L'abraçada

Com que ahir (21 de gener) va ser el dia Internacional de les Abraçades, us vull recomanar un conte molt dolç. El vaig descobrir gràcies a les recomanacions literàries d’Anna Guitart als Matins de TV3, i vaig aprofitar per regalar-lo/regalar-me’l per Reis. Quina delícia!

En primer lloc, és una conte molt original pel fet que narra dos històries que conflueixen just al mig. No importa per quin cantó comenceu: la història us portarà al mateix punt i us farà somriure d’orella a orella.

“L’abraçada” ens parla de dos animalons incompresos que ningú vol abraçar. Les il·lustracions són senzilles però molt tendres, i les caretes de l’eriçó i la tortuga (els protagonistes) us estovaran el cor. A més, penso que aquests dos personatges poden representar moltes coses. Poden ser una metàfora d’aquelles persones que pateixen prejudicis pel seu aspecte, o que senzillament no acaben d’encaixar amb el que dicta la societat.

Així doncs, els nostres protagonistes es faran un tip de demanar abraçades a les altres bestioles... sense èxit. Totes trobaran excuses (sovint poc elaborades) per desempallegar-se d’ells. Però, tal i com els explicarà el savi mussol... no han de patir, perquè tothom acaba trobant algú. I un cop es trobin entre ells... descobriran que el poder de les abraçades és gegant!

Per últim, aprofito per fer-vos una recomanació... si compartiu la lectura en veu alta amb algú, aprofiteu per repartir-la a parts iguals... que algú s’encarregui de llegir les parts del narrador, i algú altre d’imitar les veus dels animals... si us agrada dramatitzar els contes, us ho passareu molt bé dotant de personalitats als diferents personatges. Per exemple: una veu lenta i tristoia per a la tortuga, una de ràpida i tartamudejant pel conill, una de greu i ululant pel mussol... Això ja va a gustos!

Ah! I us asseguro que en quant acabeu de llegir aquest conte, us vindran unes ganes irrefrenables d’abraçar algú. Una abraçada que us farà feliços.... Tan feliços com ho poden ser dos quan s’abracen... Paraula de Mixa!

Mx