Títol: El retorn de Sherlock Holmes (Relats III)
Autor: Sir Arthur Conan Doyle
Traductor: Xavier Zambrano
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Viena edicions
Any de publicació: 2019
Sinopsis: A «El problema final» --l’aventura que tanca el volum anterior--, Watson plorava la desaparició del «millor i el més intel·ligent dels homes». Conan Dyle havia buscat un final espectacular per a Sherlock Holmes, amb l’esperança que els lectors, tard o d’hora, se n’oblidarien i ell es podria dedicar a escriure sobre altres temàtiques. Però els lectors es van revoltar. Tot i així, l’autor va resistir deu anys de pressió incessant. Fins que, un matí de la primavera de 1894, el doctor Watson es va desmaiar per primera i última vegada a la seva vida. La causa de la seva estupefacció havia estat la inesperada visió d’un ressuscitat: Holmes era viu!
ressenya
Després d’haver devorat els anteriors dos volums de relats durant l’estiu, em fa molta il·lusió poder acomiadar el 2019 amb la nova edició de Viena de “El retorn de Sherlock Holmes”.
Sabíeu que Sir Arthur Conan Doyle va trigar 10 anys a ressuscitar oficialment a Holmes? No m’estranya que Watson es desmaiés en veure’l tornar d’entre els morts! Però és que el detectiu en realitat no va caure mai per les cascades de Reichenbach... Esteu intrigats? Un primer relat trepidant dóna el tret de sortida al tercer volum.
Si encara no heu descobert les fantàstiques habilitats del personatge de Conan Doyle, no em canso de recomanar que ho feu a través dels curts misteris que van captivar a tants lectors! Tretze relats que, novament, podeu escollir llegir de forma independent.
Diria que no m’erro al comentar que en aquests nous relats l’autor va voler “humanitzar” una mica més a Holmes. No us desenganyeu, segueix essent igual de condescendent i arrogant (de vegades no entenc com Watson no li diu quatre coses ben dites!), però les seves faccions hermètiques deixaran albirar moltes més emocions: sorpresa, desconcert, angoixa... en alguna ocasió el veurem essent irònic, galant, murri... i fins i tot gaudint d’uns aplaudiments!!
Potser perquè em vaig atipar amb els anteriors relats, diria que aquests m’han semblat un xic repetitius i no tant emocionants com els del segon volum... Tot i així, sovint oblidem que aquests misteris estaven molt avançats a l’època en què es van publicar! En alguns d’ells fins i tot s’arriba a parlar d’empremtes digitals (i la seva possible falsificació!). Si tenim la sensació d’haver vist aquestes tècniques abans, probablement és perquè van inspirar a molts altres autors durant el segle XX!
Sigui com sigui, em segueix encantant la capacitat de Watson de posar-nos en situació ràpidament i descriure personatges en un tancar i obrir d’ulls. A més, també tinc la sensació de que Doyle va diversificar el seus “culpables”: descobrirem membres d’organitzacions criminals d’arreu del món, i veurem dones fortes i astutes que jugaran papers importants.
D’altra banda, també coneixerem nous detectius a banda del famós Lestrade, com ara l’Stanley Hopkins, un jove prometedor que em sorprèn no haver vist recreat en posteriors adaptacions (o això em sembla).
Per últim, però no menys important, vull mencionar les genials notes al peu de pàgina del traductor (són molt útils!) i el fantàstic epíleg a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois. Trobareu informació sobre la vida de Conan Doyle després de la “suposada” mort del seu personatge, el procés de la seva “resurrecció”, i la gran quantitat d’adaptacions que se’n van fer al teatre i al cinema. Tal i com diu al final:
«Malgrat la intenció de Conan Doyle de tornar a posar fi a la vida (almenys, la vida professional) del seu personatge, la veritat és que la intenció va quedar només en una idea. Com veurem en l’epíleg del volum següent, Sherlock Holmes tindria encara força casos per resoldre i John H. Watson els narraria per als lectors. El joc encara no havia acabat.»
Mx
Write a comment