la història de la llibreria Howling Books, on els lectors escriuen cartes a estranys, a amants, a poetes, i les amaguen entre les pàgines dels llibres.

 

I és la història d’en Henry Jones i la Rachel Sweetie, que van ser bons amics fins que ella se’n va anar a viure a prop del mar. Ara la noia ha tornat, treballa a la llibreria, està de dol pel seu germà Cal i busca el futur en els llibres que la gent estima i en les paraules que deixen enrere.

 

Semblaria una història corrent, si no fos per la carta que la Rachel va escriure abans de marxar, una carta d’amor que va amagar en un llibre perquè ell la trobés...

 

ressenya

Tal i com diu el booktuber Trotalibros, tots els llibres que parlen de lectors i/o llibreries són molt llaminers pels amants de la lectura. És inevitable, doncs ens fan sentir identificats amb la història. De manera que la sinopsis de “Aquesta senzilla paraula” va guanyar força punts per aquest fet. D’altra banda, vaig veure que Jennifer Niven (autora de “Aquí és on tot comença”) el recomanava molt... (bé, de fet ho he vist després de llegir-lo, però m’ha fet tenir més confiança en el seu criteri).

 

La història, narrada des dels punts de vista de la Rachel i el Henry (que es van intercalant) et posa ràpidament en situació, començant per estovar-te amb la trista situació en la que es troba la Rachel.

 

Tanmateix, et deixa clar des dels primers capítol quins són els pilars de la novel·la: el mar, els llibres, la mort, el dol, la ciència i la biologia marina. A més, la trama té lloc a Austràlia (i et fa gaudir del canvi d’aires per variar!).

 

Ocean Road, Australia
Ocean Road, Australia

Això que us acabo d’explicar potser us sorprèn una mica... Ho hauríeu endevinat per la portada? Jo tampoc. Tant aquesta edició com l’original es centren molt a mostrar el protagonisme que tenen els llibres, però a més a més, per diferenciar els exemplars en castellà i català, un conserva el blau original, i l’altre és totalment rosa. Resultat: una portada que sembla anunciar una trama ensucrada al seu interior.

  

Tot i així, no vaig voler jutjar massa severament el llibre per la portada... i vaig fe bé! El color rosa (que l’amor s’hi posa) no té res a veure amb aquest llibre agredolç, punyent, que ens parla d’aprendre a dir adéu de moltes maneres diferents, a cometre errors, a tornar a viure després d’una tragèdia...

 

Sí, és cert que hi ha drama amorós juvenil, però no és del tot el protagonista. De fet, m’ha agradat que la novel·la sigui coral i, a diferència d’altres llibres d’aquest estil, no m’han sobrat els personatges secundaris. Hi ha com a mínim mitja dotzena de caps per lligar: un admirador secret desaparegut, un grup de música a l’alça, una decisió econòmica que ho canviarà tot, un llibre perdut, moltes pors per superar, una caixa sense obrir i piles de cartes de lectors... (per cert, m’encanta la idea de la biblioteca de cartes! Sabeu d’alguna llibreria a Catalunya que també ho faci?)

 

D'esquerra a dreta : Portades en anglès, versió en català, versió en castellà

Tornant als personatges, m’ha semblat molt adient la manera en que l’autora inclou representació LGTBI tot i no ser un punt clau de la trama: ho fa sense que sigui obvi ni forçat, de forma molt natural. 

 

Pel que fa a la història... si bé cap a la meitat de llibre ja em podia imaginar el desenllaç, també aprovo que no tot siguin absolutament flors i violes. Malgrat que no és una novel·la original, sempre és agradable trobar concentrades aquesta mena de reflexions en un sol llibre: sobre viure la vida, estimar sense por de perdre, perseguir el teu somni, superar la mort d’algú que estimes, descobrir el poder dels llibres... 

 

De fet, l'autora planteja un debat interessant sobre el futur de les llibreries de vell, i després d’haver visitat recentment la primera booktown del món (Hay-on-Wye, Gales) tinc una visió completament nova. Podeu veure el reportatge que vaig gravar aquí: 

 

 

Però sobretot, “Aquesta senzilla paraula” ens fa reflexionar sobre la vida després de la mort. Una pena que l’autora no cités a Terry Pratchett, perquè ho va resumir molt bé quan va dir que...

 

“Ningú ha mort del tot fins que expiren les ondulacions que ha provocat en aquest món: fins que s'atura el rellotge a què va donar corda, fins que fermenta el vi que va preparar, fins que es recull la collita que va plantar.”

 

O dient-ho ras i curt:

 

“No sabies que un home no està mort mentre es segueix pronunciant el seu nom?”

 

 

Mx


Cath Crowley
Cath Crowley

Write a comment

Comments: 0