Crida 147 - «INSTRUCCIONS» - Com començar un relat curt

à Com començar un relat curt

 

1. Fes que el teu relat curt comenci enmig d’una escena (es veu que això enganxa)

 

A veure... “Asseguda davant de l’ordinador, no tenia ni idea de què aniria el meu relat”.

Mm... diuen que el present fa que el lector ho visqui tot en temps real.

“Miro la pantalla, però segueixo sense tenir ni idea de què anirà el meu relat” Millor?

 

2. Descriu l’escenari (segona opció per començar)

 

“La pantalla de l’ordinador cada vegada semblava brillar més, però la metafòrica bombeta sobre el seu cap seguia ben apagada. El telèfon, sobre l’escriptori inundat de llibres i papers, no havia vibrat des de feia una hora... ni tan sols una trucada li havia permès excusar-se de la realitat. El temps s’acabava i les paraules no començaven a sortir.”

 

3. Introdueix el teu narrador o personatge principal (què posa aquí? Pots mostrar al lector quina visió té el narrador del món. Ahà.)

 

“Que malament! Quin desastre! Sí, el meu pare sempre diu que si no fos per l’últim minut, no es farien les coses, però detesto ser esclava del rellotge. Només em calen 200 o 300 paraules per aconseguir la meva fita, però ara mateix em sembla tan difícil d’assolir com el cim de l’Everest. Ara potser he exagerat una mica.”

 

4. Comença amb una línia de diàleg impactant.

 

“-Vols dir que fa falta donar-li tantes voltes a tot plegat? –exclamo a ningú en particular, i a tothom que em vulgui escoltar- Estic seguint totes les instruccions fil per randa, però cap em fa el pes.”

 

5. Presenta un petit conflicte o misteri (que no sigui massa gran, o ens passarem de rosca)

 

“S’havien acabat els Somriures. I tot plegat ja era un Trencaclosques. Què dirien els seus companys si no aconseguia publicar? La Quesis li retiraria la paraula? Però... les aranyes poden parlar? Per què s’estava fent tantes preguntes inútils?”

 

à Edita el teu principi

 

Torna a rellegir el principi quan arribis al final perquè... bla, bla, bla... Aquí diu que potser ja no encaixa? Aviam... Sí, jo potser ho canviaria per...

 

“Visca! Ho he aconseguit! –exclamo exultant. Al meu voltant la tarda ha fos la llum del cel, però per fi brillo amb llum pròpia. Un clic al botó d’enviar i ja estarà fet! O això pensava, perquè de cop i volta algú truca a la porta. Qui serà?”

 

 

Mx